|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 58
Ambd�s anaven donant volta a l'embarcaci�: el xaval contemplant-la
embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats, tot
colpejant-la amoixadorament a pla palmell, tal com un marxant sol
colpejar l'anca d'un mul o un cavall en ponderar-lo a un pretensor.
Mentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers
ells a poc a poc: un cavaller i una dama. El cavaller, alt, eixut de
carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els
arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg,
bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una
cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable exc�s
com a fermall d'un rellotge. La dama, petitona, molsudeta,
joven�ssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i fl�cid i
lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb
unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com
estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava
a color de perla. Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella
molt repenjada amb aire esllanguit i xer�s, ell amb posat greu,
decantant el cap a escoltar-la amb una dol�a complaen�a.
-_S�, s�, quiero, vieguito (1) m�o, �quiero!... �quiero!_- deia ella
en un to de tossuderia gemegosa.
-_Est� bien, Lil� (2): a eso vamos, ya te lo he dicho_- va contestar
ell amb veu de baix abemollada.
-_Pero quiero ir cada tarde: prom�teme que cada tarde, �ea!_- torn�
ella en el mateix to d'abans. I, acabat, estamp� un pet� a la m�nega
de l'americana del seu acompanyant.
-_Siempre que el tiempo lo permita, Lil�_.
-_�Siempre, siempre! Quiero que el tiempo lo permita siempre,
Felipe_- replic� ella amb una mena de rebequeria infant�vola.
[Notes de l'autor:
(1) Sona aix� aproximadament la paraula _viejito_, en la boca de
molts cubans. Lil�, com la generalitat dels cubans, pronunciava les
jotes amb una aspiraci� dol�a i simp�tica, semblant a la que donen
els castellans vells a les _haes_ en paraules com _huevo, Huelva_,
etc.
(2) Carmelita. ]
En aix� eren arribats a les barques, i el cavaller va adre�ar-se a
en Bonosi, parlant-li en catal�; i, despr�s d'haver inquirit, pel
nom, que era l'home que li havien recomanat, va proposar-li
d'acompanyar-los, marit i muller, totes les tardes del mes, a
passejar pel mar amb el gussi. En Temme hauria volgut esquitllar-se;
per� els dos forasters s'havien interposat entre ell i les seves
canyes, estintolades l'orla de l'embarcaci�, i, no atrevint-se a
demanar-los pas, romangu� mut i capjup, una mica apartadet. En
Bonosi es llev� la gorra un instant, tom� a encasquetar-se-la de
gairell, escolt� atentament la proposici�, i, despr�s d'una estona
de silenci, gratant-se el clatell i fent-se el desmenjat, va dir:
-Cert, cert... us han guiat b�. No hi ha un gussi millor que es meu,
per a una passejada; per�... carau, carau!... em voleu collar massa.
Totes ses tardes! i poder?... Totes ses tardes!
-El preu ho mata tot- va respondre el cavaller. -V�s demaneu. Em
penso que no renyirem.
-B�, b�, missenyor: vos parleu b�... prou, s�... ja us entenc;
per�... �s que v�s no us feu compte des perjudicis que aix� em mena.
�Totes ses tardes!... Un hom t� ses seues hores de calar i de
llevar, que lliguen dia i nit, tarda i mat�; i perdre ses tardes
gaireb� �s igual que perdre sa pesca de tota sa diada. I, encara,
aix�... �com aquell!, sino fossin ses resultes; perqu�...
desenganyem-nos... sa parr�quia desservida s'esgarria d'ac� d'all�,
i, despr�s, aneu a aplegar-la de nou!
El cavaller li va entendre la maula i la ganyoneria, i, tot simulant
generositat, allargava les seves ofertes amb molta parsim�nia, de
ral en ral, cada vegada amb un to definitiu i amb l'aire majestu�s
de qui llen�a una fortuna. En Bonosi anava brandant el cap amb
displic�ncia, per� ull-alerta, espiant la cara del seu interlocutor,
amatent a donar-se per satisfet aix� que hi repar�s algun senyal
d'enuig; i, finalment, havent-hi llucat una expressi� que indicava
m�s aviat l'intent d'allargar una puntada de peu que no pas un altre
ral, badava ja la boca per acceptar la darrera oferta, que era de
quatre pessetes di�ries, qu�n la gentil dameta, que, �dhuc sense
haver ent�s cap paraula, havia capit molt b� l'ess�ncia del di�leg,
va solucionar de cop i volta la q�esti� de la manera m�s impensada.
Tota decidida, va entregirar-se, fic� tres dels seus ditets color de
rosa dintre la butxaca de l'armilla del seu marit, els en tragu� amb
un pilot d'isabelines d'or, i, posant-les a la m� d'en Bonosi, va
pr�guntar, amb graciosa ingenu�tat:
Previous Page
| Next Page
|
|