|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 72
Aquesta part clara del paisatge submar� era la que menys atreia
l'atenci� d'en Temme. Ell escrutava les aig�es profundes de la part
m�s forana de la cala; per�, all�, la conca s�lida desapareixia com
esfondrada, i sols confusament s'obiraven les sumitats d'alguns
penyals sorgint de la fosca, on s'esva�en llurs bases. Oi m�s, all�
la mar semblava espesseir-se, i aix� i el miralleig de la superf�cie
destorbaven la visi� penetrant. Un ull inexpert no se n'hauria endut
m�s que pampallugues; perqu�, a malgrat de la calma, sobre la
superf�cie del mar, plana i oliosa, d'un to de molsa seca, hi
belluguejava sense rep�s un emmallat de cercles tortuosos de color
d'ambre, i tot sovint hi passaven, a ratxades, unes llenques d'un
blau fosc i entredaurat com el llom de certs peixos. Per� en Temme
no es deixava distreure per aquesta pertorbadora fantasmagoria de la
llum: enfonsava inflexiblement la seva mirada com una fulla d'acer,
i llambregava totes les coses visibles. Sotjava les profunditats cap
on queia el guarniment de la seva canya llarga, i anava descobrint-
hi un paisatge de somni: quelcom, amb prou feines perceptible, que
flotava en la fosca: cimals de muntanyes, cingles, carenes... I va
veure eixir d'un escanyall, i desfilar entre boiroses arbredes, una
mena de tren nocturn: dos fanals vermells, roents, que corrien
r�pidament, seguits d'una ombra llarga i ondulant... Un congre?
Quasi al mateix instant la canya es vincl�, assorollant les pedres
que l'estrebaven, i el xaval va precipitar-se a empunyar-la. Havia
fet sort: duia un peix�s. I es coneixia que la v�ctima estava ben
clavada. Segurament s'hauria empassat l'ham fins al ventrell.
Millor! Aix� no es desenganxaria. Amb tal que no ho romp�s tot...
La canya vibrava de cap a cap, es doblegava del cimerol i sofria
batzegades violentes. Perqu� no es trenqu�s, en Temme la inclin� en
el mateix sentit de la resist�ncia, i despr�s va anar-la curtejant i
allargant successivament, a poc a poc, a fi que, amb aquell estira i
afluixa, el peix exhaur�s les seves forces abans de treure'l del
mar. Ensems va anar evolucionant: davall� a intervals, pas a pas,
pel declivi de la roca, fins a assolir-ne la vora m�s baixa, que
saplanejava a flor d'aigua.
Un cop all�, va decidir-se: cobr� canya i guarniment a tall de
fluixa, i, en tenint el peix a bon punt, l'al�� a plom i, d'una
revolada, el llan�� roca endins. All� no era un congre: era una
morena colossal, serposa, negra, clapejada ac� i all� de taques
d'unes blancors llordes i d'unes grogors estridents. Encara estava
plena de vigor. En caure sobre l'aspre s�l, debateg� amb una
horrible ondulaci�. Despr�s va arron�ar-se i botir-se
monstruosament, i, desplegant-se de sobte, broll� aires amunt; i,
mig arborada, les ganyes panteixants, esteses les aletes, oberta la
boca, esquitxant sang i foc pels ulls, corregu� de llisquentes com
duta a vent pel mateix al� de sa r�bia. En Temme es cregu� escom�s
de net a net, i, obrint-li pas, fug�, esgarrifat, per la vorera m�s
apartada; per� va revenir-se tot seguit, i, comprenent que anava a
perdre el fruit principal de la seva pesca, es gir�, decidit al
combat si encara hi era a temps.
S�, encara hi era a temps. La morena no havia pogut arribar al mar.
El guarniment, del qual estava clavada a l'ham, havent-se enganxat
en un esgard�s del roquer, l'havia retinguda, obligant-la a caure
allargassada en terra; mes la llinya o el p�l de seda podien segar-
se d'un moment a l'altre amb el fregad�s i les estrebades: calia
evitar-ho. El xaval s'apoder� del seu gec i d'una de les grosses
pedres que suara li havien servit per a estrebar la canya, i, armat
aix�, va atansar-se a la ll�brega b�stia ondulosa. En tenia basarda,
i en repugnava, sobretot, el contacte directe; per� esperava
defugir-lo. Ja havia ideat la tra�a de qu� s'havia de valer. Va
inclinar-se, vacil�lant, sobre el monstre, i, sobtadament, acotxant-
lo amb el gec, s'hi precipit� al damunt i s'hi abraon� maldant amb
totes ses forces per mantenir-lo abrigat i escanyar-lo; per� el
monstre, onejant com un doll l�quid, se li escorria d'entre les
grapes i els plecs de roba, i ara treia a fora la cua amb una remor
com d'esvoletec, ara alzinava al descobert l'horrible cap silenci�s.
Amb la brega, el gec va anar-se replegant i apilocant, i a l'�ltim
ja no servia de res. El xaval i la serposa b�stia forceguejaven cos
a cos, a la barreja: ell pegant-li grapades a dues mans, procurant
subjectar-la i atuir-la; ella fuetejant-lo amb la cua i girant-se
enfurestida a mossegar-lo. En Temme, perduda ja la seva primera
repugn�ncia, no pensava sin� a defensar-se i atacar. Arpeja que
arpeja, a la fi pogu� arrapar fortament el monstre pit avall per
sota les ganyes, i, samarrejant-lo, el bat� i rebat� de cap contra
la roca fins a esmortir-lo.
Aleshores es llev� dempeus i cerc� la seva pedra. Se n'havia despr�s
durant la lluita cos a cos, perqu� no li servia sin� de destorb, i
ara volia fer-se'n una arma. Per� tot seguit comprengu� que no li
calia: la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es
revifaria mai m�s; no hi havia necessitat de rematar-la. Encara
panteixava de ganyes i es retorcia, per� no tenia m�s esma que el
caluix de bruc tendre que es retor� en cremar-se, dintre la llar.
Per lletja que fos, era un peix magn�fic, de gran rodella; i, si b�,
en general, no era tan estimat com el congre, no deixava d'haver-hi
qui el preferia per m�s gras i atipador. A no �sser que el compr�s
algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de
fam�lies en podrien participar, perqu� era d'un pes formidable. �Sa
santa dona� n'hauria una bella alegria.
Previous Page
| Next Page
|
|