|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 5
-Bona not�cia! A veure com ens tractareu.
El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i
plomat, ensenyant-me'l.
-Qu� me'n dieu, d'aix�?
-Tiva! Si a _bordo_ us tracteu aix�, qualsevol s'entauli en terra.
�Jo que em pensava que no menj�veu sin� galeta i vianda salada!
-Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar! Si
hagu�ssim d'anar a ses Am�riques...
-Vaja, vaja: no ens aflaquirem pas. Ja em sembla que em tindreu
sovint de parroquiana.
-Tant de bo de D�u!
-T'agradar�?
-M�s que pa i mel.
-I per qu�?
-Perqu�... net, mestressa... quan v�s sou aqu�, a sa cuina hi canten
ets �ngels en cos de camisa: amb sa flaire sola dets armaris, es m�s
neulit s'hi retornaria, llampus!... I, quan v�s no hi sou, no dir�
pas que ballem es goigs de Sant Prim, perqu� de brossa per a
atipar-se no en manca; per� no �s aix� d'ara, ca! V�s porteu es
dijous gras.
Rient rient, vaig acabar de baixar l'escala. Al peu d'ella
m'esperava el pare, que, aix� que em tingu� al seu costat, m'indic�,
amb una bra�ada en rod�, la petita pe�a on �rem, i va dir, entre
majestu�s i mofaire:
-La cambra capitana.
Figura't una lludriguera quadrada, tan baixa de sostre, que era
impossible rec�rrer-la sense ajupir-se o vinclar el cos. L'�nica
part on una persona podia estar dreta i amb el cap alt era la de
sota el bolou, el qual servia d'entrada i de lluerna. Amb dues
passes i mitja hauries amidat el pis de llarg a llarg. No obstant,
com que ja la coneixia per haver-la visitada altres voltes, aquella
cambra que tan pomposament m'acabaven de designar amb el nom de
_capitana_, no me'n vaig pas agradar ni desagradar. Nom�s vaig
interessar-me pel moblatge. A l'un dels costats hi havia un coi molt
ben paradet, amb el seu cobrellit ramejat, el seu llen�ol net de
bugada, el seu coix� amb puntes i la seva cortineta d'indiana. En un
altre costat hi havia un rentamans de ferro amb un c�ntir de llauna;
un sofanet que amagava sota el seu seient enconxat aquell atuell que
les persones fines usen i no anomenen; i, penjat a una llata amb un
clau de ganxo, un mirall, que, si per lo petit no et permetia que
t'hi contemplessis la cara sin� a trossos, en compensaci� et
multiplicava les fesomies, de manera que, segons com te posaves,
t'hi veies amb dos nassos o tres ulls. A la banda de proa hi havia
un penja-robes encortinat, i en la de popa, en una balma que s'obria
sobre una mena de sostremort, el meu equipatge, dues maletes, el
portaestudis, l'ombrel�la, el tamboret de tres peus... No s'havien
descuidat de res: fins hi havien posat la capsa de cartr� del meu
barret, un barret que el pare m'havia dut de Barcelona per Santa
Anna, tan ple de flors i coloraines de mal gust, que encara no
m'havia atrevit a estrenar-lo.
-Ja que no has volgut fer la pols a les senyores de Roses- mormol�
el bon home al reparar que jo em mirava aquella capsa, -potser a
Val�ncia gastar�s m�s coratge. All� no ho saben pas, si sempre has
dut mantellina i si ta mare no n'emprava sin� de blanca. Vui que
donis el cop; vui que vegin que la pubilla Saura �s una senyora amb
tots els ets i �ts: m'entens?...
-B�, b�: ja en parlarem, d'aix�.
-Com, que en parlarem? �Vuit duros que em costa, i no haver-te'l
pogut veure posat!
-Doncs no patiu m�s: teniu.
Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i all� mateix me'l
vaig posar.
Previous Page
| Next Page
|
|