|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 46
El bergant� que ens havia recollit venia de M�laga i anava a
Marsella, i s'ofer� a desembarcar-nos en el punt que volgu�ssim de
la Costa.
Els tres dies que seguirem navegant s�n una hist�ria de basques i
febrades que valdr� m�s que passem per alt. Lo que si et puc
assegurar �s que no ens manc� pas assistiment. El capit� era un home
tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatim� res i
que ni les gr�cies ens volia. -Saura, avui per v�s, dem� per mi. No
en parlem m�s.- Va cedir-me la seva cambra, pos� el rebost a la
nostra disposici�, ens f�u de metge i d'infermer... M�s no es podia
demanar. Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca
traginant-la a remolc, a pesar de l'embar�s que havia d'ocasionar-li
amb grossa mar i vent contrari. -La Santa Rita �s una antiga
coneixen�a. Els bastiments tenen quelcom de persona: un hom els
estima. Creieu que, si la deix�s perdre, tindria sempre m�s un
rau-rau: no podria dormir de gust.
Arribats a les envistes de Blanes, determin�rem desembarcar alli per
moltes raons. Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les
dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos
adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del
m�n, millor mestran�a que la blanenca, ni mestre constructor, amb
lletres o sense lletres, m�s ent�s que un tal Ramon Veguer que la
dirigia; i all�, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos
en ferm lo m�s aviat possible, vaig veure el cel obert aix� que em
parlaren de pendre terra. -A terra, a terra!- vaig exclamar. �No dic
jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit! Massa
cara havia ja pagat la capritxada amb aquell curt i terrible viatge
que de per poc se m'emporta a l'altre m�n.
Altrament el mar s'havia abonan�at molt, i el desembarc s'efectu� de
la manera m�s feli�.
Qu� m�s te dir�? Que, a Blanes, tots estigu�rem malalts, qui m�s,
qui menys; que en Pau Ternal i jo f�rem els m�s can�oners: ell pel
seu bra� ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar
amb res; que els aires purs, els bons aliments i la tranquil�litat
d'esperit ens guariren m�s que les medicines; que durant la meva
convalesc�ncia vaig fer el retrato d'en Cadernera (�es retr�tol�,
que deia ell donant a la seva manera caient catalanesc a la mal
castissa paraula); que el pobre xicot no cab� en pell d'alegria;
que... Per� aquest punt vol una mica d'espai: vaig a com compl�rem
la prometen�a.
Tots els mariners s'avingueren de bon grat a portar el rem al Vilar.
-Que si l'hi durem?- exclam� en Vad� Set-trossos mig ballant. -Ja ho
crec! �I tal dia ser� festa! Ja em tinc a sa cantada i a s'arr�s!
�Visca sa Mare de D�u des Vilar! Ella ens treu a vores de tot,
estima es blanencs i es trenca ses mans per servir-los. Aix� ja ve
des temps des veis. A cada casa hi han boques que en parlen. Doncs,
qu� li anem a regatejar? �Fer traginar es rem per bastaixos? I ara!
Bons muscles tenim; i, a lo nostro, nosatros. Hai parlat b�?
-Am�n- contest� l'avi Mauva.
-Per sa meua part,- va dir en Pau Ternal, accentuant la seva
personalitat amb una de ses revingudes i vermellenques manasses, que
es descarreg� de palmell i ben estesa sobre la post del pit -ja se
m'assecu sa llenga si mai de D�u m'oposo a res que vaju a honor de
sa Verge des Vilar. A fe de ref�, li hai promeses tantes de coses,
que ni me'n recordo; i em trobo amb un embolic que no s� pas per
quin cap podr� seguir, si algun conf�s no m'hi venta una estisorada.
Conf�s, hai dit? Llamp que els abrusu! Com que s�c anyer, encara no
m'arrambo a un confessionari, ja tots posen morro de gos
enfurrunyat. �Trebais a mar, pubilla! Mes, sigu com sigu, me
sembla... anem a cercar... que b� puc pagar es deute d'atri en
desc�rrec i a bon compte de tants de meus com se s�n esborrats des
llevador de sa meua mem�ria. Per sa Sant�ssima Vergeta sempre faig
per u. Aqu� hi ha una espatlla que no desdir�, baldament es rem fos
de seixanta vuit en comptes d'�sser de trenta quatre i que ning� m�s
volgu�s posar es coll a portar-lo.
-�Ah, Pau Pau, que en valdries, de peles, si no fos sa mala llenga!-
repar� l'avi Mauva. -Si tant estimes sa Vergeta, �per qu� malparles
de tota sa seua parentela celestial? �Que no ho veus, que ses
oracions que li endreces no poden pujar a sa seua orella,
entrelligades amb es rosaris de renecs que reses a s'infern tot es
dia de cant a cant? Vergonya te n'hauries de donar.
Previous Page
| Next Page
|
|