|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 67
Era prec�s inquirir-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i
redavall� r�pidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou
feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus.
Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo;
tots els seus membres tremolaven; per�, home de la solitud, no
perdia f�cilment la serva, i, �dhuc en aquells moments de trastorn,
sab� captenir-se per no causar immotivades alarmes.
Arribat a baix, es submerg� dintre la xomba d'ombres del rec� de
l'escala, i, des d'all�, vinclant el cos i allargant el coll, sotj�
sigil�losament cap a la cuina. Li sembl� deserta. Buidors per ac�,
buidors per all�... El blanquejar feble i vapor�s dels raigs de la
lluna, estenent vels per l'aire... Al fons, la flameta del llum,
petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora...
Vetlladora sobre ning�?... �Abandonada a cremar sense profit?... Era
estrany!
Un sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaix� l'esguard
i... (�D�u de miseric�rdia!)... vei� la seva mare gitada en terra,
com atu�da per la desolaci�... i, quasi al mateix instant, va
sentir-la que gemia i l'invocava apagadament: �Temme!... Temme!...
El seu primer impuls fou d'abalan�ar-se vers ella i respondre-li amb
un crit de l'�nima; per�, tement espantar-la, refren� el moviment i
ofeg� el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores,
que gradualment s'elevaven i aclarien. -Mare... mare... S�c jo.- I
s'hi present�.
Ella es pos� de genollons, i va implorar-lo desficiosament.
-Temme, perd�!... �Temme, no puc viure sense es teu perd�!
-V�s, perd� a mi!... I ara!- exclam� el xaval, esfere�t d'una santa
horror. -�Que ens hem tornat boigs, a casa?
-Perd�!- torn� la dona. -�Es perd� o sa mort!... �T'hai desheretat,
Temme; t'hai despullat! amb sa m�s bona intenci� des m�n, aix� s�!
Per� sigu com vulgu, s�c sa teua desgr�cia. Escolta:... t'ho hai de
confessar... no te'l puc comprar, es gussi. Era teu! Jo te l'hai
robat! �S�c sa teua desgr�cia! Ho veig! ho veig! �I no puc viure
sense es teu perd�!... Temme!...
-Preneu de mi tots es perdons i totes ses benediccions que vulgueu;
per�... �alceu-vos, per s'amor de D�u i des sants!- salt� el miny�,
interrompent-la. I prov� de sollevar-la i no pogu�, perqu� ella, en
comptes de donar-s'hi aire, s'hi oposava amb tot el seu pes, i era
molt alta i corpulenta, enc que eixuta de carns. Aleshores, no
trobant altra manera de deshumiliar-la, ell se li agenoll� al
davant, i, abra�ant-la per sobre els muscles, amb suau pressi� l'an�
ajupint, tot instant-la a seure.
Ambd�s s'aclofaren en terra a poc a poc; i la dona, emparant-se de
les mans del xaval i retenint-les entre les seves, jup el cap i
ombrejada la vista pels esblenats cabells, que hi flotaven pel
davant en davassall, va dir, tota humil i anguniosa:
-Escolta'm, Temme, caret meu, escolta'm!... I no em trencus
s'enraonament. Me vui confessar amb tu, que ja ets un homo pes seny
i sa bondat. Ho necessito. Deixa'm descarregar es cor, per s'amor de
D�u!...- F�u una pausa, i, abaixant la veu, prossegu�: -Suara t'hai
atracallat... i tu parlaves com un sant; per� jo, llavors, no ho
coneixia. M�s tard, s�. I, amb tot i aix�, com m�s bones eren ses
teues paraules, m�s em ferien i em revoltaven. Estava tota
enfurrunyada... i coneixia que no tenia ra�... i m'enfurrunyava m�s.
�Ai, Temme!- sospir� profundament. -Sigu com vulgu, quan has acabat
de sopar estava a punt de caure as teus peus. Sa vergonya me n'�s
aturada... i sa angoixa, sa meua gran angoixa, m'ha escanyada a sa
gola sa bona nit cada vegada que volia tornar-te-la. No podia
parlar, i t'hai deixat marxar entristit per sa meua mala cara. Per�
tu no as patit tant com jo... ah! no, Temme t'ho juro!... Aix� que
has estat fora i s� restada sola a sa cuina, me s� vista negra com
una bruixa, dolenta, botxina de sa innoc�ncia. �Ai, es turment de sa
injust�cia! �Ai, es turment de sa culpa, Temme! No em podia sofrir
jo mateixa. Me sentia deixada de sa m� de D�u. M'espantava sa nit,
m'espantava sa quietud... Talment sa soledat m'abordava per tots
cantons amb una mena de lladrucs sense veu que em gla�aven es cor.
�Hai patides ses penes eternes!... I aclaparada, endarnegada, boja,
me s� abatuda en terra, gement, implorant es teu perd� i el de D�u.
Aqu� dobleg� el cos endavant i es cobr� la cara amb les mans. Hi
havia en l'aire quelcom de fat�dic. El silenci venia amb un zumzejar
sord, com si tra�s el pols d'algun esperit invisible. En Temme sent�
c�rrer per la seva esquena unes ditadetes fredes i subtils, i
s'estrem� amb una esgarrifan�a.
Previous Page
| Next Page
|
|