|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 7
-Apa, sastre, aprofiteu el bon temps- li vaig dir. -La barca rumbeja
com una oca per un estany, el mar nom�s fa rum-rum com un gat que
s'adorm, i el sol t� una revifalla d'estiu. Qui diria que f�ssim a
la tardor? Vaja, que no us he pas portat malastrugan�a. Un temps
aix�, ni comprat.
Tot estirant el fil del seu cosit, m'esguard� per sobre les ulleres,
acompanyant la seva mirada amb un somr�s bondad�s, que pos� en
descobert les seves genives blavenques, emmarletades amb dues o tres
dents tinyoses i enderrocades, i contest�:
-S�, bon temps per a una passejada.
-I millor encara per a un viatge- vaig fer jo.
-Si es viatger est� de calma, no dir� que no; per�... mira, noa: ton
pare no les voldria mai, unes tempures aix�. A sa sortida des golf
hem estat encantats m�s d'una hora i mitja. Es vent que ara portem
�s eixeridet i va refrescant que �s un gust; per� ve de proa:
entens? Hem de navegar de volta i volta, parant ment de no caure a
sa deriva i de no orsar tampoc massa, per no perdre cam�. Cada passa
ens costa cent gambades.
-Vosaltres feu com els pagesos, que mai s�n contents del temps.
-No, a mi tant me fa. Encara que, contractat com estic a tant per
viatge, sa durada m'escursa es jornal, no m'hi encaparro. D'en�� que
es va morir sa de casa, que b� haju, tant me fa ser ric com pobre.
�Per qu� els hai de voler, es cortos?
Va callar amb aire trist, reprenent la seva feina. La costa
s'allunyava. Les blavors pur�ssimes s'anaven estenent.
-No teniu fills?
-Una noa casada.
-I doncs?
-No �s tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... m�s aviat li seria una
nosa.
-Sou viudo de temps?
-Ara, per sa diada de Sant Tom�s, va fer vuit anys que vaig saber-ho
al tornar de viatge.
-Ah, vatua!
-S�, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa,
bona i eixerida. Estava molt contenta, perqu�, amb es dinerets que
hav�em arreplegats, hav�em comprat una caseta i un llagut, i llavors
jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. �Ja
mai m�s viatjar!... Viur�em junts. Jo seria pescador... patr� de
barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la
tindria as meu costat com un �ngel de sa gorda. Ella tot aix� m'ho
deia amb ets uis. �Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona!
A sa llinda de sa porta ens v�rem abra�ar sense pensar mals averanys
i em va dir: �-Porta'm melons d'Alacant� �-Prou, dona, prou.� �Sa
sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagu�s demanada!... Ja
saps que s�c de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a
un cap de sa platja; i aix� que vaig saltar en terra vaig fer via
cap all�, amb tot de bones not�cies a sa punta de sa llengua per a
alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per
ensenyar-los-hi de seguida: �-Mira, lo que hai gonyat!� A mig cam�
me varen escometre dues ve�nes. No estava pas per a elles. �Al
diable, ses tafaneres! �-Sa teva dona est� malalta�, me varen dir.
Jo vinga estirar es pas... i ja no s� qu� m�s m'enraonaren; fins
que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i
clar: �-Hereu Mauva, sa teva dona s'�s morta: la v�rem enterrar ans
d'ahir.� I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es
trepeig d'ella per dins... i pica que picar�s. Encara sento aquells
trucs aqu�, a sa boca des cor. Res: igual que picar a un sepulcre.
Quan l'avi acab� aquesta relacioneta, els ulls m'espurnejaven; i,
per dissimular, vaig passejar-los pel mar i pel cel. Tot era blau:
el veritable pa�s blau, pur�ssim, immaculat.
-Per� �per qu� no us esteu amb la vostra filla?
Previous Page
| Next Page
|
|