|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 8
-Sa noa se'n cansaria, de mi. No vui fer nosa. Amb sa dona era
diferent. Mira: ella tenia set anys m�s que jo i era una mica
geperuda; per� no l'hauria baratada per sa m�s jove i maca des
poble. Es seus uis d'aquella dona m'estimaven: entens?...
m'estimaven! D'en�� que �s morta veig que sa meva vida �s perduda
sense profit. M'ho hai venut tot: sa casa, sa barca... i no tinc pas
delit d'anar en terra.
Una ll�grima va rodolar pel seu nas, aturant-se en el ferro de les
ulleres. Tot corrent a veles desplegades pel pa�s blau i desert,
l'enyoran�a d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va
semblar tan santa, tan santa, que la nostra barca em f�u pensar en
la que ens pinten els m�stics carregada d'�nimes que van cap al
Parad�s. No vaig dir res m�s. El vell, tamb� mut, clavava amb un
repunt groller el peda� de les seves calces, cus que cus.
Les nobles tristeses aporten al cor un dol� , rep�s, una mena
d'aprovaci� celestial, de la qual cal gaudir en silenci. La meva
�nima va eixamplar-se per l'espai. �Que b� em trobava, entre
aquelles blavors pur�ssimes! La brisa brunzia en l'aparell com en
una gran arpa, espargint sordes harmonies. Les ones s'escorrien,
garlant inarticuladament com infants que gatxegen. �Enll�, enll�!...
Tot era bell, per� s'hi enyoraven encara certes belleses
pressentides. Enll�, enll�!...
En aix� va ressonar en l'aire una cantarella, en la qual vaig
recon�ixer la veu flautosa d'en Vad� Set-trossos. No obstant, no
veia ning� enlloc.
-I ara!- vaig exclamar. -Sento la passada, i no veig l'aucell en
part del m�n.
-�s que sa vela el tapa- me va dir l'avi Mauva. -S'aucell �s a dalt
de tot de s'abre mestre. Hi ha pujat a endegar no s� qu� d'una
corona, i treballa sota sa galeta, abra�at a sa espiga per damunt
des calc�s. T�, mira-te'l com baixa.
En aquell moment en Vad� Set-trossos va davallar, com un pregad�u de
rostolls, a lo llarg d'una corda.
-Hola, pubilla!- crid� aix� que va reparar-me. -Vinc de muntanya, on
ets airets s�n prims i desperten una gana d'�ll� m�s endiastrada. Si
es camins fossin de m�s bon transitar, us diria que hi pug�ssiu...
Sabeu quina hora �s?
-No: m'he deixat el rellotge a la cambra.
-B�, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en
manquen. Veureu, que aviat n'haur� trobat un.
Va guaitar cap a la banda de terra, i exclam�:
-Vatua! Tot just s�n dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot
ho passa per ses busques minuteres, no ens dar� sa minestra fins as
bell toc de ses piadoses.
-I on l'heu vista pintada, l'hora?
-A s'ombra des turons, pubilla. Si vos es tigu�ssiu enclavada com
ells, sense moure-us ni posticar-vos, es vostre nas tamb� la
pintaria. Es sol no enganya mai: no fa com es mal de cor, que sempre
va d'avan�ada.
A l'hora corresponent v�rem dinar. La taula consistia en un quarter
de batiport posat sobre un rodell de c�rcols; per� un cop ben parada
amb les seves estovalles, blanques com una tofa de neu, feia tan bon
efecte com si l'hagu�s constru�da un ebenista de ciutat. No hi
hav�em de menjar m�s que el pare i jo (perqu� els mariners
s'estimaven m�s fer-ho pels recons de la barca amb el plat a la m�),
i ens hi coloc�rem, asseient-nos en els calaixos de popa, amb les
cames de gairell per no poder ficar-les en cap entrepetge. Jo tenia
un got a la vora del meu plat, i el pare un porr� blau, lligat de
gallet a tarot amb una cordella que servia per a passar-lo de m� en
m�. I, vet all� que ve en Pau Ternal, caminant amb tota la majestat
d'un personatge que coneix la seva import�ncia, portant a pols,
entre grapa i grapa, la gran olla de l'estofat: la deixa sobre els
estalvis, i la destapa amb un ample moviment de bra� que sembla dir:
-Proveu aix�, llepeu-vos-en els llambrocs, i digueu-me si no hi
trobeu la quinta ess�ncia de la meva saviesa.
Previous Page
| Next Page
|
|