|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 9
El pare se f�u la part omplint-se el plat a curull, prov� una
trumfa, enguerx� la boca, arruf� el nas, i, entregirant-se i mirant
en Pau amb ulls entravessats, rondin�, tot mastegant mastegant:
-�s fumat com una xemeneia.
Al sentir aquestes paraules, en Pau, que s'esperava un compliment,
va tornar-se m�s groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i,
ventant amb la m� el fum que en sortia, se l'acarrer� al rostre i
l'aspir� d'una nassada.
-Cull... eres!- exclam�, estrafent, a mitja naixen�a, la mala
expressi� que se li havia comen�at a esc�rrer dels llavis.
Jo m'esqueixava de riure; l'avi Mauva, que era a la canya del tim�,
va esclafir tamb� la mitja rialla; i en Vad� Set-trossos, si no
hagu�s sigut tan desconjuntat, s'hauria desllorigades les
conjuntures, perqu� reia i tornava a riure cent vegades, i cada
volta amb m�s extraordin�ries contorsions. En Pau Ternal estava
consternat. El pare, seri�s com sempre, passejava sobre nosaltres la
seva negra mirada, com fastiguejat de la nostra ximpleria.
-Vaja, no n'hi ha per tant- digu� a la fi. -Una cosa �s riure i
l'altra beneitejar. �Prou, Vad�, prou! �Ara no ho coneixeu,
pastanaga, que �s un gran rebaix, per a un home, aix� de que el
vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic?
�Quin cap de casa, vatua el m�n!
Per� en Vad� Set-trossos no era pas senyor de si mateix: suava
d'ang�nia, s'inflava de venes, clo�a la boca, i prenia per un moment
un aire compungit; mes de seguida la ratxa riallera li botia les
galtes, i havia de engegar-la, mal que li pes�s, sotraguejant de cap
a peus. A l'�ltim va aixecar-se, fug� tentinejant per entre la
farda, i deix� sentir-hi, al darrera, per llarga estona, un glo-glo
semblant al d'una ampolla que es vessa borbollejant.
Aleshores el pare s'encar� amb en Pau Ternal.
-Pau, v�s teniu un defecte molt gros... i pareu ment, pareu ment...
Ja sabeu lo que us vaig dir: entre homes no es mira prim; per� hi ha
una senyora a _bordo_, i vui que es respectin les seves faldilles.
Poc parlar: enteneu? A la vostra llengua s'hi crien els renecs com
les orellanes en els polls. Feu-vos-hi un nus. Mireu: no heu dit
sin� una paraula, i de per poc... si no la vireu a temps... haur�eu
ben negat l'alioli.
En Pau Ternal era un home mass�s, encirat, ancaboterut, ample de
cos, ferm de cames i amb les espatlles tirades a escaire d'un coll
sempre aplombat. Tenia els ulls molt separats, esparveradissos i
blaus, la pell encesa i les celles roges. Usava un bigoti tamb�
roig, espuntat, aspre com fils d'espart i retallat arran de boca en
forma de dos raspallets. De lo restant de cara anava afaitat. En la
seva testa es reparava certa parti� caracter�stica: el front,
abombat a banda i banda, formava al mig un clotarell vertical que,
prolongant-se, davallava, quasi esborrat, per la carena assaplanada
del nas, saltava a la canal del llavi superior, molt marcada entre
les dues meitats bessones del bigoti, i s'enfonsava en l'ampla
barba, arreguerada com un albercoc; i, per la part de darrera, el
bescoll, dividit en dues besses robustes i rodones, i la clenxa, que
ratllava els foscos cabells aplacats a cada costat de clatell a
c�pies de bandolina, completaven la remarcable vedruna. Al primer
cop d'ull se coneixia que havia de ser presumit. Gastava gorreta de
set� negre, ja vella i desllu�da, per� doblegada sobre el front amb
cuidad�s entonament; mocador de seda esfilagarsat, cenyit al coll
amb un nus de carreter; armilla de quadrets virolats descordada,
deixant veure la faixa blava, que abrigava el cos fins a dalt de tot
del ventrell, i amb l'ala esquerra ornamentada per una verdelosa
cadena de rellotge, en la qual dringaven penjarelles de medalles i
altres futeses; calces de vellut, color de molsa seca, pelades i
esgrogue�des a clapes pel fregad�s, amb una gireta als garrons que
indicava el mirament amb qu� eren encara tractades; i, finalment,
botes de cuiro fort, grosseres, feixugues, de doble sola
clavetejada, i enllustrades polidament. No portava gec, i, a pesar
de la frescor del temps, duia les m�negues de la camisa atrossades
als colzes, reganyant uns bra�os revinguts, colorits de vermell�s
pelussam.
En aquella ocasi� es veia que la vanitat se li era ben emmuste�da;
per� va aguantar el x�fec a cara d�aigua, sense moure�s ni badar la
boca.
Previous Page
| Next Page
|
|