|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 54
A voltes, en mig del seu entendriment, li entrava un gran desig
d'abra�ar la seva mare. S'al�ava, se li atansava a poquet a poquet,
i, enrevoltant-li un bra� al cos, s'hi acostava silenciosament.
-I ara, Temme!- feia la dona, estranyada.
El noiet l'esguardava amb sos ulls humitejats, tot somrient d'una
manera acaronadora.
-Qu� et passa? Est�s malalt?...
-No, no, graci-a-D�u... No res... tenia ganes d'abra�ar-vos... I...
ja est�.
El xaval tornava a la seva cadira, i la dona restava un moment
astorada. Qu� era, all�? Amb una fulgor com de llampec en nit
obscura, percebia, en tals ocasions, quelcom de la vera naturalesa
d'en Temme, i el cor se li atrontollava i se li omplia d'una ang�nia
estranya: una ang�nia com d'un antic pecat no ben conegut, c�m d'una
error penosa que l'enteniment repugna d'aclarir. Sordes
interrogacions, a manera de veus confuses d'ecos llunyans,
s'insinuaven en la seva ment. �Valdria m�s en Temme que en Jordi?
�Hauria ella injustament despullat dels b�ns del pare l'un fill en
benefici de l'altre, i...? No podia acabar, ni tan sols atendre,
aquests pensaments. No, en Jordi no seria ingrat. En Jordi era
l'esperan�a. No fallaria, no podia fallar.
II
PROPOSICI�.
-Estiu!... Estiu!- Ho proclamen triomfalment a chor, les bandades
d'orenetes i falzies que s'escampen per l'espai. -Estiu !... Estiu!-
Indirectament ho proclama tamb� pel poble el nunci amb aquella crida
que ja tothom se sap de mem�ria per repetir-se cada any per la
mateixa diada amb els mateixos termes i �dhuc els mateixos tocs de
trompeta. -Tutur�! tuturut�! Les dones es banyaran a la part
llevantina de la badia, des de sota Sant Antoni fins a l'indret de
l'Esperan�a; i els homes a la part de ponent, des del Carrenyanc a
la Pujola.- Banys!... L'estiu �s vingut. Arriben tartanes carregades
de forasters. Estiu! Estiu!
�s el dia de Sant Crist�fol. El sol vola amb valentia pel mig del
cel. Blanes resplendeix alegrement amb ses parets blanques com
llen�os de bugada i ses teulades grogues com altars de moresc. El
mar i el cel s�n una sola blavor clara sense soluci� de continu�tat.
Les muntanyoles i roques que s'hi banyen tenen l'apari�ncia
d'incrustacions d'esmalt sobre un cristall pur�ssim. Fineses i
brillantors per tot arreu... La naturalesa sembla manifestar, en
aquell seren�ssim paisatge mar�tim, pompes i gustos d'argenter.
S'endevinen riqueses d'or sota les nacrades colors de les roques.
Les plantes que hi brollen al damunt ofereixen un estrany car�cter
regular i ornamental. All� les piteres amb llurs grans fulles
sim�triques i r�gides com les d'una gegantina flor de metall
inventada per algun artista. All� les pales ovals de la figuera de
moro, que, vistes de lluny, tenen el llustre i la forma de colossals
gemmes maragdines. All� les mates de ginesta, que, en compte de
fulles, treuen uns llistonets verds que aguanten joiells d'or. All�
els alt�ssims llucs d'atzavara, que semblen arbres, convencionals i
d'intenci� simb�lica; gentils, esvelts, inusitats; les tornejades
soques com de bronze brunyit; les branques acompassadament
distribu�des i graduades de major a menor, dues a dues tan iguals i
tan elegantment corbades com els muntants d'una lira grega, llises,
sense entreforcs ni ramatge, i terminant en unes grapes que es
brinden al cel rublertes d'una pelussa �uria, com dient al dia
espl�ndid: �Mira, que belles, les flotes que hem arrapat del teu
pelatge de llum!
El mar �s tan pla que no ofereix perspectives. Nom�s, de tant en
tant, una gavina o una barca, que s'hi mouen atansant-se o
allunyant-se, donen als ulls enganyats una meravelladora sensaci� de
les profunditats del paisatge.
�s a prop de mig dia. En Temme, que a la matinada havia estat de
mala sort, despr�s d'haver esmorzat a les onze proposant-se no fer
cap m�s �pat fins a quatre hores de la tarda, compareix a la platja
amb la seva olla de grumeig i les seves canyes, s'asseu a la sorra,
i comen�a a preparar els seus guarniments. Vol provar la pesca del
llobarro; per� encara no l'ha comen�ada quan un xivarri inesperat
que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Qu� �s aix�? Qu� hi ha
de nou? -�Sant Crist�fol, home, Sant Crist�fol!
Previous Page
| Next Page
|
|