|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 37
D'aquesta manera estigu�rem temps i m�s temps. En Pau i en Vad� no
es movien ni es posticaven, testos en llurs seients, muts, girats de
cara a estribord, donantnos l'esquena. Jo seguia comptant els
regalims que vessaven del treu; i era tan impertinent la meva d�ria,
que, quan fatigada d'aquell morb�s treball tancava les parpelles per
desmer�ixer-me'n, la m� se me n'anava a comptar els nusos dels dits
d'en Cadernera.
L'esp�s ruixat redu�a la visi� a un cercle limitad�ssim. Tot just
s'obiraven les ones que botaven frec a frec de la barca. Aquella
revoltura me recordava la que es mou en un pou a l'entorn d'una
galleda sacsejada per les primeres estrebades del que la vol hissar.
I �sempre igual, sempre la mateixa fluctuaci�, sempre enclosos
dintre el mateix circuit gris perlejat!
En Cadernera brandava el cap apesaradament.
-Aix� �s temps de bruixes- mormol�.
-Perqu�?
-No s�: sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet,
Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'�ngel bo, no es
perden; per�... �s quan hi ha m�s desgr�cies.
Cap a la fi de la tarda la ventada referm�, s'obriren esvorancs en
la polseguera del ruixat, i es descobriren grans clapes de mar d'un
verd i rogenc. Aquella coloraci� era deguda a l'aigua terrosa de les
rieres i torrents. El nas percebia el tufet fat caracter�stic de
l'argila. Vaig judicar que no dev�em ser gaire lluny de la costa; i,
efectivament, una mica m�s tard la pluja va minvar, s'eixampl�
l'espai, i vaig llambregar una platja llargu�ssima, coberta d'un
bellug�s ramat de moltons que corrien cap a garb� en inacabable
desfilada. Enlloc se veia cap pastor. Les masses llanudes marxaven
soles, saltant, saltant. Per� no, no eren moltons: vaig reparar que
alguns voleiaven: no eren sin� borrallons de bromera que l'escuma
grassa deixava, al fondre's, en el sorral, i que el vent s'emportava
fent-los c�rrer de tomballons per la riba deserta. La campanya
estava inundada. Alguns s�lics, escap�ats de branques, s'aixecaven
en actituds de desesper sobre el xipoll, mostrant al cel llurs
bra�os bonyeguts i mutilats. I, en el mar, aquells capgirells de la
ressaga, aquell brogit... i banques perilloses que sobreeixien
aixaragallades en el reflux, i que, quan el fluix les assaltava,
escopien, a trav�s dels rompents, violentes sorrades. Anava
vesprejant.
El pare devia haver-se aproximat a la costa per fer un
reconeixement. De seguida se n'alluny� a tota orsada que li pemetia
el treu.
-Ja es dia no ensenya sin� sa punta morada de ses seues ales- va dir
en Cadernera: -sa nit ve a mes correr.
-S�, caret. Has conegut la riba?
-Era sa punta des Bes�s.
En Pau i en Vad� se n'anaren a encendre els fanals. El ruixat, que
s'era enretirat cap a llevant, tornava altra vegada a rems,
desprenent-se dels n�vols a llargs serrells.
Quasi no hi hagu� vespre. La nit va entrar amb la revinguda de la
pluja. En Pau i en Vad� varen cridar l'avi Mauva, que dormia sota
proa, i tots tres plegats, fent-se llum amb un fanalet, se reuniren
amb nosaltres per sopar.
-Sa pau de D�u sigu amb vosatros- va dir l'avi Mauva saludant-nos.
En Vad� ens don� un plat de terrissa a cada u.
-Avui lo m�s calent �s s'aiguera- advert� en Pau: -amb aquest
tr�ngol no es pot cuinar; per�... gana hi haju. Hai encetat una
llauna de sardines as brou i una altra de botifarres. �Per quina
voleu conlen�ar?
Ning� torn� contesta. L'avi s'acost� a l'orla.
-Quin ploure!-exclam�, estremint-se amb la sobtada tremolor d'una
esgarrifan�a.
Previous Page
| Next Page
|
|