|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 76
L'�nica m� que tenia lliure s'enfons� aleshores en una espessor de
borles i serrells que els l�quens i les algues de la roca estenien
dintre la mar, i el xaval prov� d'arrapar-s'hi; per� l'infeli� (ja
no recordava per qu�) sabia que li era privat l'obrir el puny... que
de cap manera l'havia de descloure. Nom�s li era l�cit manejar dos
dits... i, en mig del seu desfici, manej� nom�s aquells dos dits.
Agaf� fortament amb ells un manyoc de plantes marines, i d'una
estrebada s'al�� per la falda ramuda i gomosa de la xopejant
vegetaci�. Amunt! lliscant, brandant... i despr�s pogu� ajudar-se
amb la m� del bra� lligat, que arpava ja les herbes. Una forta
estrebada... un cop de colze dolor�s... i, topant de pit a la roca,
hi peg� de cap i perd� el sentit.
El pop segu� lligant-lo i relligant-lo, amb el seus tentacles, pel
cap, pels muscles, pel ventre, per tots els membres... estampint-lo
a la roca, enxarxant-lo amb l'herbei... xuclant-lo amb ses
innumerables ventoses, adherint-se-li, confonent-s'hi. I el temps
an� passant. L'onatge era tan manyac que no aixecava cap remor. Tot
era calma dins la reclosa cala: una calma que contrastava amb
l'expressi� de basarda que s'exhalava dels emborrascats penyalars,
encara esfere�ts dels temporals que els havien combatuts. La tarda
queia dol�ament. L'ombra s'estenia. La solellada s'havia retirat
fins a no �sser sin� una cinta d'or cap a l'horitz�, en la llunyania
del mar. Era entrada la bona hora del passeig d'estiu. Tres esveltes
figures femenines, vestides de blanc, aparegueren en un penyal
lluny� de la costa. L'aire port� els sons d'una m�sica que venia
d'alguna platja distant... M�s tard son� un xipollejar de rems, i,
eixint d'un freu, arrumb� a la cala un llagut tripulat per l'avi
Mundet, dos fills seus i en Bonosi Ramoneda.
Venien precisament pel collaret. La dameta Lil�, gr�cies als bons
auxilis del cavaller i al airet pur i reconfortant de la mar,
s'havia retornat de la seva basca, i ans d'arribar a Blanes estava
ja quasi tan refeta i animada com si no hagu�s tingut res de mal.
Plena d'agra�ment, estreny� les mans del seu marit, li bes� les
m�negues de la planxada americana i l'assegur� una vegada m�s
i de la perdurabilitat infinita de la seva amor; per�, havent-se
adonat que li mancava el collaret de _pap� To�ico_, s'entrist�
infant�volment i va plorar i botzinar, declarant que no valia la
pena d'haver tornat en si per a assabentar-se de tal desgr�cia, i
que s'estimaria m�s morir de veres que presentar-se mai m�s davant
de la seva �via sense aquella joia tan plena de tendres records. Va
acusar d'indifer�ncia el cavaller, i li exig� que, en arribant a la
vila, telegrafi�s a Barcelona demanant que enviessin bussos, amb
escafandres i tot, per a regirar de sotsobre les entranyes de la
mar, baldament hagu�s de costar la cosa un dineral. Llavors, en
Bonosi, olorant un bon gatge, va comprometre's a trobar h�bils
nedadors que aquell dia mateix, o l'endem�, es dediquessin a la
recerca del collar; i, una vegada desembarcat, va parlar del cas a
l'avi Mundet, que era a la platja amb els seus dos fills, i tots
plegats decidiren varar el llagut i anar tot seguit a examinar el
lloc de l'accident per fer-se compte de si l'operaci� seria
possible.
Aquesta d�ria els portava:. L'avi Mundet esperava servir-se de les
indicacions d'en Temme, i va cercar-lo amb la vista. -Ai ai!... es
estrany!... No el veig enlloc.- En Bonosi crid�: -Temme!... O
Temme!...- Cap resposta. Nom�s l'augusta soledat, estremint-se com
escandalitzada d'aquells crits, hi contest� amb una mena
d'exclamaci� inarticulada i sorda que va ressonar en ses entranyes.
-Ell, es xaval, no pot �sser lluny d'aqu�, perque no hauria deixat
es seu peix i ses seues canyes... i mireu-los- repar� en Bonosi. -On
ser�?- El llagut s'atans� a la roca i, tot vora vora, va anar-la
seguint de llarg a llarg. -Ma noi, quina morena!- exclam� un dels
fills de l'avi Mundet. -Es tot un peix�s!- f�u l'avi. -No crec que
n'hi hajun de m�s grosses.
-Cieu aguantant- orden� a mitja veu un dels vogadors desarmant el
seu rem i llevant-se dempeus.
-Qu� hi ha?- preguntaren els altres.
-Un pop... all�, en aquell replec de sa roca. Mirar� de clavar-lo
amb es rem. Acosteu-vos-hi a poc a poc, sense soroll.
El llagut an� marxant a la sorda. i, de sobte, tots els tripulants
s'al�aren esgarrifats. -�Un homo! -En Temme! -�Es pop se l'est�
menjant!
-No, no se'l menja: no ho crec; per� pot haver-lo matat- digu� l'avi
Mundet. -�Male�da b�stia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb
es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant,
m'hi far� a grapissos i li girar� sa caputxa. Apa!
Previous Page
| Next Page
|
|