|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 50
Se va asseure, tot quietet, en una cadira, a la cuina, i escoltava i
guaitava; i, tot escoltant i guaitant, es banyava en un mar de
del�cies. Cada exclamaci�, cada somr�s, cada gest de complaen�a de
la seva mare, era un plaer inefable, que el noiet recollia �vidament
i assaboria despr�s a poc a poc, donant-li voltes i m�s voltes, com
se fa en llemugar un caramel. I heu-vos aqu� com aquella nit va
adormir-se tot estovat d'un sentiment de dolcesa com tal volta mai
no l'havia fru�t; i heu-vos aqu� com l'endem� no pogu� menys
d'esguardar el mar amb una simpatia i un afecte m�s profunds que
fins aleshores. En havent-se llevat, eix� al seu balconet i va dir-
se:
-�s bona �nima, sa mar! T� ses butxaques obertes a totes ses mans, i
sembla que digu: �-Apa, tra�uts, escorcoieu-me!� A sa terra: �-Ai,
no tocus aix�, que �s d'en Pau! �Ai, no no tocus all�, que �s d'en
Pere!�..., un pobre no hi troba cap amigan�a, tot li crema es dits,
i quasi no ateny un tocom on es pugu ajeure refiat que no l'en fa�un
marxar a bordada de gossos. Sa mar, de contra, �s cristiana...
estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric. No vol amos
ni particions, sa mar. Ella i jo ens entendrem, vatua! Jo
m'enginyar�... i Nostro Senyor m'ajudar�, perqu� Nostro Senyor tamb�
ho vol, que rigun i que sigun felices ses bones mares.
Recalcat a la barana de fusta del petit i r�stec balc�, �no se'n f�u
poques, d'il�lusions, aquell mat�!
Des d'aquella humil miranda, una de les m�s foranes del barri de
S'Euguer, descobria part de la cala de Blanes, amb ses roques
daurades, i tota la gran platja de S'Abanell, rossa com una immensa
estiba de xeixa, estesa fins al cap de Tordera. Amb la imaginaci� el
xicot saltava de roca en roca, recorria de llarg a llarg els
sorrals, triava a frec del mar els millors paratges on installar-se,
i preveia pesques meravelloses.
-De primer, un bon grumeig- va dir-se: -aix� �s important. I,
despr�s, ull alerta a guipar b�!... ull i enginy, Temme! �Que ses
aig�es comencen a fer llunetes olioses i a bombollejar i
esquitxar?... Peixi minuti. Vinga llavors sa potera i... zist,
zast!... gurrama de panxes en l'aire. Es peix menut �s es que
s'enduu ses esques dets hams grossos sense embocar-los. Cal saber-lo
filar i no donar-li vianda, sin� ferro. I ell n'hi hagu�s for�a, de
peix menut, que tamb� fa bona paellada.
El cas era practicar b� l'ofici. Cada ormeig a la seva oportunitat;
cada paratge al seu temps. A la vesprada i a les nits de lluna, per
la tardor, cap a les roques foranes a esperar el pas de les orades,
oblades i bissos. A mig dia, cap al sorral, que era l'hora que el
llobarro s'hi atansava a menjar. Ja les aniria aprenent, les
avinenteses. Hi havia pescadors entesos, i altres que eren uns
enzes, que treballaven com a m�quines. No, ell no volia �sser dels
enzes: hi posaria el cor, al ofici; observaria, estudiaria... La mar
era, a la seva manera de veure, com un arbre immens i full�s,
carregat de fruita, que calia escarrar a les palpentes; per� les
estacions i els vents, i el sol i la lluna, a qui sabia observar-
los, assenyalaven m�gicament els indrets on era m�s convenient de
picar. -No, sa canya no �s un mal ormeig, si as reram�nec hi ha un
esperit astut i un parell d'ulls desperts i ensenistrats.
Pocs pescadors s'hauran pres amb tanta d'afici� llur ofici. Al cap
de poc temps manejava la canya amb un tacte i una mestria
extraordinaris, tan delicadament com un virtu�s pugui manejar
l'instrument musical de la seva prefer�ncia. �dhuc, m�s que un
instrument, li semblava un orgue nou del seu propi cos, una mena de
tentacle per on circulava el seu fluid nervi�s, animant-lo de cap a
cap, de la soca al cimerol, del cimerol a la linya i de la linya als
p�ls de seda i els hams, dotant-los d'un palp exquisit que els
convertia en una mena d'urpes sensibles. �Com li agradava, d'afinar-
ne les sensacions! �Com les estudiava i quins secrets li ajudaven a
descobrir! Cada peix tenia les seves maneres de picar, que, amb una
petita vibraci�, el descobrien al pescador ent�s. La mabra no picava
com la jodriola, ni el serr� com el llobarro; i el peix que embocava
l'esca produ�a una sensaci� tota diferent a la del que nom�s
l'envestia i l'estirava tra�udament per despullar-la del ferro. En
Temme cada dia aprenia secrets nous i traces noves; cada dia la seva
canya es sensibilitzava m�s i m�s, i ell n'havia un goig senyorial
semblant al que experimenta l'infant en educar els orgues del seu
propi cos i sentir-se'n m�s i m�s mestre a cada moment. Per aquells
temps la canya li inspirava un ver entusiasme.
-Sa canya! No hi ha cap estrument m�s fi ni m�s ben enginyat. Amb
ses xarxes i es palangres i ses nanses s'aja m�s abundor de peix,
certament; per� amb sa canya un hom el palpa abans de vure'l. �s una
atra cosa, �s un estrument de m�s gust. Ajar una pe�a grossa amb sa
canya... i sentir ses seues estrebades... coi!... aix�, es bo!
Previous Page
| Next Page
|
|