|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 49
Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esfor�ar la veu,
tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so
de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret
el nom de _Temme_, un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li
queia b�, un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus,
colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que
sempre se l'havia passada prima i que d'en�� que tenia coneixement
patia d'una set d'amor que mai no havia pogut ben satisfer.
La seva mare rest� v�dua poc despr�s que l'infant�, i, escarrassada
amb els quefers de casa seva i amb els m�s feixucs que li calien a
les dels altres per a guanyar-se la vida, poques estones havia pogut
dedicar al gomboldatge i educaci� del fill. En Temme va cr�ixer a la
bona de D�u, a l'aire lliure, per platges i carrers, entre la
patolla dels murriets; per� no s'havia aficionat gaire a companyons.
Era un xicot pensador, pacient i d'habituds solit�ries, i ja de molt
petit s'havia decantat amb m�s gust al treball �til que no pas al
joc i a la gatzara.
Professava a la seva mare una amor tota reservada, per� intensa i
tendr�ssima. Per heure algun senyal de complaen�a d'aquella bona
dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga:, s'hauria abellit a
qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per
aquest caire solia gaudir!... Sens dubte per tan poques, li sabien
m�s grates i desitjadores. Ell prou feia tot el que podia per
conquerir-les; i, portat d'aquest desig, sotjava sa mare, amatent a
servir-la tan bon punt ella li manava quelcom, i, �dhuc sense que
ella li ho man�s, procurava ajudar-la, ja en les baixes feines de la
cuina, ja a traginar la roba de les bugades des de la riera a
l'estenedor i des de l'estenedor als coves; per� quasi sempre, la
dona feinera i atrafegada, que el considerava m�s aviat com una nosa
que no pas com un adjutori, se'l treia del davant amb algun rebuf.
-Arri, fuig-me d'aqu� Temme! Qu� fas? No em grapejus aqueixa, roba.
V�s, no m'entrebancus! Deixa estar es ganivet i ses patates, que et
taiar�s. No em cercus m�s mals de caps, que b� prou que en tinc.
Apa, toca ruixola: sents? -No em destorbus! Mira que no t'ho haju de
dir amb un caluix d'escombra a s'esquena! M'has ent�s?
I el noi, bandejat d'aquesta manera, no tenia m�s remei que anar-
se'n, tot trist de veure que era tan in�til i destorbador.
Un dels goigs m�s grans de la seva vida l'hagu� amb motiu d'una
pesquera. Amb hams i llinya i p�ls de seda, que va trobar dintre un
calaix del seu difunt pare, que era estat pescador, s'havia guarnit
una canya, i, despr�s d'algunes provatures quasi infructuoses, un
vespre pogu� compar�ixer a casa seva amb una enfilada de mabres i un
llobarret de mitja ter�a, que resplend� argentadament com un comal
de lluna, dins la pl�cida foscor de la cuina, aix� que el noi va
entrar-hi mostrant-lo a sa mare.
-Qu� �s aix�, Temme?- va fer la bona dona, agradosament sorpresa.
-Jo l'hai ajat. Teniu. �s per a v�s.
-I tu l'has ajat, Temme?- torn� ella. -Tu has tinguda tanta tra�a?
-Hai feta una sort- va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar
l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor.
-Molt b�, Temme!- exclam� la dona. -Ens vindr� de primera. Vet aqu�
que avui soparem com uns _americanos_. No, aquest peix de sa teua
primera pesca no el vendr� pas, caret meu: en farem festa nosatros
dosets. Oid�! veur�s quin guis, aquest vespre! Amb un suquet que jo
em s�... veur�s, veur�s... un rajol� d'oli, alguns granets d'all
dauradets, una mica de farina... veur�s, veur�s. Quines torrades hi
sucarem! Tota sa casa s'embaumar� de sa flaire. Per�, Temme, fill
meu, i quina tra�a has tinguda! No me'n s� avenir. Ses mabres, oid�,
ja s�n boniques, i n'has ajades un bon ram. Per� un llobarro, Temme!
Aix� ja �s pesca d'homo fet. De qualsevol manera valdria dos rals a
sa pla�a. Quasi �s una consci�ncia que ens el mengem nosatros,
pobrets. Per� ja ho hai dit, Temme: ser� per a sa nostra dent.
El noiet no cabia en pell. I no era que es fongu�s pel bon sopar,
no: hauria donat el peix i el suquet i les torrades, per gana que
tingu�s, i se n'hauria anat al llit a ventre buit, amb tal de no
perdre aquell goig que sentia, del contentament de la seva mare, si
les dues coses fossin estades incompatibles. �Amb quina fru�ci�
escoltava aquelles paraules tan dolces i acaronadores! �Com se n'hi
emmelava l'�nima! �Quin esponjament, quin benestar, de sentir-se tan
estimat i festejat! Que n'era, d'amable, la seva mare! �Quin parlar
tenia m�s entrador! Qu� no hauria fet, ell, per complaure-la! I s�!
amb aquells peixets l'havia alegrada, s�!
Previous Page
| Next Page
|
|