|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 65
-No crec...- mormol� el xaval.
-Prou!- f�u ella, interrompent-lo. -�Ni una paraula m�s! �Estarem
b�, que els forasters s'hajun de ficar a governar a ca nostra! �Qui
l'empeny, s'avi Mundet? Tafaner, m�s que tafaner! Bon cap deu haver-
te posat! Per� calla-t'ho: no vui saber-ne res, de ses seues
conxorxes. �Ja li cantar� sa canya, jo, an aquest bo de vei que, de
tant treure es comptes de sa bossa dets atros, descuida els de sa
seua! Ja em sentir�, si no �s sord!
El xicot, esmaperdut i adolorat, romangu� mut una bella estona,
esperant que s'esbrav�s aquell vent de tempesta. Despr�s, sense
atrevir-se a al�ar el cap, va dir:
-Me sembla que veieu ses coses m�s negres que no s�n. No, s'avi
Mundet no tenia cap intenci� de ficar-se per res amb nosatros: hai
sigut jo, qui li ha demanat consell. I, per haver-me'l donat a sa
seua manera d'entendre, no mereix pas cap mala cara, sin� moltes de
gr�cies. I aix� no vol dir que l'haguem de pendre, es consell.
Arreconeu-lo, si no us plau, i doneu-me'n un de vostro, que jo me
l'estimar� encara m�s i redem�s. Poseu-vos a redors de ses quimeres,
i, escoltant nom�s sa veu des vostro bon seny, digueu-me: ��s car o
no, es gussi d'en Bonosi, a preu de cent vint escuts? Me conv� o no
me conv�?
-No- va respondre la dona resoludament. -No t'hai criat per a
pescador, a tu.
-No? I doncs?...
-No- repet� ella. -Si cadasc� es cuid�s des seus negocis, no hauries
vingut avui amb aquestes cab�ries; i, si coneguessis qui et vol b�,
no escoltaries atra veu que sa meua. Qu� se me'n d�na, a mi, que
portus o no portus peix? Pesca, diverteix-et... est� b�! Per� sa
nostra fortuna ha de venir d'atros vents. No t'hi capficus. Deixa'm
fer a mi.
-Mai no m'h'ai oposat a ses vostres resolucions, mare- replic� en
Temme. -Us veig es pensament... i, en bona ref�, no voldria pas
matar cap de ses il�lusions que estimeu, ans desitjo que D�u les
beneieixu i us les tornu flors fruiteres. Trobo de bona llei sa
vostra esperan�a en es meu germ� d'Am�rica, i em sembla de ra� que
ell, arribat es cas, posu sa seua fortuna, i �dhuc sa seua vida, as
vostros peus, perqu� ni ell ni jo, per m�s que fem, no podrem mai
pagar-vos es deute d'amor que us tenim; per� jo hai de pensar d'atra
manera que v�s. Malaventurat es germ� que ha de refiar-se d'un atro!
I �per qu� me n'hauria de refiar? No s�c fort? �No tinc dos bra�os,
com ell mateix, i bon seny i ganes de trebaiar? I, per atra part, sa
obligaci�, que ell t�, d'emparar-vos en podent, no cau sobre meu,
tamb�? �s clar que hi cau; i m'hi cau b�... oid�!... i l'acomplir-la
em f�ra un goig, mare. Doncs �perqu� me n'heu de privar? �Per qu�
voleu que m'engorroneixu com un perdut sense vergonya? Ai Crist de
D�u! Que no s�c homo, jo? �Que no tinc es mateixos drets que es meu
germ�?
Havia comen�at el seu parlament amb to humil; per� s'havia enardit
per graus, i acab� alzinant el cap i afermant la paraula amb un al�
de noblesa i fortitud.
N'�uria Maresa va portar-se les mans a les tempes com si es sent�s
esbala�r.
-Drets! drets!- exclam� amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment
tr�gic, tota altiva i traspostada, avan�� dues passes vers el miny�,
cap al mig de la cuina.
El mocador del cap li havia caigut sobre les espatlles, entorn del
coll, i, desentollades, les trenes de sos cabells blanquejants
penjaven en desordre, a grans bagues, pel seu clatell i les seves
galtes. Sa cara ossosa, de p�muls i front prominents, dins el raig
de la lluna, que en projectava a la paret una ombra agegantada,
semblava una p�l�lida calavera amb un flam de resurrecci� dintre les
profundes conques dels ulls.
-Drets!- repet�. -Est� b�! Vols es teus drets!... T'entenc m�s b�
que no et penses, Temme. Darrera ses teues paraules sento totes ses
veus des teu cor ingrat. Les sento, oid�! Dintre teu m'acuses
d'haver venut sa barca i sa barcada de ton pare, i de no haver-te'n
guardat sa part que et pertocava per heretatge. �Com si jo no en fos
estada mestressa! Fills! fills! Llops, dic jo! Ses deixes des meu
marit eren ben meues, per sa seua voluntat i perqu� amb ell les
havia afanyades. I �on s�n es vestits que me n'hai comprats? on s�n,
ses viandes que n'hai dutes a sa boca? De tot me s� despresa per
vosatros, i ho hai posat a ses mans des noi gran perqu�, a b� d'ell
mateix i teu, obr�s �s cam� de sa fortuna. Quina mare f�ra estada
m�s generosa? �I et queixes! Qu� t'ha mancat, a tu? �No t'hai fet
gran amb ses suors des meus dies i es desvetllaments de ses meues
nits? I quan t'ho hai retret? No pas mai, llevat d'ara, que amb una
punyalada m'ho foragites des cor. �s que... ses mares no les donem
de com�dia, ses coses, sin� de veritat... i no ens dolen. I, en
canvi, tu... que diferent! Has fet alguns guanys, i me'ls has
portats com si me'ls donessis; per�... qu� �s cas, de donar! Me
creies obligada a guardar-te'ls... i ja et requen... i v�ns a
demanar-me'n compte. Fills! fills! Llops, dic jo! �Voleu matar-me,
entre l'un i l'atro? L'un amb es seu callament!... l'atro amb ses
seues exig�ncies!... I b�, acabeu-me aviat, infeli�os!... i... a
veure, a veure on trobareu una atra amor com sa meua.
Previous Page
| Next Page
|
|