|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 36
L'avi Mauva s'havia tret de l'infern del gec uns goigs de la Mare de
D�u del Vilar, i els havia apuntats amb quatre agulles al piloc de
farda, en una balmeta arrecerada del vent, endegant-los de manera
que se'n vei�s l'estampa de la Verge. Davant d'aquella humil
estampa, els mariners, de genollons i a cap descobert, varen aixecar
en veu alta i a l'un�son llur preg�ria; i vaig reparar que el que
l'acompanyava amb m�s sospirs i girades d'ull en blanc era en Pau.
Pobre Pau! que descolorit estava -�D�u vos salve, reina i mare de
miseric�rdia!...� -El brogit matava les veus. Els bosells repicaven
tristament, com les matraques en Dijous Sant: -Trac, trac, trac...
Acabada l'oraci�, en Vad� i en Pau varen portar galetes i vi ranci.
-Una mica de reixop�, pubilla -me va dir l'avi Mauva.- No manca pas
tot: encara sa guingueta est� ben prove�da. Demana: no et deixus
enfredolir es cor.
Tal vegada el decandiment era la causa de l'ang�nia que s'havia
apoderat de mi. Vaig posar-me a menjar amb la bona voluntat del que
cerca guarir-se; per� la galeta se'm desfeia per la boca en una
serradina eixuta, que se m'aferrava a les genives i a la volta del
paladar, i sols a c�pies de beure podia empassarme-la. El meu cos no
estava per a viandes. En canvi el vi m'anava d'all� m�s b�:
despertava en el meu ventrell una caloreta suau, difonia pels meu
membres una rampa agradosa i m'emboirava el cap dol�ament. Vaig
escurar el meu vas fins a les escorries. Despr�s me vaig allargassar
i vaig trobar una positura c�moda. Sentia cert esto�cisme. Que
pass�s lo que pass�s, podia adobar-hi res, jo? �Per qu� preocupar-se
i perdre el rep�s? En �ltim cas, morir. Ps�! i qu�?... M'acodormia.
Els mariners s'havien reanimat amb la beguda i conversaven ells amb
ells; mes llur parola m'inspirava una indifer�ncia supina, per lo
qual no hi parava atenci� i no en recollia sin� frases voladisses.
-Tant mateix, d'en�� que hai afegit oli a sa ll�ntia, es ble de sa
meva �nima fa tota una altra far�- digu� en Vad� Set-trossos. I el
vaig veure gambejar de quatre grapes, igual que una escamarlada
aranyassa, per damunt del piloc, i entaforar-se d'anques, cuixes i
esquena, fins a sota aixelles, dintre un dujat d'esparcines. En Pau
va mormolar una llarga explicaci�, de la qual no vaig entendre sin�
alguna que altra paraula exclamat�ria i la frase -�Aix� no
s'enfonsa!-, que acompany� d'un en�rgic cop de peu. M�s tard l'avi
Mauva, s'aixec� amb el tapaboques al coll. -Ad�u-siau. Si conv� ja
avisareu, Per ara sa cosa marxa.- I desaparegu� cap a proa. Encara
la seva imatge ball� pel meu cervell una bella estona... amunt i
avall, amb el tapaboques convertit en unes alasses vaporoses... Vaig
adormir-me del tot.
No crec que dorm�s un quart. Vaig despertar-me en el moment d'un
fort capbusseig de la barca, amb una aprensi� penosa: la de que
m'havien doblegat pel mig del cos i la cintura se'm segava. I,
realment, tenia la boca del cor esllanguida i macada. El cap me
dolia, la cara se m'enrosava de freda suor, i l'aire s'enraria
davant dels meus llavis. M'entr� un gran desfici. Queia un davassall
de pluja. El treu, abombat pel vent en forma de volta, rebia amb
ronca remor el x�fec furient, i vessava a dolls per totes les vores.
La meva neguitosa activitat cerebral no trob� millor manera
d'exercitar-se que seguint i comptant aquells dolls esbulladissos i
variables que s'estroncaven i rebrollaven per tot arreu, ara rajant
en gruixuda trena, ara desfent-se en uns rosaris de gotarrasses, ara
desfilant-se en voleiadors regalims d'argent. Els vaig comptar i
recomptar una pila de vegades. �Quin paletr�s hi tenia! -Hala,
tornem-hi: cerquem el terme mitj� dels resultats obtinguts. No, no:
deixem-lo a mig sumar.- I vinga anar-se-me'n els ulls a comptar de
nou! Una feina de boig! Ja procurava distreure-me'n per� all� era
com un vici: m'hi lliurava sense adonar-me'n.
Mentrestant en Cadernera s'havia anat acostant cap a mi, asseient-se
gaireb� sobre la meva roba. Cercava la meva companyia, per� el
pobriss� no deia res. De tant en tant fitava en els meus ulls les
seves nines, plenes de condol, i brandava el cap en silenci o
sospirava fondament. La meva m� se va trobar amb una de les seves i
encaix�rem.
-Fill meu, quina m� m�s freda que tens!
-Oh! aix� rai!- va fer ell regraciant-me amb una apretadeta.
Jo li vaig tornar aquella mostra de bon afecte, i romangu�rem
agafats. De vegades, amb el moviment de la barca, la farda que ens
servia de respatller se n'anava de gairell o s'esllengava endavant,
molestant-nos, i hav�em d'arreglar-la. Aleshores, naturalment, les
nostres mans se desjunyien; mes aix� que, enllestida la feina, ens
aj�iem de nou, elles se cercaven d'esma i es tornaven a enlla�ar.
Aquest contacte era per a ambd�s un consol, un remei contra la por.
Les nostres �nimes porugues se confortaven acostant-se, aix� com en
una g�bia dos �ucells malalts s'escalfen m�tuament, estarrufats i
ajuntadets en una mateixa barrella.
Previous Page
| Next Page
|
|