|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 39
Jo volia contestar i no podia. -Aqu�! aqu�!- El crit, entelat,
s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre
els genolls. -Aqu�! aqu�!- El pare s'abalan�� als meus bra�os,
m'agaf� per sota les aixelles i m'aixec� en sopols, prement-me
contra el seu pit i estampant amb boca esbufegosa un pet� sota la
meva barba, mentre el meu cap se tombava desmaiadament endarrera: un
pet� que era tal volta el primer que he rebut dels seus llavis.
-Filla!- I vaig sentir la commoci� del seu ample pit, atrontollat
pels sanglots.
De seguida es pos� en marxa, caminant a embornades sobre el pont
balandrejador de la nau, emportant-se-me'n a coll a trav�s del
x�fec. El seu respir xiulava en les meves orelles. Jo quasi no sabia
on �rem ni lo que em passava. Pugem, baixem, fluctuem entre les
tenebres... A l'�ltim, topem amb un cos dur, percebo una cel�stia
penosament visible, reparo algunes ombres, i m'atalaio de que som
arribats als bancs galliners de popa.
All� el pare se'm descarreg� restant assegut al meu costat, amb un
bra� enrotllat a la meva cintura. L'infeli� panteixava de fatiga i
esclafia sorollosos sanglots.
-D�u! D�u!- anava dient a borbolls. -Quanta desgr�cia!... D�u! D�u!
�Per qu� m'haveu empaitat aix�? Tota la vida m'he escarrassat, he
lluitat... per tu, Marianna!... perqu� les meves suades eren seda
sobre el teu cos, pedres fines en les teves arracades... Un flam
d'alegria sortit dels teus ulls m'ho pagava tot. �Qu� se li'n d�na,
a la vella atzavara, de deixugar-se fins a morir, si el seu lluc se
n'aprofita i treu una floreta m�s?... Morir! No hi pensava. Avant!
Arreconem dobles de quatre per a la noia. D�u! �Aix� �s massa!... I
tu... �malvinatge el teu cap verd!... �t'havia d'haver garrotejat,
abans que embarcar-te! I tanta desgracia! Deu! Deu! ja es veu, que
ens voleu perdre!
Jo, escanyada per l'angoixa, no podia dir un mot: me revinclava
opresa, ofegant-me... Ell agaf� una de les meves mans i se l'acot� a
la garguera, fort, fort, com si amb la for�a mateixa de la car�cia
volgu�s estroncar els seus sanglots.
-Marianna! qu� tens?... Ah! tu no podr�s aguantar-ho, aix�! No en
facis cas de mi: no s� lo que m'enraono. Te volia dir ad�u... perqu�
un hom no sap lo que pot passar; per�... res, he obert la
resclosa... i all� va! No, no estem pas perduts, encara. Coratge,
Marianna! coratge! Vaig a treballar. Ens salvarem: jo s� lo que s'ha
de fer. Nom�s tinc por per tu. La nit ser� penada. Procura
aguantar-la, Marianna; procura aguantar, pobreta! Vui ser home per a
tu i per a mi.
S'aixec� del banc, va ajupir-se, obr� els calaixos galliners, i en
tragu� un manyoc de cordes, que m'enseny�.
-Mira, t'he de lligar: �s necessari- digu� comen�ant a fer-ho. -Una
ona se te'n podria portar o rebatre't malament contra algun tocom.
�Tu no saps la for�a que t�nen, aquestes male�des!... Aix�... ben
lligada als barrons i al ca�aescota... que no et puguis
atruquejar... aix� no hi ha perill. El bastiment no s'enfonsar�: no
tinguis por. Quan vingui l'onada, ajup el cap sota la borda. Ning�
es mor, per aguantar el respir una estona. Conv� que siguem valents,
Marianna. El meu pare m'ho havia dit cent vegades: -�A la mar no es
perd sin� el que es desespera: no hi ha que rendir-se mai.�
S'ajup� altra volta i tragu� dels calaixos galliners unes coses que
lluentejaven. Eren destrals. Se'n pos� dues a sota l'aixella i una a
la m�.
-Ad�u!- va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen
boigs: no saben lo que es pesquen. Ad�u. La nit ser� penada, per� no
perdis mai les fiances. Jo vigilo: sents? Coratge!
Vaig estendre els bra�os. -Pare! pare!- Ell m'esguard� entregirant
nom�s el cap, arrambant la barba a l'espatlla. -No: prou. Ad�u.
En aix� vaig reparar una mena de palpitaci� en les tenebres, i se'n
destac� una ombra de figura humana que vingu� picant-se els polsos i
cridant desaforadament.
-Misericordia, Senyor!... Saura, Saura!... Fem aigua! ens omplim!...
�Miseric�rdia, Senyor!... Sa bodega s'omple... �Ja sa proa es
comen�a d'enclotar!... Ens enfonsem sense remei! Mise...
Previous Page
| Next Page
|
|