|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 48
Les comares movien un esvalot amb llurs exclamacions mig cantades.
-Cuiteu! correu! �Ja v�nen, ja v�nen, es de sa Santa Rita!
-Pepeitta, Ramoneitta!... Ont us fiqueu?
-Qui �s, aquell? Ai la mare! si no en conec d'atro! si �s en Pauet
de can Ternal de sa Cama d'Ase!
-Calla! no xisclus, beneita!
-Guaita, guaita! Aquell tan lleig �s en Saura.
-Oid�! s�, que t� es nas dels Saures!
-Bo d'homo! mireu com li degoten ses ll�grimes!
-Reina! aix� entendreix!
-Caretons de D�u! Ja se n'anaven a fons, i sa Verge...
-A on va ara, aqueix carro? �Enrera, enrera! Que voleu fer una
trag�ria?
-�s que va davant �s de can Cadernera de Raval: es menut de sa coixa
Oriola.
-I aquella noa? Malaguanyats peuets! �Mireu's-em aix�! si aix� s�n
lliris blancs, fietes! Prou �s coneixent, que no han tingut gaires
tractes amb sa terra nua!
-�s filla de Roses, per� t� sang de pare.
-Noa de bona nissaga! �De qui s'ha recordat, en es seus trebais,
sin� de sa Santa Mare des blanencs? Oh, quina bona pensada! �Salut,
noa de Roses! �Predica, predica, sa devoci� des Vilar!
-Gl�ria a sa Verge des Vilar!
-Visca sa gent de sa Santa Rita!
Les mares aixecaven en l'aire llurs infantons.
-Mireu, carets, mireu, quin acte de fe!
I nosaltres res�vem i plor�vem: s�, tots plor�vem, fins el pare i
tot, que s'havia enfervorit m�s que ning� i a cada moment s'havia
d'espolsar a m� revessa les ll�grimes que li saltaven per les
galtes.
Aquestes coses me semblen d'ahir: tan fresc ne conservo el record;
i, no obstant, �quants anys hi han passat per damunt! La humil
ermita del Vilar �s la mateixa d'aleshores; els caminals que hi
condueixen s�n tan po�tics i solius com en aquell temps: els
mateixos pins els donen ombra, flaire i remor, les centen�ries
oliveres no s'hi han envellit cap mica m�s, i els moixons hi canten
les mateixes passades; per�, els homes que hi transitaven, a on s�n?
Dels que f�rem el romiatge, grat sia a D�u, no resten sin� en
Cadernera, que ja �s vell, i jo, que en l'arbre de la vida s�c una
fulla seca assorollada pel vent de l'eternitat, que no trigar� a
emportar-se-me'n. El rem durar� de segur m�s que els oferents.
Memorial d'una oraci�, llengua muda i eloq�ent, dir� -Miserere!- per
nosaltres quan ja no serem d'aquest m�n. Si mai puges a l'ermita, el
veur�s penjat a la volta entre ll�nties i salamons, en mig d'un
esbart de barques en miniatura que s�n altres tans ex votis. El
poble el designa amb el nom antonom�stic de es rem de trenta quatre.
L'ermit� potser te'n contar� una hist�ria exagerada: tu saps la
vera.
L'IDIL�LI D'EN TEMME
[Nota de l�autor:
(Aquesta novel�leta fou comen�ada a 15 de novembre de 1919 i acabada
a lO de maig de 1920)]
I
PRELUDIS.
Previous Page
| Next Page
|
|