|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 70
�Per qu� seguir-los en aquestes refer�ncies interminables? Eren dos
instruments sonors i conscients, que s'agradaven de temptar llurs
acords i de fruir una i cent voltes els matisos harm�nics de llurs
notes unides. N'�uria Maresa no es cansava mai de provocar aquells
acords i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del
seu fill, ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara
somniadors, ara admiratius... I, perca�ant-hi aquestes expressions,
es perdia dins les pur�ssimes blavors d'aquells ulls, amb un goig
comparable al de l'au desniada de poc que, en llan�ar-se a l'espai,
es meravella de les immensitats que descobreix, de les suavitats i
abund�ncies d'aire que palpa sota les ales, i de les llums i colors
que la soliciten i encanten. S'amarava de l'�nima del seu fill, i
mai no se'n sentia prou impregnada; i en Temme tampoc no s'hauria
sentit mai prou sadollat dels afalacs d'aquella �santa dona d'un
parlar tan entrador�. Projectes, records, promeses... una idea en
portava una altra, i mare i fill platicaren llargament, embadalits,
amb les mans entrella�ades, oblidats del m�n extern, sense noci� de
temps ni de lloc.
�ltimament ja en Temme no deia res, escoltava bocabadat, i les
parpelles, apesantides de son, se li abaixaven fins a mitja nineta.
N'�uria va adonar-se'n, i de cop i volta va tornar a la realitat.
-Oid�, caret meu! quina hora deu �sser?- Ambd�s miraren a l'entorn,
estranyats de trobar-se asseguts en terra sobre les nues rajoles.
Tot seguit recordaren la penosa escena, i el front se'ls aombr� i
caigueren en certa confusi� i rubor; per� s'esguardaren, i,
rebrollant en llurs �nimes la joia del moment present, esclafiren a
riure. -�Noi, Temme, quina badada! I �vaia quina seiedora m�s fresca
ens hem cercat! �Sort que �s temps d'istiu! No era pas f�cil que
caigu�ssem daltabaix de ses nostres cadires. Per�... �a quantes
devem ser, de sa matinada? �Ni que hagu�ssem anat a sarau de nit!
El gat, ajagut en actitud d'esfinx sobre un escambell, amb les potes
arron�ades sota el pit, els esguardava amb una admiraci� suficient a
esbatanar els seus ulls rodons i fosforescents, per� no prou forta
per a deixorivir-lo completament del son plac�vol en qu� estava
submergit el seu cos coton�s i calent�. La lluna ja no entrava
migradament per la petita finestra teuladera, sin� a faldes esteses
per la porta balconera del pati, amb una claror que, de tan intensa,
arribava a groguejar.
Mare i fill es llevaren dempeus. N'�uria, esparvillada i eixerida.
Avesada a la vetlla de malalts, la son se li esva�a f�cilment, i,
amb l'emoci� que sobreexcitava sos nirvis, no hi havia en ella cap
sentit que no estigu�s m�s despert que d'ordinari. En Temme, en
canvi, embriagat de son i de del�cies, estava com estupefacte. La
claror l'enlluernava. Les lleixes i el rasteller li feien l'efecte
d'una llumin�ria: pots, xicres, ansats i tupins hi fulguraven amb
perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de
llum com aquell amb qu� els pintors solen nimbar les testes
glorioses. I li semblava com si la nit oscil�l�s amb un dol� i llarg
gronxament: ara una lenta balan�ada n'atansava el cor i es sentia,
m�s i m�s perceptible per instants, la llunyana cant�ria de
rossinyols que hi ressonava; ara una altra balan�ada l'apartava a
poc a poc, i la cant�ria s'anava afeblint, afeblint, fins a perdre's
en un silenci immaculat.
N'Auria Maresa no s'estranyava, ni tal volta s'adonava, de cap
d'aquelles coses. Va endegar els llums. Volgu� que de totes passades
el xaval prengu�s un brou de la reina; i encengu� el fogonet
d'esperit de vi, escalf� aigua, bat� dins un vas un rovell d'ou amb
sucre... i xerrotejava i reia i es movia delitosament com si es fos
rejovenida. El fet d'haver passat de clar la nit tenia per a ella
l'enc�s d'una calaverada d'amor. �Quin alleujament d'�nima! Quina
joia! Quan el xaval s'hagu� retirat, encara la dona an� rient en la
solitud. Rigu� amoixant el gat, rigu� rentant el vas, rigu� penjant
el pot a la clavera... i no hauria pas sabut dir per qu�. Estava
plena d'una aura primaveral i d'una ufanor interna, de la qual
brollaven flors rioleres que pujaven a esbadellar-se als seus
llavis.
No tenia ganes de ficar-se al llit. Reclin� una cadira, de
respatller a la paret; s'hi va ajaure ben asseguda, aplanant-hi
l'esquena; i a poc a poc s'acodorm�, tot fantasiejant un idil�li de
pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses
com els flancs d'una verge... i, dins la bella solitud, una fresca
barqueta que arriba amb el fill estimat. S'entrebaltia i es
despertava; s'entrebaltia i es despertava... I passava pel seu
pensament aquella idea d'abans: en Jordi era el fill del seu cos; en
Temme el de la seva �nima. I aquesta idea s'anava reproduint,
reproduint, entre els seus sons i dins els seus somnis.
Previous Page
| Next Page
|
|