|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 44
No tinc pas veritable consci�ncia d'aquell sofriment, ni del temps
que va durar; per� no puc pensar-hi sense experimentar una mena
d'horror org�nica. En el fons de la meva vida hi ha un m�n
subconscient i obscur que encara sagna i es subleva amb aquell
record.
Despr�s de molt patir, vaig percebre certa impressi� agradosa, com
de frescors i pureses d'aire matinal, i, finalment, un joliu
articuleig de veus humanes. Vaig fer esfor�os per exterioritzar-me,
per sortir de l'ona de dolor en la qual estava submergida; mes no
trobava pas la manera... Per fi vaig sentir que em remenaven, me va
semblar que s'anava badant la feixuga porta que m'encletxava, vaig
fer un sospir, i vaig mirar. I em vaig veure enxarxada en el
coixin�s del meu desvari, entremig d'aquells monstruosos boixets
semihumans. Tal va ser la meva primera impressi� de la realitat,
per� en vaig dubtar de seguida. �Qu� pasava? En Vad�, en
Cadernera... Ah! durava encara la terrible navegaci�!
-Al�leluia! al�leluia! Mireu, mestressa, lo que ten�eu, a sa falda-
va dir en Cadernera, mostrant-me un rem ajagut a frec dels meus
peus. �Al�leluia!
-Ja �s estrany- exclam� en Vad�.- Els hem perduts tots mencos
aqueix. Mireu-vos-el: �s un rem de trenta quatre. Per for�a us havia
de capolar. Es mar l'havia portat a sa vostra falda, i jo l'en hai
tret perqu� no us mat�s. Si l'heu ofert...
-�s aquell que heu prom�s a sa Mare de D�u des Vilar. Si aix� no �s
un miracle!...- f�u en Cadernera ajuntant les mans sobre els seus
llavis.
-Esperan�a!- digu� l'avi Mauva aixecant-se d'entre els cordatges.
-Sa Mare de D�u ha comen�at a parlar: ella vindr� per nosatros.
En Vad� enarbor� el rem i se n'an� cap a la banda acompanyat de
l'avi Mauva i d'en Cadernera, que li feien costat com els dos
escolans al que duu la creu alta en les processons. Un cop a la
banda, s'hi recal�aren tots drets, amb el rem alzinat, i miraven,
miraven...
Aix� aclar� amb un lluc d'esperan�a el meu trist�ssim desensopiment.
S�, la Verge havia acceptat el pacte piad�s. Calia tenir fe: la fe
transporta les muntanyes; calia tenir fe i esperar.
Per qu� no un miracle? �Semblava tan natural, que el Cel concentr�s
el seu inter�s en aquella vida que em costava tants desficis!
Comen�ava a clarejar. Ja no plovia. El cel s'havia asserenat a
clapes, i alguns estels grossos hi llumenaven, dol�ament encalimats
per la blancor del dia, que s'anava emparant a poc a poc de l'aire.
El vent havia amainat for�a; per� �que negra i espantosa, la mar! La
nostra barca, amb l'arbre mestre esmotxat, i en ell armada una
petita vela a tall de treu, marxava aireferida pel gran desert,
decantada sobre la banda d'estribord i amb la popa negada per
l'onatge, que no es cansava d'abordar-la; i... au!... ara aig�es
amunt, ara aig�es avall!... �Qu� lluny dev�em ser de terra! En lloc
se'n veia ni senyal. I no hi havia manera d'arrumbar-hi. La nostra
ruta era fatal, perqu� el bastiment, ple d'aigua i amb el centre de
pesantor desllorigat, aix� que no hagu�s seguit el jaient de la
correntada s'hauria tombat sense remei. Era com una d'aqueixes
carretes embalumades que llurs conductors guien amb l'ai al cor per
un mal cam�: �que no embarquem aquesta fotja; que no agafem aquella
gleva; si bolquem, si no bolquem...� El timoner havia d'estar sempre
alerta, sobretot que no ens entravess�ssim. I hala, hala, cap a
garb� sempre, amunt i avall, marxa, marxa... Fins a quan?
Jo era una m�mia vivent. Les meves robes, ressecades per la febre,
s'havien encartronat entorn del meu cos. Els lligams no em deixaven
moure. Me sentia els ulls presos en un emmallat tivant, i les
parpelles se'm clo�en totes soles: se'm clo�en totes soles i tornava
a ensopir-me; per�, de la manera que sol passar quan se dorm amb
�nsia tot cuidant un malalt, me despertava a cada punt, figurant-me
qui sap el temps que hauria transcorregut. I veia sempre la mateixa
feble claror. Aquell dia, �no acabaria d'al�ar-se mai m�s? L'estel
Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella
mar... �Era tamb� desvari, all�? Tant de b�, que ho fos!
De vegades perdia el sentit de la realitat. �rem sers de l'altre m�n
que, sotjats per l'ull de D�u, segu�em una navegaci� fatal i
misteriosa. La barca era una mena de sepulcre. I la meva sopor
revenia insensiblement, glossant aquestes fat�diques impressions i
aportant-hi noves fantasmes.
Previous Page
| Next Page
|
|