|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 51
Se n'emportava molts desenganys, aix� s�. Quasi mai la realitat no
corresponia al somni magn�fic amb qu� solia fantasiejar per endavant
les seves pesqueres. El peix gros abundava poc i era de mal agafar,
car f�cilment rompia, amb el seu pes i les seves batzegades, els
guarniments; i el peix petit feia perdre molt de temps i paci�ncia a
canvi de resultats insignificants. Per�, si avui va malament, dem�
anir� millor: ell, en Temme, no es descoratjava. Com tots els
pescadors de canya, de cada frac�s treia una ensenyan�a amb la qual
evitar-lo un altre dia, i no perdia mai les fiances de millorar de
sort. Hi havia tants de paratges a provar! Oferia tan belles
promeses cada canvi de lluna!
Vivia entre somnis: el somni de la seva ambici� abans de la pesca, i
el somni del seu cor despr�s d'haver-la realitzada amb algun
resultat satisfactori. -A veure qu� m'hi dir�, sa santa dona. Me
sembla que avui se li alegrar� sa cara.
Desgraciadament, la �santa dona� solia estar trista i cada dia m�s
caiguda. de forces i d'esperit. Les seves humors eren estranyes i
llun�tiques. A voltes victorejava i festejava el pescadoret amb
motiu de petits �xits als quals ell no havia atribu�t cap
import�ncia, i en canvi l'acollia amb fredor altres vegades que ell
amb ra� s'esperava un gran aplaudiment. En aquest �ltim cas el xaval
restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa i pensava:
-Pobra mare! Que en deu estar, de rebentada des trebai! �Que
disgustos deu donar-li ets meu germ� d'Am�rica! Tinc por que jo, amb
sa meua canya, no podr� pas salvar-la. Si no trobo un art de pesca
que ens enriqueixu m�s de pressa, estem perduts!
N'�uria Maresa, que aix� (del seu nom de fonts i del cognom
femenitzat del seu marit) li deien a la mare d'en Temme, sempre
havia viscut com a distreta d'aquest noiet. L'amor maternal
gloriosa, la de les il�lusions i els goigs, la hi havia
proporcionada un altre fill, el primer, en Jordi, un noi robust,
garrit i espavilat, que li envejaren totes les comares del barri;
despr�s havia tingut altres fills, que se li havien mort; i
finalment li havia pascut en Temme, que havia vingut al m�n, com un
n�vol de pedregada, a l'hora de la desgr�cia. N�ixer ell i morir son
pare, despr�s d'una llarga malaltia, havia sigut tot u; i llavors
havien comparegut els disgustos, i la secor dels pits de la mare, i
el mancament de guanys, i els deutes i els neguits. Un sadoll d'una
ve�na, un sadoll d'una altra, l'infant havia sigut criat com de
captiri, entre fam i males mamades; i, quan comen�ava a menjotejar,
l'havia pres una verola, que el pos� de tal manera que feia riure la
gent: pelat de cap, ratat de parpelles, tot ell trepat de sots i
esgratinyadures com una corcada roca marina.
Se diria que en Jordi s'era format de les sanitats i ufanors de la
mare, i en Temme, de les seves lletjors i mis�ries ocultes. L'un
inspirava amor, l'altre pietat; l'un era orgull, l'altre vergonya;
l'un duia a l'expansi�, l'altre a la depressi� de l'esperit; i els
llavis s'abellien instintivament al goig de besar les galtones
xamoses, i sentien repugn�ncia per les marrides.
N'�uria Maresa sempre havia considerat el seu fill petit com una
creu. Estava disposada a sacrificar-se per ell sense esperar-ne res
sin� penes, i, en atansar-s'hi, n'havia un toc d'espines. Tots els
delits del seu cor se'ls enduia en Jordi, el garrit, el fort,
l'excelsador de la missaga. Per aquest s�, que perdia el temps amb
gust, sense adonar-se'n. S'embadalia contemplant-lo i escoltant-li
la veu, el somniava en les abs�ncies, i el creia, per dret propi,
destinat a la fortuna i a la gl�ria.
En Temme no havia pogut haver cap impressi� d'aquestes coses. Es pot
dir que els dos germans no s'havien conegut. Hi havia entre ells
quinze anys de difer�ncia, i el petit tot just en tenia tres quan el
gran va marxar a Cuba invitat per un parent que s'hi havia enriquit
i manifestava intencions de protegir-lo entrenant-lo en els seus
negocis.
En rebre aquesta invitaci�, n'�uria Maresa no dubt� gens ni mica.
Prou li recava, haver-se de separar d'un fill tan estimat; per� va
creure que la fortuna el cridava, i no volgu� posar-hi entrebancs.
-Marxa, marxa, caret meu- li va dir plorant i abra�ant-lo
apassionadament. -Ves-te'n. Mal que es rompun de dolen�a ses meues
entranyes, mal que s'hagu�s d'apagar sa meua vida, no vui aturar sa
teua sort. V�s i feste homo, ric i noble i gran com tu mereixes. Jo
aqu� no et podria donar sin� mis�ries. Has de marxar: no hi ha m�s
remei. Per� vui que viatjus en cambra de popa i que et presentus a
ses Am�riques vestit com un milord. Es llustro d�na import�ncia i �s
s'esca de sa fortuna. Ja ho hai pensat: ara �s s'hora de fer un
vaitot, i el far�. Vendr� sa barca i sa barcada de ton pare, es seus
ormeigs de pesca, ses meues calaixeres de caoba, ses meues joies de
nuviatge... tot! Aix� pagar� es deutes que ens estalonen, i encara
aplegar� una bona mota per as teus menesters. Tot per tu, reiet meu!
Jo i aquest infeli� d'en Temme, amb quatre moblets podem passar; i
b� ser� prou que no ens l'acampem de qualsevol mal am�n Jes�s. No en
passus �nsia, de nosatros. Un altre dia ens ajudar�s, quan pugus. No
plorus. Vui que estigus alegre. Jo aqu�, rosegant ses meues
tristeses, les trobar� dolces si s� que s�n sa rel de sa teua
felicitat. Que mai, mai, no hi haju de sentir es regust de ses teues
ll�grimes!
Previous Page
| Next Page
|
|