|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 64
S'acomiadaren; i el xaval ja s'havia girat, anant-se'n, quan el vell
l'atur� subjectant-lo per la f�mbria del gec. -�Aqu� tens un amic,
Temme, un amic de cor! Per� para ment en aix�: si t'ajups a fer de
gavina pescadora d'en Bonosi o de ning� m�s, no tornus a mirar-me sa
cara.
Aquest regany afectu�s clogu� la conversa. En Temme s'alluny�, bon
xic preocupat. La nova soluci� que l'avi Mundet l'instava a temptar
li ocasionava cert trastorn. No que no la judiqu�s bona, �Qu�
millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust,
i no haver de partir gan�ncies amb ning�? Per�... haver de demanar
diners a la seva mare! I tants! �Qui sap com s'ho pendria, ella,
malhumorada com solia estar! Aneu! esquinceu-li, de cop i volta, el
vel de les tristeses amb una proposici� esveradora com aquella!
Convindria, de primer, interessar-la en alguna conversa de coses m�s
lleugeres, portar-la a la intimitat de les paraules que van i v�nen,
i, despr�s, a poc a poc, insinuar-li la q�esti�. A veure: �de qu�
podria parlar-li, per assorollar-la una mica?... de qu�?... No
trobava res. Pensem, meditem, com m�s anava m�s se li encongia el
cor i m�s confusi� hi havia en el seu pensament.
Darda que darda d'ac� d'all�, feia estaries per no entrar a casa
seva, Per dues vegades arrib� al portal i recul�. -Repensem-nos- I,
no res, semblava que aleshores se li aturava el cervell. Per fi
hagu� de decidir-se: ja era massa tard. Va entrar... i que sort�s la
cosa com D�u volgu�s. Va saludar, com de costum, la seva mare, i,
com de costum, s'assegu� en una cadira baixa a prop de la llar
apagada.
N'�uria Maresa feinejava pels fogons al migrat far� d'un llum d'oli,
que no estenia la seva resplendor gaire m�s enll� del vogi de la
xemeneia, sota el qual estava penjat. La lluna entrava per una petita
finestra teuladera oberta a prop del sostre en la paret de llevant,
i, fenent, amb unes llistes com de pols de farina, l'�mbit ombr�vol
i blav�s, es reflectia a la paret de la banda oposada. El xaval
ocupava un dels llocs m�s fosquejants; i aix� va semblar-li una
sort, perqu� aixi no es veuria si estava p�l�lid, com per for�a ho
havia d'estar.
La primera dificultat que se li presentava era la humor taciturna de
la seva mare: all� que ja havia previst. La dona estava de mala
lluna... aneu! �s clar que un home llest procuraria eixamorar-la i
eixorivir-la amb un bell articuleig: ho comprenia, i ja abans ho
havia compr�s molt b�; per� se sentia completament negat per a
qualsevol plet que s'hagu�s de guanyar amb la llengua. No sabia qu�
empescar-se. El cor, per�, li deia: -Apa, apa; prova, prova.- I va
posar-se a parlar sense saber qu� deia i amb el seny mig esbala�t.
Va parlar a la babal�: de la diada de Sant Crist�fol, de l'al�a del
peix, de la vinguda de forasters... I, sobtadament, se li acudi una
idea que li aclar� tot l'esperit: una bona idea per a interessar la
seva mare a la conversa. Fent-se ress� d'una noticia i uns
comentaris que havia recollit per atzar a la platja, va criticar els
escr�pols d'alguns barcelonins i alguns senyorots de la vila que
pretenien al�ar barraques de banys per evitar-se la vergonya de
vestir-se i despullar-se al ras (�oi, que delicats?)... i en canvi
(ara mireu quin esc�ndol!)... demanaven que se'ls permet�s banyar-se
barrejats homes i dones; per� aix� l'Ajuntament no ho concediria.
-I ca!- exclam� tot seguit n'�uria Maresa rompent el seu ombr�s
silenci. -Que som moros, aqu�? �On s'�s vist, voler enderrocar ses
bones consuetuds amb escarafalls de dec�ncia?
I ja la conversa estigu� armada.
En Temme la deix� c�rrer bonament, i, aprofitant-ne amb satraperia
un tomb favorable, entr� a relatar el seu articuleig amb en Bonosi.
Ell mateix no se sabia avenir del seu enginy i de la seva picardia.
Mai no s'havia sentit tan obert de pot�ncies. Tot manyac manyac, va
explicar els tractes que aquell terrass�-pescador li havia proposat,
i els aventatges que li havia pintat de la pesca en bot sobre la
pesca amb canya: all� dels deu peixos per un. Un disbarat, �s clar!
�D�u l'en guard, de deixar-se enxarxar en tals tractes, ni de creure
en tals aventatges! Per� s� que era cert que un pescador, amb una
barca, podia acampar-se la vida, i d'altra manera no. I aix� l'havia
preocupat, i, cercant una conjuminaci� al negoci i no trobant-la,
havia consultat �ltimament l'avi Mundet... i aqu� el consell de
compra i el preu.
-Aix�, estem?- salt� la dona, girant-se, amb posat d'enuig, vers el
seu fill.
Previous Page
| Next Page
|
|