|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 52
En Jordi part�, equipat com un senyor, i n'Auria Maresa, empobrida,
desnon� la casa que fins aleshores havia habitat des del temps del
seu marit, i an� a ocupar-ne una de petita i miserable a l'extrem
del barri de l'Euguer. En Temme no en recordava d'altra: una casa
baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, la teulada bonyeguda
i herbosa, una finestra als baixos, i dos balconets embaranats de
fusta al primer pis. Encrostonada i r�stega tamb� per dedins, no es
componia m�s que de dues cambres a dalt i d'un vest�bul i una cuina
a la planta baixa; per� aquesta cuina, encara que for�a r�nega, era
tan espaiosa i estava tan ben apariada de la seva llar, els seus
fogons, el seu armari cantoner, les seves lleixes a les parets i les
seves vidrieres a les portes i finestres, que, als ulls de n'�uria
Maresa, feia passadores les altres mis�ries de l'habitaci�.
Posada all�, la dona va lliurar-se desesperadament al treball,
llogant-se a tota classe de feines. Rentava i bugadejava roba a tot
trast, i, en oferir-se'n ocasi�, esterrejava pisos, adobava xarxa i
vetllava malalts; i els diumenges, en comptes de descansar, venia vi
a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'escarr�s en
alguna taverna. Tothom la cridava i la manava a tort i a dret; no
tenia un moment de rep�s; i quan, tornada a casa seva, assolia una
estona de relativa calma i decantava dol�ament la pensa cap al fill
absent, refigurant-se'l i acostant-se'l al cor enyorad�s, acudia en
Temme a distreure-la d'aquell goig reclamant-li atencions i
moixaines. I s�! ella tamb� desitjava complaure l'infeli� i
s'esfor�ava a conversar-hi. Per� no sempre un hom t� delit de
tractar amb criatures. �Si anava tan rebentada!...
Dominada per les primeres impressions que n'havia rebudes, no sabia
figurar-se en Temme sin� com un infant quasi incapacitat per a la
vida, com un �sser in�til, com una c�rrega; i passaven els anys, i
no rectificava aquest pensament amb tot i que el xicot creixia i
tornava robust, i �dhuc esvelt i form�s, davant dels seus ulls. Se
diria que les noves impressions no tenien efic�cia per a esborrar la
petja profunda de les antigues dintre l'�nima d'aquella dona, i que,
mal que toqu�s a palp de m� la revoltura d'abundosos cabells del
xavalet de deu anys, no podia eximir-se de l'esgarrifan�a que li
causava el record d'aquest cap pelat i encrostissat, en altre temps,
a causa del deix de la verola. I, en quant als guanys d'en Temme
�qu� havia ella de refiar-se'n! El peix que ell li duia, el mirava
com a la ventura d'un dia, sobre la qual no podia fundar-se cap
esperan�a ni, menys encara, seguretat per a l'esdevenidor: res, un
joc afortunat de criatura; una estranyesa que no podia durar.
Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria
acabat les forces per a acampar-lo! Tota la fe la tenia posada en
aquell fill absent. �Amb quin daler esperava les seves lletres! �Amb
quina afici� les llegia i les rellegia, interpretant-les sempre a
fais� i aire de les seves il�lusions!
Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren,
s'anaren retrigant despr�s i fent-se cada volta m�s inexpressives i
curtes. �s clar que aix� era degut als negocis, als mals de cap...
N'�uria Maresa no podia pensar altra cosa. I, oid�, mireu si no era
aix�, que finalment en reb� una, de quatre p�gines, en la qual el
miny� l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent
que l'havia cridat a Am�rica, home avarici�s i malvat que, en
comptes de protegir-lo, l'explotava. El miny�, doncs, volia
establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remet�s
tant de diner com pogu�s, en la seguretat que cada ral se li
convertiria en un _peso oro_.
La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Am�rica, i,
desitjosa d'agreujar-lo, li retorn� pel mateix correu, sense llegir-
la ni descloure-la, una carta que en reb� poc despr�s de la del seu
fill. Ara, pel que tocava a diner, ella prou n'hauria volgut tenir a
senallades per a posar-lo tot a les bones mans d'en Jordi; per� no
en tenia poc ni molt, i, venent quatre mis�ries i empenyorant-se un
bon xic, no pervingu� m�s que a aplegar una quantitat tan mesquina,
que al que la reb�s havia de causar-li m�s vergonya que goig. Fos
com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat
juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situaci�
i abocava totes les tendreses del seu cor; i, despr�s, rest�
descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat
prou i esperant que un mot gener�s del seu fill pogu�s servir-li de
perd�. I aquest mot va trigar a venir, i no fou pas tan aconhortador
com era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. �Per qu� demanar m�s a
un home enfeinat? I vinga un correu i un altre correu, i ella
escrivint sempre i no rebent contesta sin� de tard en tard.
Previous Page
| Next Page
|
|