|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 6
-Vaja, qu� tal m'escau?- vaig dir asseient-me al sof�.
El pare entrebad� la seva bocassa, encantant-se i manejant el cap
amunt i avall com aquell qui no se sap acabar la seva, admiraci�. Se
coneixia que cercava un mot de lloan�a i que no en trobava cap de
prou granat; i, despr�s d'haver pres al� dues o tres vegades sense
assolir la paraula a qu� l'havia d'aplicar, atalai� per la clariana
del bolou la figura trencadella d'en Vad� Set-trossos, i va cridar,
amb un clam de l'�nima:
-Veniu-me aqu�, Vad�! Baixeu!... �Mireu's-em aix�! Qu� us en sembla?
En Vad� s'esmuny� r�pidament per l'escala, relliscant d'esquena pels
llistons m�s que davallant-hi amb els peus, i, jup i mig amagat
darrera el pare, va visurar-me llaminerament amb els seus ulls
garneus, i va dir, amb la seva veu m�s manyaga:
-Qu� voleu que em sembli, mestre Saura? Veig que ha vingut sa
primavera i que aqueix plan�� ha tretes ses flors que li pertocaven.
-Ben xerrat!- exclam� el pare. -Cap i barret semblen d'una pe�a.
�Arri all�, les senyorotes de Roses, amb les seves cares m�stigues i
els seus barrets rancis!- afeg�, com escombrant les al�ludides amb
una mirada de menyspreu. -Arri all�! Aix�, �s llum de minyona! Oi,
Vad�? Si la porto un diumenge a missa amb aquest maig al cap i...
-Qui es miraria s'altar?- repar� en Set-trossos en to compungit.
Aleshores el pare encengu� la pipa, pitjant el foc amb el seu dit
gros recremat, sota el qual crepitava l'aire a cada xuclada; i
despr�s, traient-se el broc de la boca i escopint, va sacsejar les
espatlles i mormol�:
-La ll�stima �s que totes les dones tenen una corda fluixa. Un hom
pensa que els hi endevinar� el gust, i es gasta els quartets; per�
ni els mils! No n'he pogut entendre mai cap. Anem, anem a la nostra
feina: els bastiments s�n de m�s bon governar, Vad�.
En Vad� Set-trossos no va manifestar sobre aquest punt la seva
opini�; per� va amoixar-se entre dos dits les aletes del nas d'una
manera que indicava una reserva plena de pensaments, i, tot seguint
el pare, me va endre�ar dues llargues mirades: l'una decantant el
cap sobre el muscle dret, i l'altra decantant-lo sobre el muscle
esquerre, mentre els bra�os li fugien en ziga-zaga per davant del
cos, cercant l'escala, i les cames se li ressagaven amb fallan�a.
Despr�s d'haver desat el barret, amb el prop�sit de no lluir-lo sin�
en altres ocasions semblants, me vaig ajeure en el sof�. �Que b�
s'hi estava! Com que m'havia llevat tan de mat�, la son m'aclucava
els ulls. La barca marxava amb un moviment suau que l'al�ava i
abatia lentament de popa a proa i la feia cruixir d'una manera quasi
imperceptible, deixant sentir una nota fina, que, amb la seva
prolongaci� llargu�ssima i el seu desmai peres�s, descrivia
musicalment la bonan�a que ens acompanyava. La son m'anava envaint.
Aquella cambreta petita i tranquila, que surava sobre les aig�es
allunyant-se de la terra, tenia una mena de poesia que lligava
dol�ament amb la de les imatges somnioses que comen�aven a flotar
per la meva pensa. Insensiblement vaig esmunyir-me de la realitat.
Viatjava cap a un m�n desconegut, cap a un pa�s fant�stic; i... aix�
em vaig adormir. I no et creguis que hagu�s fet petar nom�s una
becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues.
Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a
coberta. Ja hav�em sortit del golf i naveg�vem per enfora. El mar
era d'un blau igual i pur�ssim, que contrastava simp�ticament amb el
ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens an�vem apartant. El
terral havia caigut, i en son lloc regnava un garb� massa novell per
a tenir gaires forces, per� que les adquiria majors a manera que
desplegava per l'espai la seva volada serena. De moment en moment la
nostra marxa s'apressava. El cap de Creus fugia, arron�ant-se,
arron�ant-se... Les blavors pur�ssimes s'eixamplaven.
Vaig posar-me a cercar un rec�s i un setial per a seure; i, havent-
me adonat de que l'avi Mauva estava assegut a sotavent, al peu de
l'arbre mestre, vaig aclofar-me al seu costat sobre un pilot
d'esparcines. El vell seia d'anques al pont, amb les cames
encreuades. Capjup, amb les ulleres escorregudes fins a la punta del
nas, i la m� armada d'una agulla saquera i d'un didal de corona que
amb prou feines se li ficava al capcir� del dit, estava apeda�ant-se
unes calces.
Previous Page
| Next Page
|
|