|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 45
Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a
la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra
d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua
comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere,
miserere!...- Inspirava un sentiment religi�s. Per� per qu�? Jo
sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el
record s'era perdut, i el meu desvari el substitu�a amb un c�mul
d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec,
ara banyat de malucs en avall per l'aigua que enva�a la coberta. El
meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir
mai el descans del son ni la llu�desa de la vetlla. I aix� va durar
molt, molt. �Ser� que, en el rellotge de la dolor, els instants no
troben manera d'acabar de passar mai?
Per fi la crid�ria de la nostra gent m'esver�.
-Oh�! oh�!... Aqu�!...- L'avi Mauva, en Vad�, en Cadernera, tots
cridaven i es movien com boigs. Fins i tot en Pau Ternal, que suara
jeia esternellat, de bocaterrosa, sense habilior de manejar un dit,
s'era incorporat ara, com un mort que s'esperit�s de cop i volta, i
llan�ava un bramul llarg, llarg. -Oh�! oh�, oh���!...- Era estrany.
Aquell home no podia haver vist res: cridava d'esma, per instint
d'imitaci�, per... qui sap?... tal vegada mogut per un poder
sobrenatural. Vaig esgarrifar-me tota i em vaig asserenar
completament. Qu� passava? Ens haviem enclotarat: no s'obirava
entorn sin� una massa negrenca i bellugosa; i, no obstant, els
mariners seguien amb llur crit. Vaig pensar en el _De profundis
clamabo ad te, Domine_. Era una cosa terrible. Mentrestant el mar
s'an� al�ant sota nostre, abombant-se, elevant-nos... i, en una
balan�ada, es descobr� l'horitz� ombr�vol de ponent. �Vet all� el
miracle! Una rosa de llum s'esparpellava en mig de les obscures
bromes: s'esparpellava deixant entreveure confuses rodoneses de
color de carn, llampegueigs d'or amb besllums irisats... un estol
d'�ngels en revolta volad�ria. �I la Verge devia venir al
darrera!... Ja es transparentaven les blavors de son mantell. �Pots
comptar, com anava, el meu cor! �Pots comptar, quin espasme, en els
meus sentits!
Les ones taparen la meravellosa visi�, i ens esmuny�rem vessants
avall per una ll�brega fondalada. Quan torn�rem a remuntar-nos i
vaig veure de nou l'horitz�, vaig compendre amb alegria que el
miracle s'era convertit en un cas ben terrenal i esperan�ador. S�,
all� em plagu� m�s: s'adaptava millor a les febleses de la meva
naturalesa. Ah! Segurament els miracles no s�n per als nostres ulls,
caret, i el nostre Pare celestial ens els escatima perqu� sap lo que
podem rebre i lo que no podem rebre. La bella resplendor de ponent
no era sin� un reflex del sol rogenc, que guaitava per un forat de
la calitja llevantina: res de carnadures d'�ngels. El velam sacsoner
i nuvol�s d'un bergant� s'anava deseixint de la broma, colorit de
dol�a llum rosada. Ja no vaig dubtar de la nostra salvaci�. La Verge
ens enviava aquella nau: talment me va semblar que aquella nau
acab�s de relliscar de la m� lluminosa de la Verge. Quina intuici�
de la Provid�ncia! �Per ventura, darrera l'escorxa material de les
coses, no hi ha quelcom div� que les emmeravella? �D'on el sentiment
que traspua dels paisatges? �D'on la poesia de la pols? Vaig adorar
D�u en aquelles veles que venien banyades de sol, cenyint el vent,
portadores de vida. Gentil bergant�! No era gaire lluny. Ja els seus
tripulants contestaven als nostres amb un clamoreig que espargia per
l'aire agradosa musica. -Oh�, oh�!... Coratge!... Oh�! oh�!...- Els
cants de l'alosa que anuncien una aurora desitjada, l'himne del
rossinyol en mig de la quietud de la nit, la primera serenada
d'amor... res, res no ha sonat mai tan dol�ament a les meves orelles
com aquelles veus de resurrecci�. -Oh�! oh�! Ja venim!... Coratge!
coratge!- �Ah, gent de b�! Eren fills del Masnou. Tinc llurs noms
escrits a les teles del cor, i, si mai algun d'ells necessita una
merc� i truca a la meva porta, no hi haur� joia que em requi, ni pas
que no doni, per procurar-li conhort. I no em creur� pas qu�tia, no:
aquests deutes no es poden pagar amb b�ns de la terra: els serveis
de la caritat s�n jornal de la paga de D�u, com deia l'avi Mauva.
El salvament fou dificult�s: s'hagueren d'establir una pila
d'amarres de l'un a l'altre bastiment per acoblar-los tot
evitant-los topades. Aleshores vaig veure el pare. Xop, esgrogue�t,
tremolant nirviosament, dirigia la maniobra amb una gran excitaci�,
i tan enrogallat, que la veu no arribava a formar paraules en els
seus llavis per m�s que l'esfor�ava. Fou l'�ltim de transbordar.
Estigu� dret, al meu davant, fins que tres mariners vingueren per
mi, me collocaren en un baiard � m'hissaren amb tota mena de
miraments. �O, noble protector! �Com treballava d'�nima en el meu
salvament! Amb quin inter�s se'l mirava! Tot pujant per l'escala del
bergant�, anava vigilant la meva ascensi� i s'aturava a cada punt
per contemplar-la. Un cop a dalt, va seguir darrera meu, va entrar
en la cambra que em fou destinada, presenci� com em posaven al llit,
f�u amb la m� un senyal d'aprovaci�, i, girant els ulls en blanc,
�aigu� en basca, tan llarg com era, igual que si l'hagu�s ferit un
llamp. Oi, quin home! Per sobre les defalliors del cos, per sobre
les ang�nies de l'esperit, per sobre la f�ria dels elements quan
tots ens rend�em i no erem bons sin� per a gemegar, la seva voluntat
de ferro l'havia sostingut en el lloc de m�s fatiga: la seva
voluntat de ferro i l'amor; ens havia guiat b� i ardidament; i sols
quan ja no era necessari va afluixar-se el seu esfor� sobrehum�, i
la mis�ria recobr� sobtadament el seu disputat imperi.
Previous Page
| Next Page
|
|