|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 77
La lluita fou breu: una barreja de rems, bra�os, tentacles. L'avi
Mundet pogu� girar el sac del mol�lusc, i, despr�s d'aix�, l'animal,
havent perdut el poder de succi� de ses terribles ventoses, enlle�t
i sense forces, no opos� cap resist�ncia, i el desenrotllaren
f�cilment del cos hum� on estava aferrat com una xarxa d'eures a la
soca d'up arbre. Aleshores, gitat sobre la roca, a cops de rem el
remataren; i, despr�s, un dels mariners l'empuny� a ram al capdamunt
dels tentacles i, fent-lo giravoltar a tall de mandr�, el rebitll�
lluny, terra endins, cap al fons de la pedregosa platja.
Mentrestant, el cos d'en Temme, deslligat de les corretges vives que
el subjectaven al cantell de la roca, var�, esguimbant-se herbatges
avall; i anava a submergir-se, quan l'avi Mundet l'engrap� pels
cabells i el tragu� enfora. El vell i en Bonosi, que acud� a ajudar-
lo, pujaren tot seguit, amb els majors miraments, aquell pobre cos a
dalt del llagut.
�s mort?- preguntaren els dos joves mariners que eren fora de la
barca.
-Es cor li bat- contest� l'avi Mundet despr�s d'acotar llarga estona
la seva orella sobre el pit de l'inanimat. -Per�, certament, estava,
i est� encara, leri-leri de morir. Si triguem m�s, no s'escapa. Ara,
desempallegat de sa mala b�stia que li xuclava ets esperits de sa
pell, confio que es vent el reviscolar�. Vaig a fer-li gitar s'aiga
que haju beguda.
El vell havia vist molts casos de negats, i va aplicar al xaval el
tractament que s'hi estilava. Va ajaure'l de boca terrosa sobre un
banc, amb el cap per avall i les cames per amunt, a dalt de l'orla,
i vinga sacsejar-li el costellam perqu� manx�s, i vinga moure-li els
bra�os, eixona que eixona, perqu� les sangs es remoguessen. I,
estant en aquesta brega, va adonar-se que, d'un dels punys d'en
Temme penjava enfora, formant baga, un enfilall de perles; i aix� i
la nuesa del pescadoret li revelaren de cop i volta, com si la
lleg�s en un llibre obert, la hist�ria del present malastre.
-Brau miny�!- exclam� commogut. -Mireu, ell ha pescat es collaret; i
aqu� veureu si �s una �nima fidel fins a sa mort: l'ha pescat... i
l'ha servat en mig de ses seues basques... i encara l'aguanta ferm,
oid�!
Dit aix�, torn� a les seves manipulacions; i, fos per virtut d'elles
o per una reacci� natural, el cos ert cobr� a poc a poc moviment
sota les seves mans com si realment en reb�s una empenta cap a la
vida. Sospirs, contorsions, gemecs... Al cap de mitja horeta el
pacient estava assegut, reclinat d'esquena a la banda: l'havien
vestit amb les seves robes, i bevia a petits glops una mica de rom
que l'avi Mundet li administrava amb una ampolleta. -Gr�cies,
gr�cies- anava barbollant entre glop i glop, amb llengua
rossegadissa.
Tots li endre�aren preguntes, i ell no sabia contestar-ne quasi cap,
perqu� no es recordava gaireb� de res. Finalment, en Bonosi va
agafar-li el puny d'on penjava l'enfilall de perles, i va preguntar-
li: -Qu� �s, aix�? � D'on has tret aquest collaret? -Es collaret!-
exclam� el xaval. Romangu� una estona mut, contemplant la joia, i
despr�s va dir: -S�, jo l'hai pescat... Per� no s� com hai pogut
servar-lo... Algun �ngel me l'ha clos as puny. No ho entenc. Teniu.
�s de sa vostra mestresseta. Doneu-l'hi.- Parlava amb dificultat i
fatic. L'avi Mundet no volgu� que el cansessin m�s. -Prou
enraonaments! Aquest xaval est� enfebrat. Deixeu-lo en pau... i que
dormu, si pot.
El llagut se pos� en marxa a rems, xipixap... per una mar oliosa,
color de molsa seca. A posta de sol arribaren a Blanes, i trobaren a
la platja el cavaller en Felip i la dameta Lil�, que els estaven
esperant. Aix� que la roda de proa s'atascon� en el sorral, l'avi
Mundet desembarc�; i, mentre els altres seus companys i el paler amb
els bous s'ocupaven de treure el llagut, va ajuntar-se als dos
forasters i, parlant-hi en el castell� xampurrejat que havia apr�s
durant els seus anys de servei a l'armada, els assabent� de la pesca
del collar i dels treballs d'en Temme. La dameta hagu� una forta
impressi� del reconte, passant de la sorpresa a l'admiraci�, de
l'admiraci� a la pietat i de la pietat a l'agra�ment, a manera que
va anar coneixent els fets. -�_Qu� alegr�a!...pero �qu� pena!
�Se�or, haber recobrado el collar!... Pero �est� fuera de peligro
este valiente muchacho? Diga ust�, buen anciano. Acons�jeme...
Veamos..._
Durant aquesta conversa en Temme havia sigut desembarcat i assegut,
a sotavent del llagut, en una samal trabucada, mentre dos homes
corrien a cercar un baiard per transportar-lo a casa seva, perqu�,
inflat i adolorit de cames, no podia donar un pas. I anaven acudint
curiosos. La not�cia havia corregut al lluny amb exageracions i
tergiversacions fant�stiques. Que si el fill de n'�uria Maresa s'era
negat; que si una morena colossal se li havia dragat les cames; que
si un pop se l'enduia mar enfora i l'avi Mundet li donava ca�a amb
el seu llagut... Si ser�, si no ser�, qui havia esment d'aquestes
coses acudia al lloc on podia aclarir la veritat. I comparegu�
tamb�, tota traspostada, una dona alta i escultural, que empentejava
tothom a tort i a dret, obrint-se pas entre els badocs. Era la pobra
mare, n'�uria Maresa, que, havent recollit tres o quatre d'aquelles
versions esgarrifoses, venia desesperada, no sabent quina desitjar
que s'aver�s. �Com abra�� el seu fill, com el bes�, com el palp� de
cap a peus per conv�ncer-se que estava complet de tots els seus
membres! No se sabia avenir de la seva felicitat; i m�s encara quan
el senyor metge, que era un dels circumstants, li va assegurar que
el miny� no corria cap perill i que despr�s d'un parell de dies de
rep�s estaria tan trempat com si cap mal no hagu�s sofert. Aleshores
respir� amb satisfacci�, omplint-se d'aire el pit amb tres o quatre
amples panteixades; i, a la darrera, atrontollant-se-li l'al�, va
rompre a plorar a mars desfetes. Aix� s'alleuj� de totes les
ll�grimes que abans, amb la gran pena, se li eren espalmades; i, en
acabat, va agenollar-se al costat del xaval, ben acotadeta i mig
abra�ada amb ell, i f�u que reclin�s el cap al seu muscle.
Previous Page
| Next Page
|
|