|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 71
IV
EL COLLARET
La cala de Sa Foranera, situada no gaire lluny de Blanes, �s una de
les m�s fer�stegues i ombr�voles de la costa; per� �s tamb�, durant
les bonances d'estiu, una de les m�s quietes, m�s fresques i m�s
pl�cides que poden trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de
terra uns cingles alts i espadats pels quals �s perillosa la
davallada, quasi no la visita mai ning�, com no sigui anant-hi en
bot per la mar: aix� �s que sol romandre solit�ria dies i dies, i no
sembla sin� que, lliures de tot contacte pertorbador, s'afinen m�s i
m�s la frescor i dolcesa de ses ombres i la puresa cristal�lina de
ses aig�es, en el bon temps d'estiu. En penetrar-hi, un hom sent com
si trenqu�s quelcom de v�rginal i fes estremir cert misteri.
All� pescava en Temme, una tarda, pocs dies despr�s de la borrascosa
escena nocturna amb la seva mare. D'en�� d'aquella escena, la seva
mare s'era trasmudada de tal manera que no semblava la mateixa dona.
Abans solia estar sorruda i com lassada del treball: ara, en canvi,
sempre estava delitosa, i era amable i falaguera, i feia tots els
possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu costat tant
com podia; participava dels projectes d'ell, li aplaudia les bones
pesques i sospirava pel moment de comprar-li una barca. �dhuc la
seva fa� s'era esbandida d'una mena de crepuscle de joventut, que
l'animava i entendria. El canvi no podia �sser m�s satisfactori. En
Temme n'estava enartat, i havia repr�s amb m�s il�lusi� que mai les
seves tasques.
Sospitant que dintre les obscures xombes submarines de Sa Forcanera
havien d'amagar-s'hi grossos d�ntols i congres, havia decidit de
parar-hi una canya llarga amb un guarniment tamb� llarg i carregat
de plom a fais� d'un llen�a. �Quina alegria causaria a �sa santa
dona� si pogu�s portar-li un peix�s d'un parell de carnisseres!
Amb aquesta il�lusi� havia davallat per la cinglera, arrapant-se a
les cr�tues i tavelles de la penya, despr�s d'haver tirat daltabaix
de la timba els seus estres entollats amb el gec i d'haver-se penjat
a l'esquena l'olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb
una cordella; i, un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat
de roca en roca fins a situar-se en una de grossa i assaplanada que
es forejava cap a la boca de la cala.
Hi era des de les primeres hores de la tarda. Tenia calada la canya
llarga, estrebada al seu costat amb tres pedrasses sobre el sapl� on
estava assegut, i, tot vigilant-la a cua d'ull de tant en tant,
pescava a m� amb la canya curta, que, pel seu guarniment d'hams
petits, era un enginy m�s apropiat per als peixos poc corpulents que
m�s abundaven en aquell rec� de la costa. N'havia al�ats ja molts:
serrans, tords, jodrioles, esc�rpores, vaques serranes... Formaven
ja sobre la roca un munt de joiells vivents, que panteixaven i es
retorcien amb un lleu sorollet met�l�lic, projectant a l'entorn, com
espurnes de foc, les escates d'or que se'ls rompien amb la contorsi�
i el fregad�s.
Els bra�os li dolien i va pendre's un petit rep�s: una estoneta de
respir i de contemplaci�. S'hi estava b�, en aquell paratge. I
�quina solitud!... quina calma!... Ning� enlloc... ni cap altre
soroll que el d'un dol� rebotzegament d'aig�es, que ara sona part
d'ac�, ara part d'all�, vingut del fons de balmes i cavernes
inconegudes. I quina fresca! L'ombra era all� m�s profunda que la de
cap pou. Les rossors del sol s'obiraven nom�s al lluny, molt en
l'aire, cap al cim dels alterosos penyals. Donava bo, de respirar a
boca plena. L'aire era sabor�s i tenia unes flaires especials i
agradoses: bravada de les borles i serrells xopejants que les algues
i els l�quens de les roques arrossegaven sobre el mar; r�ncies
fortors de voluptuositat que transpiraven de les grans penyes nues,
amoixades per les ones; perfums que, decantada sobre l'abisme,
exhalava la cap�ada bals�mica d'algun pi venturer; aroma que
difonien unes mates de llor crescudes en una esquerda enrubinada;
olors que, totes plegades, en formaven una que en Temme no hauria
sabut destriar ni definir, per� que li era plaent i el reconfortava.
I va somriure amb un goig pur�ssim, i va beneir el seu ofici de
pescador; perqu� �quin altre proporcionava uns obradors tan
espl�ndids i ben olents?
L'aigua era tan clara, que, all� on era poc profunda, quasi es podia
dubtar de la seva exist�ncia. Els grossos c�dols que constitu�en el
fons mar� de la part m�s engolfada de la cala, s'atalaiaven tan
netament com si estiguessin a l'aire lliure; i �dhuc a l'aire
lliure, no s'haurien presentat tan lluents i vivament acolorits. Una
ondulaci�, com d'una flama verda i di�fana que hi pass�s per damunt,
els comunicava de tant en tant una tremolor vagarosa; i en aix� es
coneixia que estaven submergits. N'hi havia de verdelosos, de
groguencs, de blavissos, de rosats... Quasi tots eren de formes
arrodonides. Alguns semblaven galtuts i criaven unes cabelleres
fin�ssimes, d'un verd tendre, quasi llumin�s. Vora la roca on seia
en Temme, n'esquenejava un, d'una apari�ncia tan m�rbida i d'una
color rosada tan suau, que semblava part del cos d'alguna nimfa mal
amagada sota una tofa d'herbes. Enll�, destacant sobre l'obscuritat
d'una xomba, se n'al�ava un de blav�s i crestellut que argentava com
un elm. I entre els uns i els altres creixien plantes marines; i per
damunt, com n�vols d'insectes, hi planaven esbarts de peixets
multicolors.
Previous Page
| Next Page
|
|