|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 40
Emmud� sobtadament i recul� un pas trampolejant. El pare, que havia
arborat una destral i la descarregava amb un moviment d'enuig, va
desviar-la en ziga-zaga, per no escallimpar-lo, i la abat� a poc a
poc.
-Covard!- exclam�. -Amb una mica m�s que us deixo senyat per a
sempre. No en vui, de covards, a bordo! �Qu� ve a ser, aqueixa
escandalera? �Crideu fort, que potser baixar� el Sursum corda!...
Mussol! D�u diu: �-Ajuda't i t'ajudar�.� �Au, a treballar! Ja ho s�,
que fem aigua, s�; per� tamb� s� que ning� que segueixi la meva veu
pendr� mal. �Home, Pau, �no sigueu mussol!... Heu's aqui una eina:
s'ha de treballar. A mar no es perd sin� el que es desespera. Veniu.
Ambd�s se n'anaren costat per costat, i el negrall de llurs cossos
s'esva�, sacsejant, en la fosca espesse�da per la pluja.
Rest� sola. El desordre nirvi�s, l'opressi�, el fatic, les terrors
imagin�ries, se m'eren apaivagats. Amb una serenitat fonda i
desesperada, la meva �nima entrava en possessi� de la vera realitat:
el temporal, la topada, el naufragi imminent... Vaig escoltar. �Qui
sap si era gaire a la vora, l'ona que venia per mi? Cada davallada
de la barca em semblava un esgla� baixat de m�s cap al sot que ens
esperava. Vet aqui l'hora suprema, aquella que pesa sobre tots els
instants de la nostra vida. Era prec�s preparar-se, cristianitzar el
cor, tan ple de m�n, tan descuidat de les coses d'ultratomba: era
prec�s; per� com?... Vaig pensar en Jesucrist, i em vingu� a la
mem�ria un pas de l'Evangeli, un pas, que sempre m'havia entendrit:
aquell en qu� el div� mestre, caminant al suplici, adre�a una mirada
de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat. La figura amable
de Jes�s se'm represent�, mirant-se'm d'aquella mateixa manera, com
dient-me -Te vull perdonar. Abandona el darrer afany terrenal que et
resta, el desig de viure. Accepta el calvari: segueix-me.- I s�, jo
prou hauria volgut fer-ho; ja m'hi decantava, i fins i tot trobava
certa dol�or en el sacrifici, cert adormiment de la dolor en les
quietuds melangioses de la resignaci�; per� de cop i volta la
realitat palpable i brutal m'enva�a amb una sotragada d'espant, i un
jo esfere�t, sense fe sin� en lo que tocava en els sentits i sense
m�s amor que el de la vida material, posava en revoluci� tot el meu
�sser. �Viure, viure! lluitar! Necessitava pensar en les
probabilitats de salvaci�. La barca podia resistir: �el pare alguna
cosa faria!... Senyor, viure! No, no estava pas preparada per a b�
morir. I, no obstant, el dest� no s'aturaria... L'eternitat havia
obert les seves portes, i jo en sentia l'airada esgarrifadora.
Senyor, viure!
No hi havia esperan�a? Me responia el vent escampant cap al lluny
invisible i desert la seva xiscladissa feble, llarga, misteriosa; me
responia l'inacabable daltabaix d'aig�es descrivint abismes
indefinits; me responia una mena de bleix indicant la panteixada i
l'acostament de les ones. All�, lluny de la costa, el temporal era
sigil�s. Una for�a colossal se manifestava tal volta amb un
sorollet. El perill s'acostava amb el silenci de les serps. No es
veia res, i les percepcions, obtingudes nom�s per una vagarosa
descripci� musical, enfantasiaven i corprenien d'una manera que no
es pot dir. Jo em tornava boja escoltant.
Escoltava... i vaig sentir l'espinguet d'una veu humana, un crit de
desesper. Vaig enfonsar la vista a lo llarg de la barca, i no gaire
lluny cregu� obirar una batussa, dos homes que s'abraonaven. Venien.
L'un havia aixecat l'altre en alt i en pes, i l'arborat se defensava
a pernades i cops de puny.
-Murri! botx�!... Mala negada feu! �Deixeu-me anar, murri! murri!
El que parlava era en Cadernera: L'altre era en Vad� Set-trossos,
que rebat� el xicot sobre els bancs galliners i, saltant-li al
damunt i subjectant-lo amb una m� pel coll i amb un genoll pel
ventre, l'entoll� amb una corda, lligant-lo i relligant-lo, amb
estrebades de r�bia.
-Escorpit verin�s �mala pua! �ja et juro que no et desfermes!
-Qu� ve a ser, aix�?- vaig preguntar.
-Res- contest� en Vad� esbufegant.- Es vostro pare m'ha encarregat
que lligu�s aquest ramp�; per�, alerta! aix� �s un dimoni!
En Cadernera encara li ventava puntades de peu.
-Deixeu-me estar, murri, botx�! Vui nedar! Vui estar llibert!
Lladre, m�s que lladre!
Previous Page
| Next Page
|
|