|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 75
En perdre de vista el gussi, va recordar-se del preci�s collaret que
havia caigut al mar. Vet aqu� la millor manera d'alegrar la gentil
dameta: tornar-li aquell collaret que, segons dita del seu marit,
ella tant s'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre
m�s. I la cosa tal vegada no era pas impossible, per a un bon
nedador. Calia considerar-la.
Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi �ltimament, i va
escrutar l'aigua. Era clar�ssima. La joia havia anat a parar
precisament al peu mateix d'aquell gran c�dol d'una apari�ncia tan
m�rbida i d'una color rosada tan suau, que semblava part de
l'esquena d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. �dhuc,
a la vora d'all� on el c�dol s'arrodonia com un muscle, el xaval
llambreg� un rest de perles que blanquejaven sobre la verdor de les
algues. No calia sin� pegar un salt des de la roca per enfonsar-se a
plom en aquell lloc. Amb prou feines que hi hagu�s dues braces
d'aigua. Ell, per passatemps i diversi�, havia tret, moltes vegades,
fons a profunditats m�s grosses.
No va pensar-s'hi m�s. Es llev� les calces i la camisa (l'�nica roba
que duia), es pos� una pedra sota l'aixella perqu� amb el seu pes
l'ajud�s a capbussar, va senyar-se, va calcular a ull les
dist�ncies, i, prenent arrencada, peg� bot i s'enfons� en el mar. Un
descens rapid�ssim... Una llepissor a les plantes dels peus... Ja
era a baix. Va obrir els ulls de bat a bat. La pesantor de l'aigua
li pertorbava bon xic la visi�; de manera que ara, que hi era a toc,
no veia el fons mar� tan clarament com quan el contemplava des de
dalt de la roca, i, en moure's, se li emboirava i �dhuc se li
ofuscava tot. Mes aix� el bus ja s'ho tenia per sabut. Arribat a
baix, va estacionar-se, esguard� serenament i quieta, i tot seguit
descobr� el rest de perles. S'ajup�, va posar-hi m�, trob� una mica
de resist�ncia, somogu� el c�dol pr�xim, repar� que la resist�ncia
cedia... Ja el collaret era seu. Tot aix� havia sigut obra de pocs
segons. Va descarregar-se de la pedra que duia sota l'aixella, i va
redre�ar-se en�rgicament per enlairar-se; per� en aquell mateix
instant es sent� asprament travat de l'una de les garres. Qu� era,
all�?... �I aquella fortor de mesc?... �I aquell birbillejar de
gotetes olioses, enterbolint l'aigua?... �I el c�dol sollevant-se i
removent-se, gitant una negror llimosa, que s'al�ava com una
fumarada, dintre la qual vogaven, fent tortarols, unes a manera de
llargues corretges rossenques?... Un pop?... No podia �sser sin� un
pop que, havent-se alarmat, eixia del seu amagatall i, en estirar un
del seus m�ltiples palps, havia aixarpat, per atzar o
intencionadament, la cama del nou hoste submar�. Impossible
desempallegar-se'n. En Temme ho prov� amb totes les seves forces.
Impossible!
Va creure que anava a morir, i, resignant-s'hi, encoman� a D�u la
seva �nima amb una breu jaculat�ria. S'asfixiava, la vida li fugia,
�dhuc el seny se li ofuscava... Si va retenir el collaret a la m� en
mig dels seus treballs, fou per una idea desvariosa, filla de la
mateixa ang�nia. Va figurar-se, desficiosament, que clo�a dins el
puny els nusos de la seva vida i que si els amollava moriria. �dhuc
experimentava un consol a estr�nyer m�s i m�s aquells grans.
Mentrestant, d'instint, s'ajupia i alzinava successivament, tot
bracejant, com fan els bussos per pendre empenta enlairadora; i
vingu� un moment en qu� el pop, eixit del seu cau i completament
desaferrat del c�dol, no va oposar-se a l'esfor� ascensional del
nedador, i el nedador i, a remolc d'ell, el mol�lusc flotaren
r�pidament en amunt. Tal com un tap de suro, que un hom ha
mantingut amb la m� al fons d'una galleda, en �sser soltat puja a la
superf�cie de l'aigua i, amb la for�a que duu, en sobre�x,
ultrapassant el seu nivell natural de flotaci�, aix� en Temme broll�
sobre la mar i va al�ar-se'n fins a m�s avall de mig pit. Aleshores
va respirar amplament amb totes les seves forces cop i recop. Per�,
en cessar l'impuls de l'ascenci�, el pes del seu mateix cos massa
enlairat el submerg� de bell nou, precipitant-lo dintre la revoltura
de bra�os del mollusc, que, amb la for�a adquirida, anava pujant al
seu dessota. Dos d'aquells bra�os el fregaren, i fregar-lo i
adherir-se-li a les carns amb un terrible xuclament fou una mateixa
cosa: l'un se li aferr� a l'esquena i, pel capdamunt, se li nu� al
coll; l'altre li agarrot� les cames.
Aix� lligat, i sofrint una tortura que es feia m�s i m�s dolorosa,
m�s i m�s insuportable per instants, l'infeli�, amb un altre esfor�,
torn� a la superf�cie de les aig�es. Tot just pogu� treure la cara a
respirar, per� se senti capa� d'aguantar-s'hi una estoneta; i,
veient a poca dist�ncia la roca de la seva pesquera, ned�
desesperadament per at�nyer-la. Li era dif�cil. Travat com estava,
els seus moviments eren poc efica�os. Si pegava batzegada amb les
cames, l'envoltori vivent que les hi embalumava, obria, amb el seu
sacsejar, un remol� que l'atreia i l'obligava a enfonsar-se. Per
evitar aquest perill havia de mantenir-se encarcarat de mig cos per
avall. Quasi no guanyava cam�. Apa, apa, braceja que braceja, quasi
sense al�, maurat, xuclat, absorbit... Malda que malda, ja quasi
tocava la roca, quan un altre tentacle del pop li llig� al tronc un
dels bra�os. �Ad�u, llum del cel! ja no podia esperar salvaci�. Es
submergia definitivament. L'ona l'acotxava... l'ombra de l'abisme
l'enva�a.
Previous Page
| Next Page
|
|