|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 59
-_Diga, Bunossi: �basta para lo que resta de mes? �No?_- I, sense
esperar resposta, es gir� de nou amb els ditets en l'aire, a punt de
tornar a pegar falconada a la mateixa butxaca; per� el cavaller va
protegir-se-la amb un r�pid moviment instintiu, aplacant-hi la m� al
damunt i exclamant:
-_�Sobra, Lil�, sobra!_
Aleshores, en Bonosi, que estava content i desitjava evitar
engrinyes que poguessin desbaratar-li la bona jugada, s'acuit� a fer
rever�ncies davant de la dama i a dir-li:
-Basta, missenyora, basta... sobra, basta... maneu, disposeu,...
La dama romangu� un moment astorada, indecisa; esguard� el seu marit
amb ang�nia i ressentiment, amb un espurneig de ll�grimes als ulls:
despr�s, adonant-se d'en Bonosi, que continuava fent acataments i
repetint les seves paraules de satisfacci�, esclafi un sospir,
somrigu�, i torn� a preguntar-li, amb candorosa admiraci�:
-_�Basta? �De veras?_
-S�, misenyora: sobra, sobra maneu, disposeu- f�u en Bonosi.
-_�Bravo!... Pues, entonces... portarse bien y... habr� propina!_
-S�, missenyora... a b� que aix� de sa _pamplina_ no ho hai pas
ent�s. Per� �s igual: no us encaparreu: ses vostres accions valen
per totes ses paraules- contest� en Bonosi. I, adre�ant-se al
cavaller, li va dir: -Sa vostra _madama_ parla un castell� tan clos
i ben xerrat, que ni sa cotorra m�s ben ensenyada; i em penso que
aqu�, com no sigu algun aucell, no hi haur� qui li pugu seguir sa
conversa to per to. Veieu? v�s ja feu un so diferent: es vostro
castell� clareja m�s, i quasi no n'hai perdut un mot.
-_�T�o gazn�piro!_- borbollej� entre dents el cavaller. -Com que
t'he parlat en catal� _limpio_ i corrent!- I, al�ant la veu, afeg�:
-_�Conque_... estem entesos? _El esquife, digo,_ el barquet _queda_
nostre per totes les tardes del mes?
-Ell i es meus serveis, missenyor. En aquells moments la gentil Lil�
esclat� en una s�rie d'exclamacions xiscloses, tot giravoltant sobre
els seus peus i acabant per tapar-se la cara amb les mans,
immobilitzant-se.
Havia reparat que s'atansaven, esmunyint-se ventreaterrats per entre
les barques, una colla de marrecs, alguns ja bastant grandots, nus
de cap a peus, amb una desaprensi� paradis�aca. Escandalitzada, s'hi
havia tombat d'esquena; per� en anar-se girant, n'havia descoberts
m�s i m�s per tots els indrets: una muni�: caps sobre caps, cossos
sobre cossos, formaven pir�mides polposes a fais� de mates de bolets
rourencs; i tots la miraven llaminerament, i �dhuc alguns
l'assenyalaven amb el dit. D'aqu� les seves exclamacions d'horror i
el seu tapar-se la cara.
-�No us alarmeu, missenyora! �Atureu-vos, missenyors!- va dir en
Bonosi, comprenent el cas. -Aix� no �s res... quitxalla... S�n es
cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i v�nen a
encantar-se amb es vostros bonics. Atureu-vos. Amb quatre crits els
esquivar�. Atureu-vos!
Fou in�til. Abans que acab�s de parlar, ja els forasters eren lluny.
El cavaller havia enrevoltat el seu bra� al cos de la dameta per
sota les aixelles, i se l'havia enduta, mig a l'envola-vola, per
entre les veles.
Aleshores la cara xamosa i vermella d'en Bonosi s'ompli de rialles.
-Bo, bo!- exclam�. -Aquesta madameta s'espanta dets angelets com si
li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de
posar as m�n. D�u beneieixu es seu ventre, am�n; perqu� jo desitjo
que no es perdu mai sa nissaga de s'hereu Escampa. �Has vist, Temme,
quina plugeta d'or m'�s caiguda a sa m�?
