|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 69
-Quatre cents escuts!- repet� el xaval amb un to d'admiraci� i de
recan�a que no pogu� dissimular.
-Sa teua barca!...
Ambd�s s'esguardaren brandant el cap amb cert aire de bogeria. Els
gla�ava un al� d'aquella fatalitat divinitzada pels grecs, terrible,
matadora de l'albir, dominadora incontrastable en apari�ncia; f�ria
de la naturalesa orba i encadenada, que nom�s els deixebles de
Jesucrist saben combatre i v�ncer. En Temme pens� en els xucladors
que engoleixen les naus i contra els quals no hi valen rems, ni
veles, ni m�quines de vapor, ni destresa marinera. I vei� la seva
mare perduda, irredimible de la seva mis�ria. Perqu� �quin guany no
resultaria in�til? El xuclador d'Am�rica ho dragaria tot.
Per� aquest pessimisme no s'impos� sin� per un moment a la seva
amor. L'aflicci� de l'�nica persona que ell havia estimat del m�n el
f�u oblidar de si mateix i de qualsevol pensament que no fos el de
la urg�ncia d'aconsolar-la; i la tendra pietat filial esva� com amb
blancors d'alba totes les fosquedats del seu esperit; i ja no
resson� al seu dedins m�s que una cant�ria d'idees generoses tan
espont�nies que no li costaren cap esfor�, i tan clares i
evidentment aconsoladores que l'ompliren de joia. Les paraules
vessaren de la seva boca plenes d'efusi� i de sinceritat.
-No us afligiu aix�, santa dona des meu cor. Tot aix� no �s res.
Ploreu per fal�rnies... creieu-me! Jo no us trobo pas pecat. Es meus
diners eren ben vostros, perqu� jo us els havia donats. Pod�eu
esmer�ar-los com volgu�ssiu, i no me n'hav�eu de recaptar cap
perm�s. Oid�! Si m'hagu�s figurat que es goig m�s gran que pod�eu
haver-ne era de llen�ar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es
balc� i us hauria dit: �-�Apa, divertiu-vos! tireu bateiada!� Per�
v�s no els heu llen�ats, sin� qu� n'heu feta una obra bona. Que no
�s m�s bonic, encara, aix�?
-De veres, Temme?... Tu m'ho aproves?
-I com heu pogut dubtar-ho un sol moment? Sembla que no em coneixeu,
ai coi!... �Per qu� em plau de guanyar-ne, de diners, sin� perqu� us
alegrun? �Que us hajun servit de pena i turment, me dol!
-Ah, Temme!...- exclam� la dona. I s'hagu� d'interrompre: una gran
onada de consol i d'agra�ment l'ennueg�. Despr�s de tantes angoixes,
rebre aquella absoluci� d'�ngel, tan ampla, tan completa i tan sense
recances! i sentir ensems al cor una mena de ress� de les al�leluies
del cel i una frescor de vida nova que se'n puja venes amunt!...
�Ah, Temme, com m'estimes!
-I doncs?
Ambd�s s'inclinaren i varen plorar l'un sobre el muscle de l'altre.
Despr�s n'�uria Maresa s'apart� els cabells del front i esguard� el
seu fill amb embadaliment. Certament no l'havia conegut fins
aleshores. �Quina mala febre l'havia emboirada? �Per qu�, d'aquell
fill de les seves entranyes, ella mateixa se n'havia fet, tant de
temps, una c�rrega i un remordiment? �I tan fort i tan bo i tan
assenyat com era! I �dhuc bonic... a malgrat de les parpelles
ratades i de la pell gravada de verola... bonic d'una boniquesa
resplendent, vinguda dels dintres. I pass� per la seva ment una
comparaci�, una percepci� r�pida i profunda: en Temme era un humil
fanal enc�s, i en Jordi un pomp�s salam� apagat; l'un era el fill
del seu cos, i l'altre era el fill de la seva �nima. Pobre Temme!
Oh el goig de contemplar-lo, d'amar-lo i de sentir-se'n mare! �I
haver-lo tingut com abandonat!...
-Temme, caret meu! No et dolgu d'haver ajudat es teu germ�. Jo
encara espero que te'n pervindr� un cent per u. Per� no hi hem de
pensar en sa seua fortuna. Si ve... millor!; per�, vingu o no vingu,
tu i jo podem �sser feli�os. Comprarem una barqueta. Tu pescar�s.
Jo, a casa, endegant ses nostres coses, sempre esperant-te, amatent
a servir-te. Alguns dies m'embarcar� amb tu: t'ajudar� a calar i
llevar...- I la dona va anar tirant plans i m�s plans. I en Temme
l'escoltava encantat, i nom�s anava aprovant cada frase amb un
moviment de cap, amb un somriure, amb una exclamaci� : -Aix�! aix�!
I despr�s, tots dos, aficionats a la saborosa conversa, comen�aren a
retreure records. -�Te recordes, caret, d'aquell dia que v�rem anar
a sa Boadella, i tu pescaves i jo fregia es peix, i...?- I s�! el
xaval es recordava de tot, punt per punt; i de quan es gir� mal
temps i s'hagueren de soplujar dins una barraca de carrabiners, i de
quan ell s'adorm� a la falda de sa mare. -Oid�! I us recordeu,
v�s...?
Previous Page
| Next Page
|
|