|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 41
En Vad� assegur� els darrers nusos i se n'an� mig corrent. Aleshores
el xicot se gir� cap a mi retorcent-se les mans.
-Ara s� que som perduts! Murris! �Ara s� que som perduts! �Fugiran
amb es bot i ens deixen aqu�! No volen noses! Murris! �Al mencos no
ens haguessin lligat!
-No, no!- vaig replicar. -�Lluny de nosaltres, aqueix dubte
monstru�s! �Encara no som prou infeli�os? Pensar aix� �s una inf�mia
m�s negra que aquesta nit d'horrors. Aparta de tu aquesta idea, que
fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. �Creure que el meu
pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! �Dubtar de l'honradesa
dels nostres companys! Mai, mai!
-V�s no sabeu la que �s, sa mar!- insist� ell amb angoixa. -Aqu� no
hi ha m�s que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no t�
agont. Sa llanxa �s esbotzada. En es bot no hi caben sin� quatre
persones. Han fuit, han fuit! Encara no n'esteu segura? Ai de
nosatros!
-No! no pot ser!- vaig exclamar. -�No i cent cops no!
-Mireu! va saltar el xicot. -Ara s'onada se n'ha dut un rem de
trenta quatre: �no l'heu vist? Ai de nosatros! Aix� �s un mal
averany. Quan sa mar s'end� ses eines d'entrar a port (sempre ho hai
sentit a dir), �s mal averany, �s que sa sent�ncia ja �s feta! Ai,
pubilla! Quants minuts tenim de vida? �No us feu il�lusions, no!
Aix� se'n va! I estem sols i lligats, i ens bem de negar!
-No! sols no!- vaig cridar fora de mi. - Parla'm de la nit, dels
abismes, del naufragi, de la mort... Tot aix� ho sento i ho palpo;
i, no obstant, �no �s tan horror�s com l'ombra sola d'aqueix
pensament male�t, que no puc creure ni creur� mai!... no, no!
Ambd�s crid�vem com aligots desnierats per la tempesta.
-Ah, sa vida, sa vida!... ��s tan dol�a, sa vida!- va dir ell. -Cada
u s'estima sa seua m�s que totes les des m�n plegades. �Qui sap qu�
haur�em fet, nosatros, a ses seues aig�es! �Mis�ria, mis�ria! Mort
jo, mort tothom. Companys, germans, pares... A sa mar no em fio de
ning�. Mis�ria, mis�ria!... �Verge santa des Vilar! �No crec sin� en
v�s; no espero sin� en v�s: en v�s i en ning� m�s!
Se va entendrir i romp� en plor. A mi tamb� el cor se'm va trencar.
No: la Mare de D�u no desempararia aquell infant que no creia sin�
en ella.
-Verge santa del Vilar- vaig exclamar aixecant els bra�os en l'aire.
-Ajudeu-nos! Salveu-me d'aquest perill, i us prometo que pujar� a
visitar-vos a peu descal� amb els rosaris a la m� i amb un
d'aqueixos rems tan llargs a coll. S�: ho far� ajudada pels mariners
de la Santa Rita, que no s'hi negaran. I, si ells no volen
ajudar-me, llogar� Cirineus. Cadernera, tu hi vindr�s: digues que
s�. El teu prec valdr� m�s que el meu.
-S�, s�!- clam� el xicot aixecant tamb� els bra�os fervorosament.
-�Deu-nos port... i jo traginar� es rem a sa vostra capella, a peu
descal�, o passant es rosaris!
Els nostres caps se varen acostar, i les nostres ll�grimes
barrejaren llur ardent gotellada.
�Amb quina confian�a i quin consol vaig pronunciar aquest vot! Se'm
represent� la Mare de D�u en aquella figura, tan familiar per a mi,
de la imatge del Vilar: -I doncs, que no ho saps, que s�c una font
de miracle brollada en _el teu pa�s? que no ho saps, que s�c una
orella del cel oberta sobre la terra per escoltar la demanadissa de
la gent de la Costa?- �Quines idees m�s entendridores, caret! I vaig
pensar en tants de cents ex-vots de n�ufrags com omplen les parets
de la capella. �Aquells n�ufrags b� havien sigut escoltats! I tamb�
ho ser�em nosaltres. Crec verament que la Verge volia el meu
homenatge: me'l demanava, i venia envolta en una ruixada de records
de vida i de poesia: de cants de la meva infantesa, de flaires del
roman� de les nostres muntanyes... �Amb quina enyoran�a vaig
recordar-me de les soledats del Vilar, amb ses suredes, ses feixetes
de conreu, ses velles oliveres on refilen els moixons, sos torrents
frescals i sos �lbers de blanques soques, en les quals les parelles
enamorades escriuen enlla�adament llurs noms amb la punta del
ganivet! �Oh, qui pogu�s visitar de nou aquells llocs i cantar
davant de l'altaret aquella tornada tan repetida dels romeus: ��Deu-
nos goig i alegria, Mare de D�u del Vilar!.�
Previous Page
| Next Page
|
|