|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 53
Per aquell temps fou quan en Temme comen�� la seva carrera de
pescador. Algunes paraules esgarriades, que de lluny en lluny havia
arreplegat l'havien posat mig al corrent de la conducta del seu
germ� d'Am�rica i n'hi havien donat una idea poc satisfact�ria. �Un
fill que entristia d'aquella manera la seva mare! �Qu� podia
esperar-se'n? Pobra dona! Tan santa, tan pacient!... �No era estrany
que tan poques vegades estigu�s de bona humor! Bah!... ell, en
Temme, la salvaria; ell la trauria de les seves mis�ries i treballs.
No calia refiar-se de ning� m�s. �Coratge i foris! Agafava la seva
canya i... �cap a mar s'�s dit!
Passava hores i m�s hores al trencall de l'aigua. Era, segurament,
la primera figura que el sol, en eixir, descobria sobre les roques o
els sorrals de la costa, i la darrera que la seva mirada paternal
abandonava en aponentar-se. La lluna tamb� el coneixia bravament; i
la seva llum, que, com enyorosa de companyia, sempre s'acarrera per
sobre la mar dret a dret de qualsevol que transiti pels seus
ribatges o s'hi estacioni, �que sovint l'havia pres, encantadament,
per punt d'esguard!
Aquesta vida a sol i serena durant mesos i mesos, fr�jol de robes,
nu de peus i amb el cap descobert, com ell solia anar, va
fortificar-lo i �dhuc engallardir-lo. Igual que aquelles fades que,
en visitar la princeseta de la rondalla, li concediren un do
cadascuna, els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire mar�,
tot afillant-se'l, li atorgaren m�gicament llurs dons especials; i,
toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de
llur duresa; i, balandrim-balandram, les ones varen inculcar als
seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i,
riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca
l'al� vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorej� els
r�stecs cabells i li alluent� la pell amb sos ruixims d'or, i la nit
va banyar-li les parpelles amb una ombra simp�tica. Era el ver fill
de les platges i els roquissers: llur natura l'havia format i
acolorit amb subst�ncies d'ella mateixa, com fa amb els seus aucells
i els seus peixos. Nu sobre una roca marina, s'hauria dit que era
una escultura tallada de la mateixa roca; i quan, eixint de nedar,
s'ajeia sobre l'orla de sorra bruna, planxada per l'onatge, hi
semblava una figura rellevada, com aquelles que a pic de martell
relleva tal volta un art�fex a l'orla d'una safata. Mes, si de part
de fora tenia la color cuprosa dels penyalars i de la sorra humida,
de part de dins era altra cosa, car l'esperit transparent que
s'obirava pels seus ulls blaus era una immensitat atzurada i pura
com la del mar i com la del cel en el temps de la m�s gran
serenitat.
Respirava salut, i les seves ocupacions i contemplacions el tenien
tan distret que quasi no pensava mai en ning� del m�n. La idea de la
seva mare no constitu�a cap obsessi� de la seva ment. M�s aviat que
com una d�ria, aquella dona existia dintre la seva �nima com una
tendresa, que es despertava amb un glatiment mig dolor�s mig dol�
quan alguna circumst�ncia li'n feia record. I la veia nom�s de lluny
en lluny. Com que molt sovint n'�uria Maresa dinava a les cases on
s'esqueia a treballar, el xaval estava avesat a endegar-se ell
mateix la minestra de migdia, i quasi sempre se l'enduia ja
preparada, de bon mat�, per menjar-la all� on se trob�s en caure
l'hora de costum. Mare i fill no solien estar junts m�s que una
estoneta al vespre. L'un i l'altra feien algunes passades a la casa
durant el dia: l'un a portar-hi peix, i l'altra a mirar si n'hi
havia a fi de vendre'l abans que pogu�s passar-se; per� no
solien esdevenir-se.
A la vesprada en Temme s'asseia vora la llar, en una cadira baixa,
i, recolzat sobre les pr�pies cames i amb els queixos entre els
palmells de les mans, contemplava amorosament la seva mare, que
feinejava per la cuina.
Per a ell, aquella dona, alta i d'amples proporcions, era com si
quasi no tingu�s cos. Feia com la Mare de D�u: tota era cara,
esperit. I quina cara m�s noble i d'un aire m�s agrad�s! �Quina
bondat, quina dolcesa i quina tristor s'hi llegien! En Temme no
podia menys de doldre's que els fatics i les penes la descarnessin i
envellissin. Es desolava, verament, en reparar com aquells grossos
ulls melangiosos s'enconcaven de dia en dia, i com aquelles galtes,
tan amables al bes, s'esllanguien i arrugaven a manera de veles que
es buidessin del bon oratge de la vida. �Que apenadora, aquella
lleu, per� constant, tremolor dels llavis, que semblava un vici que
haguessin adquirit a causa del respir anhel�s que solia moure'ls!
�Que apenadores, aquelles blancors que es descobrien ac� i all� en
les dues rosses bandades de cabells que, eixint del mocador del cap,
endosseraven el simp�tic front! �Ell els havia vistos tan verament
auris, aquells cabells!... Eren una joia que s'anava gastant: feien
com el rellotge d'argent daurat del senyor rector, que, amb l'�s,
anava perdent el bany d'or i blanquejava. Pobra mareta! I, els seus
gastaments de vida i de boniquesa, �no eren, en bona part, deguts a
l'esfor� que ell, en Temme, li havia costat? Ell s'havia alimentat,
anys i m�s anys, de les entranyes d'aquella dona generosa, que mai
no les hi havia escatimades. Ella no n'hi demanava res, per� en cada
arruga de la seva cara ell hi llegia el senyal d'un deute sagrat.
Pensant aquestes coses, o altres de la mateixa tra�a, moltes de
vegades el xaval s'entendria tant i tant, que fins i tot se li
enaiguaven els ulls.
Previous Page
| Next Page
|
|