|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 66
Als darrers mots se li havia trencat la veu; i, deixant-se caure de
gairell, mal asseguda, en una cadira, es recolz� en una taula que hi
havia al mig de la cuina, i esclat� en un gran plor.
Amb tot aix� en Temme estava verament consternat. Aquelles inj�ries
tan inesperades, enc que injustes, l'esglaiaven venint d'un �sser
tan august i estimat com la seva mare. M�s d'una volta havia volgut
protestar-ne i obert la boca i allargat els bra�os amb aquest
intent; per� no havia trobat paraules, ni manera d'encabir-les entre
el davassall de les que el ferien, i havia rom�s mut i astorat. Mes,
en veure que la dona plorava, l'enva� una tendresa tota dolorida, i,
humilment agemolit a la seva cadira, entre sospirs, brandant el cap
apesantit, va dir dol�ament:
-No m'heu ent�s, mare... creieume. �Jo, passar-vos comptes!... I
ara! Quan hai dit tal heretgia?... Anem, dona, no ploreu. No crec
pas haver-vos trencat es respecte; per�, sigu com vulgu, ja em sap
greu d'haver-vos parlat de res. Si m'hagu�s figurat que sa cosa
podia costar-vos una sola ll�grima, hauria callat com un mort. No
ploreu, dona, no ploreu. Us hai proposat sa compra d'es gussi d'en
Bonosi perqu� em sembla un negoci bonic: encara estic a ses
mateixes; per�, si us desagrada... fora! Fa�us sa vostra voluntat. I
jo, content. De sa vostra boca no pot eixir cap paraula que no miru
as meu b�: tan bo n'�s un s� com un no. �Que m'hai de pensar que em
vulgueu perdre v�s? �No m'heu servit de seny, quan jo encara no en
tenia? �No m'heu acampat, quan no em podia valdre de mi mateix?
Doncs de qui m'hai de fiar, jo? Anem, no ploreu, dona. Jo estic
sempre a ses vostres ordres.
Va callar una estona, i despr�s repet� mantes vegades aquests
mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esfor�ant-
los i �dhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que
la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna,
desitj�s de desentristir-la, s'hi atans� per abra�ar-la i amoixar-la
una mica. Per�, al primer contacte, ell� l'esquiv� amb un moviment
esquerp, i, llevant-se dempeus, va dir-li, amb accent gemeg�s:
-Prou, Temme. No em marejus. Vols fer-me un favor? No em parlus de
res m�s. Deixa'm en pau. �s tard. Estic llassada. Sopem i... a
dormir.
-Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Per�... em dol que
estigueu ressentida de mi.
-T'hai dit que _prou_, Temme!- contest� la dona amb agror. -Avui
tinc es cor ple d'espines. Val m�s no tocar-lo.
Va posar el sopar a taula, se serv� la seva part, i, amb el plat a
la m�, va anar-se'n com de costum, cap a la vora dels fogons, on
rest� dreta, girada d'esquena al seu fill, sense dir mot.
En Temme no se sabia avenir d'aquelles escenes. Com m�s les
repassava, m�s li semblaven fora de to. Ni mai que hagu�s parlat de
res! Male�t fos el gussi! Per� �qui s'havia de figurar que una
proposici� tan innocent hagu�s de causar tan bell disgust!
Quan hagu� fet d'esma i sense delit el seu �pat, tragu� de l'armari
cantoner una bombeta d'oli, l'encengu� i, roncejant a posta per la
cuina, don� per tres vegades la bona nit, a estudiats intervals, amb
el seu accent m�s afectu�s. A la primera obtingu� una breu resposta;
a la segona, un moviment de cap; a la tercera... res. Era in�til
insistir. Va anar-se'n amb el cor oprimit, amb la consci�ncia
intranquil�la com si hagu�s com�s un crim. -Haver fet plorar una
mare! �Male�t sigu es gussi! I, si ara ella s'emmalalt�s i mor�s...
Crist de D�u, quin remordiment!
Amb aquesta aprensi� dolorosa anava pujant l'escala que menava a la
seva cambra. Tots els seus sentits estaven propensos a l'alarma; i,
de sobte, brollant d'en mig de la quietud sepulcral de la casa,
l'estrem� quelcom esglaiador. �Una veu sospirosa?... Un gemec
profund?... �Qu� era, all�? S'atur� amb els cabells eri�ats. �No
l'haurien enganyat, les orelles? Va escoltar esveradament, retenint
l'al�. La seva �nima es dilat� dins un silenci immens i buit com un
abisme de nit sense n�vols ni estels. Conven�ut que no sonava cap
soroll enlloc, torn� a pendre la marxa escala amunt. Ja era a dalt,
quan se li repet� l'esglai. Per� ara no s'havia enganyat: n'estava
segur. Una veu apagada, com nascuda de les ombres, havia sil�labejat
distintament el seu nom: -Temme.- �El cridava alg� de l'altre
m�n?... �I si fos la seva mare, que pat�s alguna basca i estigu�s
reclamant socors, mig esbala�da, quasi sense al�?...
Previous Page
| Next Page
|
|