Pinya de Rosa by Joaquim Ruyra


Main
- books.jibble.org



My Books
- IRC Hacks

Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare

External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd

books.jibble.org

Previous Page | Next Page

Page 47

-�Per sa verba paridora des Pare Etern,- exclam� en�rgicament en Pau
-per sa crossa santa de Roma i per...

- No jurus, home, no jurus!- salt� l'avi Mauva trencant-li les
oracions.

-Vull dir- segu� en Pau -que ja s'ha acabat, all� de renegar. Ja ho
veig, que �s un vici lleig. Jo s� es meus prop�sits, avi.

-Hem! hem!...- va fer en Vad� amorosint-se la garraspera del coll i
amoixant-se amb els dits les aletes del nas, com si l'esperit subtil
de la desconfian�a se li hagu�s esbravat, fent-hi pessigolles, pels
badius i la gargamella.

-As Vilar, as Vilar!- exclam� en Cadernera. -Quan �s, sa diada?

El pare va ser l'�nic repatani. All� de treure la cara pels carrers
li venia de rep�l. �Que fos tan vergony�s, aquell home!

Assegut, fumant, amb la visera de la gorra sobre els ulls, ens havia
escoltat sense badar boca; i, quan li vaig tocar el botet, s'aixec�,
va encaminar-se calmosament cap a la porta, i, abans d'arribar-hi,
s'atur�, va entregirar-se a mirar-me, i va dir, a poc a poc i
reganyosament:

-Jo t'he donat el perm�s perqu� puguis complir el teu vot, Marianna:
era un dret ben meu. Hissa!... Jo em desmancalo d'un rem que val una
pila de pessetes. Hissa!... Jo pago l'encesa de l'altar. Hissa!...
Jo corro amb les dispeses de la minestra. Hissa!... Ara vols...
Amarra! dic jo. �Te sembla si la meva �s cara de fer babarotes pels
carrers? �Que dormim, tita? Uix! Jo no he prom�s res.

Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir
un mot, perqu� s� que les obres de pietat que no es fan a cor dol�
s�n encens per al dimoni; m�s no pogu� evitar que els ulls se
m'enlloressin. L'avi Mauva replic�:

-Jo tampoc no hai prom�s res, Saura; per�, quan es bon blat s'ajeu
de ple, no vull �sser s'espiga buida, que s'al�a dreta en mig des
camp. Penseu-vos-hi b�, Saura. Teniu una filla estimada. Sa mar us
la volia. No direu pas que no haju sigut sa Mare de D�u qui vos l'ha
defesa. Ses proves s�n clares. I doncs? �Per qu� no voleu
correspondre? Mireu que sa Segadora dalla per mar i terra. Anem,
Saura, dormiu-hi: preneu consell des cap�al.

El pare va immutar-se i rest� una estona sense moviment. Despr�s
arruf� d'una sacsada la galta, com si se n'esquiv�s una mosca
molestosa, i sort�, tancant de cop la porta darrera seu. En tot el
dia no digu� res: calla que calla i fuma que fuma; i, aix� que es
parlava de l'assumpte, s'escapolia de l'escena com una fantasma.
Per� l'endem�, quan ens va veure a tots descal�os, amb els rosaris a
la m� i el rem a coll, vingu� humilment a posar-se entre en Pau
Ternal i jo.

-Ja sa cuca fera a posse�t ses dues cames principals que li
mancaven- Mormol� en Vad�.

-En marxa!- crid� l'avi Mauva.

Pobre pare! Jo el llucava de tant en tant, a cua d'ull. Al principi
marxava esborneiat i conf�s com un malfactor que es veu passat per
la vergonya p�blica: no sabia on posar les seves mirades fugidores;
mes, a manera que la gent an� omplint els carrers de la nostra
passada i que se sent� abrusat pel foc de cent ulls, assenyalat per
una muni� de bra�os i anomenat per una pila de boques (coses totes
que per a ell havien de resultar punyents i provocadores), el seu
esperit, que creixia en la batalla, s'eixampl�. I, com m�s avan��vem
i m�s gentada es descobria, m�s ferm i entonat s'anava posant
l'home, i m�s fort feia el responement del rosari, esplaiant la seva
veuassa, que, fosca i rogallosa com la del mar, com la del mar se
sentia tamb� de lluny i s'ensenyoria de la bonior i de la
cridadissa.

El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les
fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els ve�ns
eixien a les finestres com en dies de process�. De cada carrer�
travesser sortia un pinyoc de gent: pescadors, menestrals, senyors,
dones, mainada; un pinyoc de barretines, gorres, mocadors, tarots i
mantellines blanques; de caps que s'encimbellen, de muscles que
s'empenyen, d'ulls que llambreguen i de boques que es baden.

Previous Page | Next Page


Books | Photos | Paul Mutton | Tue 2nd Dec 2025, 16:24