|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 74
El gussi fou atracat, i els dos forasters saltaren efectivament a la
roca i, agafats del bra�, avan�aren desaprensivament, fixa la vista
en la morena, que aleshores estava imm�bil; per� al cap de pocs
moments va estremir-se, i ambd�s recularen alarmats.
-Que �s viva?- pregunt� el cavaller.
-No- va respondre en Temme. -Es a dir, no �s viva ni morta: t� es
cap aixafat, i no pot causar dany ni fugir; per� aquestes b�sties
porten sa vida arrapada a tot arreu des cos i no se n'escola
f�cilment: �dhuc sense cap, belluguen estona llarga; les capoleu, i
es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se.
S�n es dimoni! Per� d'aquesta no n'heu de t�mer res, llevat de sa
basarda.
Despr�s d'aquestes explicacions, que el marit tradu� a la muller,
els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica
a l'animal, fins a dues passes de dist�ncia, i s'aturaren a
examinar-lo, inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes
com si an�s a revifar-se, i corria de llarg a llarg del seu cos una
ondulaci� que es perdia al capdavall de la cua. I cada volta la
dameta sentia com si aquella ondulaci� es perllongu�s per l'aire
fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va
tivar-se amb la m� les faldilles a les canyelles, i torn�
intensament p�l�lida.
-_�Qu� es eso, hijita? �Te pones mala?_- va dir el cavaller,
reparant-ho. -_�An�mate! No es la primera morena que vemos. En la
recova de Santa Cruz de Tenerife..._
-_Aquellas estaban bien muertas. �Esta es enorme, horrible!_...- f�u
la dameta, amb veu entelada, apartant la vista i reculant. Va girar
els ulls per la ll�brega cala, i, amb la impressi� que duia al
cervell, a cada balma, a cada esquerda, a cada forat de la
turmentada penyatera, vei� mig ombrejar, mig lluentejar, uns
fueteigs serposos, fugitius. Va decantar el cap sobre el muscle del
seu marit, i les cames se li segaren. Anava a caure.
Tot just el cavaller fou a temps a sostenir-la. Despr�s, ajupint-se,
l'agaf� amb un bra� per sota les sofrages i amb l'altre pel mig de
l'esquena, i va al�ar-la en sopols, emportant-se-la cap al gussi,
desitj�s d'allunyar-la d'aquell paratge funest. Estava completament
esbala�da, pal�lid�ssima, els llavis esblanque�ts, les ulleres i el
nassir� moradencs... El cap li penjava pesadament.
Entrada a l'embarcaci�, en asseure-la al banc de popa, es desplom�
enrera, tombant d'esquena sobre l'orla, amb el bust enfora; i, de la
batzegada, un dels seus preciosos collarets, descordant-se, li va
saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de la m�nega, va
caure al mar com un rajol� gotell�s.
-Desgr�cia sobre desgr�cia! -exclam� el cavaller, adonant-se'n.-
_�Nada menos que el collar de pap� To�ico!_ Un record de l'avi
difunt! M'hauria estimat m�s perdre dos cents _pesos_. �No n'haur�
poc disgust, ella, quan se retorni! Per� el cas �s retornar-la. Qu�
fem?... Aqu� no hi ha cap metge.
-No us apureu- va dir en Bonosi. -Aix� no �s res: una basca.
Aspergis d'aigua de mar i bones fregues per bra�os i cames... creiu-
me. Si jo gos�s posar ses meues mans grolleres sobre un bo de cosset
tan delicat...
-No, no!- f�u el cavaller interrompent-lo. -Aix� �s cosa meva. V�s,
mentrestant, vogueu cap a Blanes. En un quart d'hora podem arribar-
hi. Apa!
-�No seria millor que primer prov�sseu de retornar-la?
-I �qu� podem fer aqu� que no puguem fer tot marxant? El que conv�
�s no perdre temps. Apa, de pressa! Vogueu! Via cap a Blanes!
En Temme va romandre llarga estona dret sobre la roca, contemplant
com s'allunyava el gussi amb la gentil Lil� esbala�da, erta. Tan
joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora
com l'�ngel de Pasqua, i... t�!... �embascada?... morta? Qui sap!
Quan els esperits manquen, ning� pot assegurar si tornaran. No seria
pas el primer cas de mort sobtada. �Era ben trist, all�! I ell, el
xaval, ja s'ho havia temut, que una criatura tan noble i tan fina no
resistiria sense trastorn la visi� d'una b�stia tan llorda i
esgarrifosa com una morena. S'ho havia temut i ho havia advertit.
�Ll�stima que no hagu�s insistit m�s en la seva advert�ncia!
N'estava ben apenat. Pobra dama! Ell no hauria pas volgut �sser-li
ocasi� de cap mal. Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i
li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada. D�u
volgu�s que ja pogu�s trobar-la refeta i eixorivida.
Previous Page
| Next Page
|
|