|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 63
-Res de males arts, Temme! Per�... amb s'oreia sorda hi sento m�s fi
que s'atra gent amb les dues bones. Ets aucells des cel, entre dos
llustres, v�nen a contar-me secrets. Res: te dic que es diners no
han volat; i, quan ho dic, ho s�.- Aqu� l'avi Mundet f�u una pausa,
i, despr�s, abaixant la veu, afeg�: -Es guanys de sa teua mare
basten per as passament de ca vostra, i sa dona no vol tocar es
teus. Els posa de banda. Jo s� qui els hi guarda: una persona de
tota confian�a. Ho s�, Temme. Es muntant no el conec; per�, si tu
vols podem afinar-lo leri-leri. Ara ho veur�s. �Qu� et sembla que
has vingut guanyant, uns dies amb atros d'en�� que pesques amb
enteniment?
-No ho s�, llamp me matu... ni d'uns dies amb atros ni de cap dia.
-Doncs jo s�: me sembla que no t'ho errar� de gaire -va fer el vell.
I, apuntant-se el broc de la pipa al front, en actitud pensativa
afeg�: -Sa teua pesca, es dos darrers anys (deixem de banda ets
atros), haur� valgut de cinc a sis rals diaris. No en baixa, no;
per� posem-la a quatre... i comptem. Cada deu dies quatre escuts;
cada mes... dotze; en un any... cent quaranta quatre; en dos anys...
dos cents vuitanta vuit. Compto pes cap baix... entens? Ha de pujar
m�s, for�a m�s. Si la donessis per tres cents escuts, hi perdries.
-Tres cents escuts...- mormol� en Temme. -�s for�a, aix�? Fan una
bella pila?
-Deu pilots de trenta escuts cada un.
-Bah!... no �s cosa- exclam� el xaval, desil�lusionat. -Veieu?... No
anem enlloc. Un gussi deu valer trenta o quaranta vegades m�s: oi?
El vell esclaf� una rialleta sense respondre. Es tragu� d'una
butxaca de la samarreta un paquet de tabac, i, calmudament, es pos�
a carregar la seva pipa, riu que riu per sota el nas. Despr�s acost�
la seva cara a l'orella d'en Temme, i, com de secret, li va
preguntar:
-T'agrada, es gussi d'en Bonosi?
-A mi s�; per�... alerta!, que no hi entenc res. Qu� us sembla, a
v�s?
-Em sembla que a ses teues mans pot durar molts anys. Encara �s a
mitja vida, i sa construcci� �s bona: roure i estraig... res de
ferro. Va b�. Jo, de tu, el compraria.
-Bo!... I bastar� sa mota que heu dit?
-Amb mencos de sa meitat en tindr�s prou. Me comprometo a fer-te'l
haver per cent vint escuts, amb tot es seu parament i ormeigs de
pesca. Deixa sa cosa per a mi... A tu en Bonosi et composaria,
mentre que a mi... ell se'n guardar� pla! Li puc dictar sa llei,
jo... i ai si no s'hi ajup�s! S� per qu� ho dic, Temme. No el vui
pas atrotinar, ep! Vui sa bona llei i prou. Demana cent vint escuts
a sa teua mare, i et responc des tracte.
-A poc a poc- va dir en Temme. -No mogueu res fins que jo us avisu.
Sa meua mare podria no tenir es diners, o podria no voler-me'ls
donar. Encara que jo els haju guanyats, s�n ben seus; perque, a
casa, ella es senyora i majora, i jo... content que ho sigu!
-Bo, bo! �s sa bona m�xima, Temme. Tant de bo tothom la segu�s! Ses
teues paraules m'han escaufat com un got de vi ranci. Oi, que s�!,
�oi que s�! Vatua es marrec! S�, vas b�: tu proposa, i sa teua mare
que disposu. No hi far� puntes, si pensa una mica. Se va envellint
for�a, i �qu� ha de voler sin� que tu prengus gambatge a sa tra�a
que ella el vaju perdent? Per�... mira... (sa veiesa sol �sser
ganyona): si veus que sorneja i s'arron�a, afluixa-li es nu. Tan
sols que li pugus desempescar vuitanta escuts, estarem a cames: jo
hi posar� ets atros, que te'ls deixar� sobre es mateix gussi, sense
r�dits i a tornar-me'ls quan pugus. Qu� llamp! m'has entrat per s'ui
dret i et vui ajudar. Tira, tira! Es meus diners s�n aucells que no
crien, i sempre tenen una ala fora des niu a punt de volar cap a ses
necessitats des pro�sme. Estem entesos. Ja has sopat? �Oi que no?
-Ara hi anir�. Sa meua mare retira tard de ses seues feines.
-Doncs b�- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de
sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com m�s aviat
millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra
conversa; per�... ep!... no li digus que jo s�piga qui li guarda es
diners. Sobre aix�.... muixoni! No �s cap mal, i, reportat, en
podria fer, perqu� podria dur cab�ries, i tal vegada raons i
engrinyes. Prud�ncia, Temme! Sa prud�ncia �s un vestit que mai no es
talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrar�. Per�
tamb� et conv� coratge. Sigus homo!
Previous Page
| Next Page
|
|