-Una mica massa- va respondre el xaval. -M'ha semblat que ell,
s'homo, es posava a sa ra�, i v�s tira que tira. No us ho aprovo. Es
guanys de mal jus, aqu� o a s'atro m�n, seran de mal pair.
-I ara!- replic� en Bonosi. -Jo no hai usat d'engany ni viol�ncia,
Temme. S'avinen�a de ses voluntats �s sa llei des tractes. �I qui
has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que
li fa�un? Atrament, aquests dos nuvis d'avui s�n tan rics, que,
sense patir-ne poc ni molt, poden daurar ses mans de tota sa
marineria de Blanes. S� qui s�n, lleig des meu cor. Ell se diu Felip
i �s mataron�, fill d'un drapaire rony�s i gasiva, conegut meu, un
tal Bernat Portalons, que va morir de mis�ria amb una sitja d'unces
as peu des llit. Oi quina �nima de c�ntir! per�... pau as difunt! No
el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca
lleugera as port de dalt. Si algun mal pes de pecats no l'enfonsa,
sa seua sorrada d'unces no l'enfonsar� pas, perqu� va restar en
terra. Es seu hereu, aquest manu d'en Felip, que ja era gran i m�s
viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses
monedes, se les va emportar a Am�rica, i sembla que all�, amb sa
calor, totes li van pondre i covar. I certus �s que es f�u
milionari. Ho s� de bona tinta: pots pujar-hi de peus. I mira si no
�s veritat, all� que diuen, que es diner crida diner. Un dia va
llevar-se amb delit de malgastar, i va i fa sa brutesa de comprar
tres o quatre bitllets sencers d'aquells tan cars de sa rifa de
Nadal. Doncs b�, caret: arriba sa diada i... cataplum!... li toca sa
sort grossa. Ja ho veus: per m�s que vulgu no es pot desempallegar
de sa riquesa. Per� no... ep!... ell no vol desempallegar-se'n: al
contrari, �s des puny estret. Ja ho deus haver reparat: no pot
dissimular-ho: ses seues grandeses puden as resclosit de sa
gasiveria des seu pare. Atra cosa �s la seua dona... galant dona!...
�oi, Temme? Aquesta va n�ixer en mig des diners com un gos en mig de
ses puces, i no pensa sin� en espolsar-se'ls, grata d'ac�, grata
d'all�. Per� no t'espantus: no en far� mai net. �s mestressa de tres
o quatre _inqu�nius_ i unes hisendes que es perden de vista. S� qui
�s, Temme; en s� tota sa hist�ria; perqu�, encara que haju nascut a
Cuba, �s filla de pare blanenc. Precisament ara, casada de fresc, �s
vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de con�ixer sa seua �via, que
encara �s plena de vida. Avui en dia aquesta �via �s una senyorassa
que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres
minyones de servei que li ensumen es desitjos a s'al�; per� jo l'hai
coneguda pobra. Parlo de trenta anys endarrera, aix� s�; per� jo
l'hai coneguda pobra: cert com sa mort. Era una trista botiguera des
carrer de Mercaders, i es seu marit era en Vetes-curtes, i de ca
seua tothom en deia _can Vetes-curtes_; i anaven tan poc grassos, que
sa meua mare els hi va vendre a fiar un sacotell de mongetes i no el
va cobrar sin� despr�s d'haver gruat tres mesos. Es m�n va de
tomballons, lleig des meu cor; i a cada tomb un hom veu uns
enfilaments i uns daltabaixos que esgarrifen. Jo maldo per aguantar-
me. N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada
d'aucellons boca-badats, als quals no sempre podia dur becada. Ara
tot just comen�o a surar una mica; i, quan es bon D�u men� a rodolar
pes meus volts un parell de potentats d'aquests que de plens que
n'estan, no es poden tocar sense que esquitxun cinquenes d'or �vols
que els hi tornu les que m'han posades a sa grapa?
Previous Page
| Next Page
|
|