|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 60
-No s� qu� dir-vos-hi- va �ontestar en Temme. -Ells podien donar i
v�s rebre; per� ses vostres mentides hi eren de massa. No era pas
veritat, all� que, perdent ses tardes, hagu�sseu de perdre sa pesca
de tot es dia.
-Parola de negociant, Temme. Aix� �s de bon jus. Jo deia i ells
podien dir. Dos que tracten s�n com dos gossos que tenen un mateix
os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa q�esti� �s
endur-se'n es tros m�s gros i de m�s polpa. Ja n'aprendr�s, d'anar
pes m�n.
-En vaig aprenent- va fer en Temme amb to adolorat. -Ara veig que,
en es nostro negoci des gussi, v�s heu estirat tant com heu volgut,
i jo no gota.
-Visca, visca!- crid� en Bonosi entre riallades. -Aix� m'agraden,
ets homos! Estira, doncs, parla, desembussa es teus canons i...
-No pas avui- va saltar en Temme trencant-li la verba. -M'hi vui
pensar. Ja us dir� es meu pit un atro dia, quan pugu parlar amb m�s
coneixement.
-Fins a fi de mes et dono de coll.
Varen acomiadar-se, i el xaval agaf� les seves canyes i la seva
olla, i s'encamin� cap al mateix paratge d'on l'havia tret, una hora
abans, el garbuix de la gent.
Quan va arribar-hi, ja no hi havia cap banyista a la mar, per�
encara molts s'estaven vestint. Arrenglerats a la platja, no gaire
apartats del baterell de les ones, seguts a la sorra, tan tranquils
com si fossin a la cambra llur a porta tancada, l'un es posava la
camisa disputant-la al vent joguiner, que, abombollant-la, la hi
arron�ava clatell amunt; l'altre pernejava per ficar-se uns
cal�otets, que tendien a fugir-li banderejant; aquest,
contorsionant-se d'una manera estrafol�ria, es treia els grans de
sorra d'entremig dels dits dels peus; aquell forceguejava per
cal�ar-se unes botes que la humitat havia encongit; i qui no
reganyava una natja reganyava una cama, un tros d'esquena, un
pitarr�s pelut o alguna altra cosa de m�s mal veure. La grotesca
escena, per�, respirava innoc�ncia i alegria. El costum treia motiu
a l'esc�ndol: ning� no podia mofar-se d'un descotxament al qual ell
mateix no s'expos�s i les rialles volaven sense fiblet; cadasc�, per
altra part, estava prou enfeinat en l'endegament propi per a torbar-
se gaire a tafanejar el dels altres.
En canvi, en Temme, arribat de fresc i ben vestit, va sentir-se
intr�s en mig d'aquell rengle de gent deshonestada. Aix� �s que
procur� travessar-lo de pressa, i no gos� escampar la mirada
dels seus ulls fins que no tingu� al seu davant altre visi� que la
bella i purificadora de la mar.
S'assegu� a la sorra, i, amb les seves canyes entravessades sobre
les cuixes i la seva olla al costat, va encantar-se i embadalir-se
fins al punt d'oblidar tots els intents que l'havien portat all�.
Oh! quin espectacle, que li robava el cor! Havia entrat un eixerit
garb�. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo.
Blanquejava dins la cala una muni� de veles punxegudes i esbadocades
a fais� de lliris d'aigua, les quals, recollint el vent, es botien,
i s'animaven, i prenien moviment i vol, fent la impressi� d'una
florida que es convert�s m�gicament en aucellada. Volaven, fugien
cala enfora, enll�, enll�... �Qui pogu�s seguir-les! �Qui pogu�s
disposar d'una d'elles, volar amb una d'elles cap a cales llunyanes,
cap a descobrir sapes submarines inexplotades encara, cap a espiar
el passatge dels bancs de peix viatjadors!... Mai el xaval no havia
compr�s com ara que un pescador sense barca �s un esclau de la
terra. Les llunyanies marines el cridaven. Les veles se li enduien
l'esperit. Arrupit a la riba, experimentava uns impulsos semblants
als de l'oreneta novella, encara no ensenyada a volar, quan des del
seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats
de l'airecel, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de
desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh,
s�! li convenia un gussi! Li havien suggerit aquella idea, i ja no
se la podia treure del cap. Ja la canya li semblava un instrument de
mis�ria; ja la terra, que el retenia, li semblava una pres�.
Tothom se n'havia anat, la platja era deserta, i encara el xaval
continuava absort en el seu somni. Les hores de Sant Crist�fol eren
passades, per� la benedicci� del sant perdurava en flaire, en llum,
en promeses d'un bell estiu, que calia aprofitar. Un gussi! �Que era
trist, perdre aquell bon temps!
Previous Page
| Next Page
|
|