|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 55
El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada.
Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent.
Tots plegats, mig despullats, mig vestits, esperen el toc de les
dotze. -Nang, nang...- Aix� que les esperades batallades comencen a
caure, �en voleu, de bellugadissa de bra�os i mans estenent per
fronts i pits el senyal de la santa creu? I, tot seguit, �en voleu,
de cossos a la mar? -Ara, ara! �S'hora, s'hora.!- Alguns es banyen
nom�s els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de D�u toca
l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament.
En Temme submerg� una estona les seves cames nues, pregant de cor
endins a Sant Crist�fol que el rent�s de tota sement de dolor
reum�tica. Despr�s s'apart� d'aquell paratge avalotat, i atalai�
d'ac� d'all� a veure si en descobriria algun altre de m�s tranquil.
A on podria dar-la? La banda de llevant estava plena de dones. �Quin
guirigall hi movien de xerroteigs i de rialles argentines! I �quina
xiscladissa al�ava de tant en tant un escamot de noies, no podent
resistir en silenci l'escomesa impressionant i pessigollera de les
mateixes ones que desitjaven abra�ar! All� era un mercat de Calaf.
Per�, encara que no hi hagu�s regnat aquell tra�t, tampoc no calia
pensar a acostar-s'hi. Era el lloc de les dones, i en Temme no
hauria volgut que cap s'avergony�s de la seva pres�ncia. I a ponent?
Tamb� estava tot ocupat. Ac� nedadors que es capbussaven, all�
altres, i ac� i all� colles d'enjogassats que batallaven esquitxant-
se d'aigua a cops de peu, feien els xiquets de Valls a la platja o
armaven sardanes dins la mar; i per tot arreu ressonaven crits,
rialles, bruels, patacs, xipolleig i altres sorolls indefinibles. I
�qu� calia esperar del rec� de la Pujola, on s'acoblava tota la
canalla del poble? No res: o anar lluny cap a la platja de
S'Abanell, o deixar-se c�rrer la pesca.
Tras, tras... anava caminant indec�s. I, ja una mica apartat dels
nedadors, s'atur� sorpr�s de quasi no sentir-los. Llur crid�ria i
aldarull sonaven com a cosa m�nima i rid�cula en l'oberta
immensitat, i no contorbaven poc ni molt la calma de la mar, que
semblava riure-se'n benignament amb el cascadeig acompassat de la
seva petita ressaca, de la qual res no era capa� d'alterar el ritme
ni el to. -Ara mireu si n'es, de valenta, sa veu de ses ones, �dhuc
quan sona m�s apagada!
Tras, tras... anava caminant indec�s.
En arribar als volts de la reconada de ponent, alg� va cridar-lo pel
seu nom. El dia anterior havia plogut, i els llaguts, gussis i
balandres reunits en aquell paratge eixugaven al sol llur velam
desplegat o mig desplegat, en tan diverses posicions, que feien
l'efecte d'una gran ajocada d'aus que, terrejant i espolvorejant-se
com solen, haguessin esbalandrat les ales amb el major desordre,
cadascuna al seu gust. L'apel�lament havia eixit d'all�, i en Temme
no va trigar a descobrir qui l'havia proferit. Sota una estesa de
blanques veles fresques de mullena, vei� vermellejar, com una rosa
dins un joc d'ombres i besllums lilials, la cara rodona i xamosa
d'un home d'uns quaranta anys, vestit de blau i molt negre de
cabells, d'ulls i de celles, el qual, mig ajagut, s'anava
incorporant i li signava que s'atans�s.
-Ep, Temme, ep! S�c jo, qui t'ha cridat.
-V�s, Bonosi Ramoneda! I qu� voleu?
-Ho sabr�s si t'atures una mica a escoltar-me, que tot vol temps i
paci�ncia, homo de D�u. A on vas, ara?
-Cap a S'Abanell, a veure si trobo unes aigues que dugun m�s peix
que carn.
-Mal pensament. Amb es temps d'anar d'aqu� a S'Abanell, ja tota sa
carn de cristi� que ara est� en remull se ser� posada en sec, i,
sense moure't d'aqu�, podr�s pescar amb tantes fiances de sort com
en altra part qualsevol... i qui sap si amb m�s i tot, perqu� es
llard que deixar� a s'aiga tanta de gent, llamp me matu si no ha
d'�sser un bon grumeig per as llobarros, que s�n tan gola-bruts.
Atura't, homo. Sant Crist�fol nom�s t� una hora seua. D�na-l'hi,
aix� et gordu de dolor i de baldament!
-Ja- f�u en Temme, somrient amb una punteta de mal�cia. -Sin� que em
sembla que, m�s que es sant, sou v�s qui es vol aprofitar de sa meua
hora. I cap mal �s: tamb� em plau, de servir-vos. Sa ll�stima �s que
v�s cerqueu qui us acompanyu � fer petar sa claca, i jo, pobre de
mi...
Previous Page
| Next Page
|
|