|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 56
-Ets bec-eixut com tota sa gent de mar: no cal que m'ho digus. Vatua
ets homos de mar! Ells s�n qui m'han fet passar per xerraire, essent
aix� que s�c el m�s reservat des Ramonedes i que mai ning� no
m'havia tingut per llenga-llarg fins que vaig empeltar-me de
pescador. Ah, Temme! �qu� deus pensar, de mi? I vas errat. Mira:
m'agrada dir ses coses amb s'amaniment de paraules que necessiten,
per� no xerrar per xerrar, i ara! Si t'hai cridat, �s per proposar-
te un negoci.
-Un negoci!- exclam� en Temme estranyat. -A mi? Que va de bo?
-I per qu� no ha d'anar-hi?
-Perqu� encara no s�c ning�, jo- va respondre humilment el xaval. -
�Que no veieu que soc un marrec de dotze anys i mig?
-Un raig aix� te'n comptava. Per�, si ets petit, tens m�s seny i ets
m�s trebaiador que molts d'homos que s'han d'afaitar ses barbes cada
dissabte. Ja t�hai filat, jo, i... anem! tinc confian�a en tu. Apa,
seu aqu�, a s'ombra des gussi, i parlarem.
En Temme, encuriosit, va convenir-hi. Tots dos interlocutors
s'aclofaren a la sorra cara a cara, i l'home va dir al xaval:
-Vui comen�ar per explicar-te es meu cas, Temme. Jo no s�c homo
d'aiga. Tots es Ramonedes, de pares a fills, d'en�� que n'hi ha
mem�ria, tots han sigut de s'art de sa terra; i, si sa malastrugan�a
m'ha dut a merinerejar aquests darrers anys, ets meu cor no �s a ses
ones, sin� as terrossos. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya
de quatre quarteres i una b�ria afruiterada, que no devien res a
ning� com no fos sa contribuci�, qui m�s ric i m�s xalat que en
Bonosi? Per� va venir sa filoxera, i vet-em aqu� per portes. I com
que per aquell temps va morir es pare de sa meua dona, que era
pescador, i ella heret� aquest gussi, tothom va aconsellar-me que
me'n serv�s i que cerqu�s a sa mar s'aliment que sa terra em negava.
I, res, vaig deixar-m'hi caure. Pero... ca!... a mi sa mar no
m'agrada. �Qu� te'n dir�?... Hi trebaies i m�s trebaies, i mai no
te'n pots fer teu cap tros ni preparar-hi cap collita: sempre hi vas
a sort i ventura, i qualsevol passavolant que s'hi ficu hi t� es
mateixos drets que tu, que t'hi has envellit, voga que voga,
baldament t'enriqueixus. �s com es llit d'una lea. No m'il�lusiona,
no hi trobo bon jaient: �dhuc m'hi sento feixuc i desmanyotat, i
sempre hi estic recel�s. Ses ones s�n tra�dores, Temme: Es seu riure
no m'entra; i quan, en dies com el d'avui, veig que s'encanten
emmirallant-me, me sembla que no ho fan pas sense un desig
reconsagrat d'engolir-me. Net: la tinc avorrida, s'aiga. Creuries
que encara de vegades m'hi marejo? I vet aqu� per qu�...
En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els
darrers conceptes del seu interlocutor, i aqu� el va interrompre.
-No, no i no!- va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro m�s
que sa mar, b�: v�s us ho sabreu; per� que v�s i datros surtin que
vira que tomba amb aix� de sa tra�doria de ses ones... no, no i
ren�! Aix� s�n romansos. Per tot arreu n'hi ha, de perills; i... �a
on anireu, doncs, que no pugueu sospitar-hi tra�dories si darrera de
cada perill hi suposeu una malavolen�a que l'empeny? Ai llampus!
Repareu-ho: de vegades cau una teula i... clac!... xapa sa closca de
l'infeli� que ensopega al seu dessota. Ara b�, doncs: anem a cercar:
�qui passaria tranquil per cap carrer si s'afigur�s que totes ses
teules des r�fecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i
estabornir-lo? Oid�, i doncs? �per qu� malparlar de ses ones i no de
ses teules? Per� no: tothom dali que dali amb sa tra�doria de ses
ones. Es gran, aix�! Desenganyeu-vos: D�u ho manifasseja tot, i, si
ell vol que us negueu, us negareu, baldament no toqueu m�s aiga que
la de sa gibrella de rentar-vos sa cara. Sa mar �s franca, Bonosi.
Veieu? a mi m'enamora m�s que sa terra precisament per aix�: perqu�
no s'ent�n de partions ni d'heretatges i t� es cor igualment
obert per a tothom.
-Ben xerrat, marrec!- exclam� en Bonosi rient i pegant amistoses
manotades sobre el muscle del xaval. -�Ui, ui, com t'entusiasmes,
tan mosca morta que sembles! Bo, bo! Tu ets homo d'aiga... i perqu�
ho ets et cerco. Saps qu� em deia, dies enrera, s'avi Mundet?
-Com ho vaig a sebre, jo?
-Doncs me deia que es pescador m�s fi de Blanes ets tu, per� que
ning� no se n'atalaia perqu� et trobes en es mateix cas que un music
que no pogu�s sonar sin� amb una guitarra d'una sola corda. Entens,
sa comparan�a? Sa guitarra d'una sola corda �s sa canya de pescar. I
deia ell: �-Doneu-li un mal tros de gussi o de llanxa, i llavors
ser� com un music que pot governar una cobla... i ja veureu si far�
parlar!�
Previous Page
| Next Page
|
|