|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 43
-Alerta!- crid� en Cadernera pegant-me grapada al clatell i fent-me
ajupir sota la borda.
Una muntanya d'aigua es precipit� sobre nosaltres amb una for�a i un
pes aixafadors. Si em troba a cap descobert, de segur m'hauria
colltor�ada de mala manera. Valga'm la precauci� del noi de bordo.
Per�... lo que v�rem patir! Un cop de mar s'aconseguia amb l'altre.
�Ni que estigu�ssim en un clotarell d'aquelles roques tempestejades
que hav�em atalaiat a Tossa i a Blanes! De tant en tant en Cadernera
cridava demanant socors. Jo, amb l'espant, quasi no podia tornar el
respir. Esllomada, malmesa, horroritzant-me del sol contacte de
l'aigua com si hagu�s sentit sobre el meu cos la fredor esgarrifosa
d'un r�ptil, me debatia sense esma pels bancs galliners. Els
instants se'm tornaven segles.
Quan ja les forces m'abandonaven del tot, vingu� la nostra gent i
ens transport�, m�s morts que vius, a proa, deixant-nos mal ajaguts
prop de la roda, a on ens lligaren no s� com ni de quina manera. Al
principi no coneixia ning� ni m'adonava de res: m'havia embascat.
Despr�s me vaig fer c�rrec del lloc on �rem i de que tots els
mariners estaven aja�ats i lligats al meu voltant. D�u meu, quina
nit! Si has llegit el poema de Milton i et recordes del viatge de
Satan�s a trav�s del caos, figura-te'l, i figura't un ramell de
br�vols sers humans fermat a l'esquena d'aquell monstru�s viatger:
aix� et donar� idea de com an�vem. Tot era dens i pesat al nostre
entorn, i corr�em a bots i capbussades, respirant sols a glops a
trav�s del x�fec, la maror i les tenebres. En Cadernera, agemolit al
meu costat, somicava mon�tonament com un infant malalt a la falda de
sa mare. L'avi Mauva respirava amb una ranera que retrunyia dintre
el meu pit. En Pau, que amb la mullena i la fatiga s'era agreujat
del seu bra� ferit, se revolcava de dolor, i, despr�s d'haver
invocat tots els sants que li venien a la mem�ria, comen�� a
borbollar unes blasf�mies que escruixien. Per a mi l'infeli�
desvariejava; i vaig pensar: -T�: vet aqu� que aquesta �nima,
encunyada amb el segell del vici, se presentar� a D�u tot
flastomant-lo. En Vad� Set-trossos era el m�s sencer de la colla.
Amb una paci�ncia admirable, arreglava a cada moment uns tapaboques
que ens servien de coix�, afluixava els lligams que ens feien mal, i
procurava que el bra� d'en Pau descans�s en tou. I, el pare, �com
devia estar, all� a la canya del tim�? Sols una energia sobrehumana
podia sostenir-l'hi.
Ara et dir� una cosa que tal volta et semblar� estranya: patia molt,
per� quasi no em preocupava de la mort ni de res d'import�ncia. Vaig
pensar en una pila de futeses: en un vestit que em feia la modista
per al qual li mancaria roba; en una recepta de ratafia que m'havia
dictat l'organista de Roses: aiguardent, ginebrons, nou moscada, set
dies a sol i serena; en una cotorra molt baladrera del ve�nat:
talment la sentia parlar: -Ramona, Ramona!... Un pobre: porta un
xavo! Tamb� em vingueren a la mem�ria una porci� de versos d'un
romanso que m'havien llegit quan era petita i del qual no m'havia
recordat mai m�s de la vida. Els recitava i tornava a recitar de cor
endins. M'anava enfebrant. Els ulls se m'aclucaven, i veia tot de
gotetes lluminoses que davallaven engrandint-se, engrandint-se, fins
que una gota sola m'acotxava de cap a peus. Aleshores m'esparvillava
amb un surt, per� de seguida; tornava a ensopir-me, cada vegada m�s
profundament. Sentia totes les paraules, tots els gemecs i sorolls;
m�s, de tal manera identificats o barrejats amb els somnis de la
meva febre, que encara avui no sabria com destriar-los. Havia acabat
per caure en un deliri que consistia en la d�ria de desembullar els
boixets d'un coix� de puntes: estira d'aqu�, estira d'all�, ara
desf�s aquest nus, ara despassa aquella baga, ja seguint un fil, ja
l'altre... una feina sense fi. I aquells boixets tenien les fesomies
de la nostra gent, amb unes carasses deformes: l'un era l'avi Mauva,
que amb sos cabells blancs formava un embolic inextricable; l'altre
en Pau Ternal, amb un bra� embenat i embotit, que es trobava per tot
arreu i no es podia tocar sense que esclat�s un gemec o una
blasf�mia; les cames d'en Vad� Set-trossos estaven enteixinades
d'una manera incomprensible; i en Cadernera es perdia sota una troca
de nusos. I jo anava maldant, hala, hala... El coix� era enorme:
descansava per un cap a la meva falda, i per l'altre al cim d'una
paret alt�ssima, tallada en esbiaix, pel qual anava esmunyint-se.
Relliscava, i se m'enduia presa entre els embulls de l'encoixinada
com un altre d'aquells boixets palpitants que amb llurs ais
m'omplien les orelles. Els fils m'encetaven la carn. Un esfor�...
apa!... i el coixin�s s'alzinava, i la meva cadira tamb�... i tornem
a la tasca.
Vaig obrir els ulls i em vaig asserenar un moment. Naveg�vem.
Continuaven la fosca i el ruixat. Una veu va dir: -Som condemnats!
Aix� �s s'infern!- Una altra mormol� -�Ave Maria Pur�ssima!- Jo em
vaig posar a resar d'esma. Resava i tornava a remenar els adolorits
boixets. El coix� brandava... �balandrim, balandram! No, ja no era
un coix�: era una fulla de porta que s'obria i tancava seguidament,
samarrejant un penjoll de grosses claus de testa humana
encrostissades de rovell, gemegoses. Jo era una d'elles, torta,
revinclada de tot el meu cos encarcarat de ferro. En les meves
entranyes hi havia la fredor del metall. Balandreja que
balendrejar�s!... Quan la porta s'obria, passava un aire geliu; quan
se tancava, el meu pit perdia el respir. Els moviments d'aquella
porta eren la meva respiraci�. Per fi, empesa per un cop de vent, la
fulla es tanc� del tot. M'ofegava. Despr�s se bad� una mica, torn� a
cloure's i vaig sentir una greu dolor. Havia restat encletxada en el
batent, i el caire ferrat m'agafava per sota el ventre, cuidant a
rompre'm les cuixes. En va prov� de forcejar. Els meus m�sculs,
gelats, testos, met�l�lics, no es movien. Els meus ulls
s'empedre�en; la meva vista se ceg� per complet... No existia m�s
que la fosca rublerta per la zumzada de la dolor: -...zum, zum, zum!
Tota jo era dolor.
Previous Page
| Next Page
|
|