|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 68
Al cap de breus moments, n'�uria Maresa es reincorpor�, sospirant, i
va rependre el seu parlament.
-No s� com m'has sentit, Temme. Te cridava... i no et cridava. Jo
creia que ses meues veus ofegades no podien arribar a ses teues
oreies. Per� has comparegut... t'hai vist as meu davant... i, per
m�s agre que sigu as respectes d'una mare, no hai pogut mencos
d'agenollar-me a ses teues plantes i declarar-te es meu pecat. I te
l'hai declarat a ses crues, per sa seua cara m�s lletja. I aix�
tampoc no �s de ra�... perqu�, si tinc culpes, tamb� tinc disculpes.
Vui que ho s�pigues tot, caret: tot, es b� i es mal. Que, si t'hai
atruquejat, ha sigut brandant sota es pes de sa meua creu... perqu�
ja fa anys, Temme, que la tragino a espatlles macades... i ja no puc
m�s!
-Massa que ho s�!- exclam� en Temme; amb dues ll�grimes cara avall.
-�Qu� m'heu d'explicar que jo no veju i no ploru, santa dona des meu
cor?
-S�, tu saps alguna cosa, per� a ses embastes. Escolta, escolta...-
f�u ella. I amb uns termes que haurien sigut engelosidors per al
xaval si un sentiment d'immensa pietat no l'hagu�s protegit contra
tot altre, pint� les seves antigues il�lusions en el fill gran
(despert i garrit, educat en un col�legi, enlletrat i fort de
comptes i de dibuix); i cont� com s'era despullada de tot per ell; i
record� les alternatives de goig i pena, d'esperances i decepcions,
que l'havien tempestejada, despr�s, tota la vida; i va dir:
-Quan li vaig abocar a ses butxaques sa barca i sa barcada de son
pare, i es meus mobles i paraments millors, a mans trencades ho vaig
fer i sense cap rerapensament de beneficis a esperar-ne. No
m'espantava, a mi, sa mis�ria. Ses mares som aix�s. �Que ell fos ric
i ventur�s, baldament no es record�s mai m�s de mi! En girant ets
uis cap a tu, fou quan valg comen�ar a basquejar. Perqu� vaig veure
que t'havia desheretat... i aix� m'era un clau, caret meu!... I no
trobava consol sin� pensant que, de sa fortuna d'en Jordi, havia de
pervenir-te'n m�s bell goldiment que des dret que jo t'hauria pogut
guardar. Per�... �i si sa tal fortuna no venia?... Jo crec que
vindr�, Temme. Ho hai de creure per no morir! Per� de cert, ben
cert, no ho s�. I vet aqu� es meus neguits d'anys i anys. M�s que no
pas sa veiesa, febrades i gla�aments d'�nima m'han emblanquits es
cabeis. I ara, darrererament... �Aquesta s� que no podr�s perdonar-
me-la!
I call� brandant el cap tristament.
-Calmeu-vos, calmeu-vos!- suplic� el miny�. -�Qu� us hai de
perdonar, dona de D�u, si, de totes ses vostres hist�ries, no en
trec sin� comptes a favor de ses vostres bondats?
-S�c sa teua desgr�cia, Temme!- exclam� la mare. -Fins ara havia
disposat de coses afanyades amb suors meues o des meu marit; per�
ara, darrerament... Mira: m'havia jurat a mi mateixa que es teus
guanys me serien sagrats. Els posava de banda per comprar-te'n una
barca. Cert com sa mort, aquest era es meu pensament. Fins i tot,
per fugir de sa temptaci� de tocar-los, els tenia fora de casa, en
mans d'una persona de confian�a. Doncs b�, Temme... res no hi ha
valgut!
-Els heu enviats as meu germ�: oi?
-Tot ho fonc de sa mateixa manera- contest� la dona amb un accent de
dolorosa seguretat. -Pes darrers de mar� en Jordi em va escriure que
necessitava diners per sortir-se d'un mal pas. Me deia que una
quantitat petita podia salvar-lo... cent pesos... si m�s, millor.
Vaig pensar en sa teua mota. Sabia que robava ses teues suors,
Temme. Sabia que matava sa tranquil�litat de sa meua consci�ncia, es
descans de ses meues nits... Ho sabia! �dhuc desconfiava d'en Jordi
m�s que atres vegades. Per� jo era com es jugador que ha perdut es
seus cabals a una carta i vol tombar sa sort, i dobla ses postes, i
s'hi juga �o des seu i �o dets atros, i sa vida i s'�nima. Una
vegada, a sa taverna, en vaig veure un que va jugar-se es soldat des
seu germ� i, acabat, va penjar-se a s'abre des seu llagut. I jo s�c
aix� mateix. Estic lligada amb en Jordi fins a sa perdici�. Sa seua
carta va embogir-me, es cap m'anava en roda, i... no hi va haver
remei!... vaig anar a cercar es teus diners. En Ramon de can Sureda,
que llavors havia d'embarcar-se de mariner, se'ls va endur cap a
s'Havana. I ja mai m�s no hai tingut rep�s. Sa teua barca, Temme!
Mata'm!... Eren ses teues suors... �Quatre cents escuts!
Previous Page
| Next Page
|
|