|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 35
Mentrestant Blanes fugia, fugia...
-Si ara atraqu�ssim, no ens mancaria pas ajuda- insinu� en Pau.
-I com ho voldries fer?- replic� en Vad�. -Si a sa boja et tiressis
a embarrancar, potser no ho contaries, caret. Si de cas t'haurien de
portar un cap i preparar...
-I ara!- salt� l'avi Mauva. -Gr�cies a D�u no tenim necessitat de
que ning� exposu sa seua vida per nosatros. �s pecat, abusar de sa
caritat des pro�sme.
El pare devia ser de la mateixa opini�. Blanes fugia, fugia... La
pluja i la dist�ncia anaven emboirant la gernaci� que tant ens havia
interessat. Les siluetes de les persones se fongueren en una sola
taca negrenca, el conjunt s'esfum�... Despr�s gent i platja
desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els
rompents. La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava
un aspecte fat�dic. El campanar de sa encimbellada esgl�sia, cap�at
d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotj�s
a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un �ugur cicl�pic,
dret al costat de l'ara, amb tot el poble agenollat als seus peus.
La Palomera revestida d'aigua xarbotosa, com un ronc perol que bull
i s'estufa i es vessa a dojo, passava, fant�sticament. Arreu bromes,
pluja, udoladissa... El paisatge flu�dificant-se en l'ambient t�rbol
i ombrad�s: un paisatge de somni pesat. La imaginaci� creia
pesenciar aquella obra sense nom de qu� parla el Macbeth.
-Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclam� en Vad�: -avui
entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus
turons i s'infern ronca sobre tes platges.
Ens hav�em engolfat massa, i amb el treu no era possible remuntar la
punta de la Tordera: fou prec�s arriar-lo i pegar una bordada enfora
amb la pollacra i la mitjana. Jo, en aix�, vaig romandre aferrada
als bitons. A l'agafar el vent pel car, la barca es decant� de la
meva banda. Sovint sovint l'aigua pujava fins a banyar-me els
colzes, i a voltes me flagellava el pit i la cara i tot; i despr�s
de l'estuf queia de cop, espallongant-se cap a sa garb�, presentant
una superf�cie negra i arrugada com la crosta que forma el quitr�
quan se pren de sobte sota una airada freda i violenta. Al costat de
barlovent batia l'onatge furi�s. Ad�u, terra! Ja les muntanyes no
s'obiraven sin� com a parraquets blavissos en mig de la nuvolada. El
terrabastall havia cessat i l'orella trobava certa pau. El nostre
bastiment me feia l'efecte d'un ser desesperat que corregu�s
gemegant roncament per un desert.
Ad�u, terra! �Quan i on la tornar�em a at�nyer? Qu� seria de
nosaltres? Els llocs propis de la vida humana se'ns tancaven, n'�rem
exiliats per un temps incert. Aquest pensament m'oprimia el cor; i,
no obstant, me sentia m�s animada que al principi del temporal,
tenia fiances. Despr�s de tants espants i emocions, i d'haver salvat
tants perills, comen�ava a refiar-me de que ens sortir�em de tot.
Quan no ens hem perdut fins ara,- vaig pensar -�qu� ha de venir, que
ens tombi?- Lo �nic que em donava �nsia era la nit; per�, en fi, la
Santa Rita era valenta i el timoner ent�s: qu� molt seria!...
Un cop lluny de terra, vir�rem en popa i s'arm� de nou el treu.
-Que t'has ensopit, pubilla?- em digu� l'avi Mauva esbufegant,
cansat de la maniobra. -Apa! ja podem tornar as nostro ja�.
-Atureu-vos, l'avi -f�u en Pau. -Des d'aqu� s'ha de veure es tur�
des Vilar i...
-No el cercus, caret- salt� en Vad�: -sa pluja se'l menja. Empr� sa
Verge t� ets uis m�s clars que nosatros, i prou ens deu filar.
-Que no ens deixu de sa seua m� -exclam� en Pau- Li haurem de dir
una salve: no?
-Est� b�; per� ella ens sentir� d'onsevulla -contest� l'avi Mauva.-
Aqu� ens mullem massa: anem a sopluig. Repenja't as meu bra�,
pubilla.
Aix� que vaig desemparar la banda, vaig adonar-me del meu gran
defalliment. Els ulls me feien pampellugues; el cap m'anava en roda;
les cames quasi no em podien sostenir... Sort del bra� del meu
acompanyant. Gaireb� esbala�da, me vaig deixar caure sobre el
pallet, amb el ventrell adolorit i la gola contreta. Estava tan
lassada, que ni habilior vaig tenir d'agenollar-me per a resar la
salve.
Previous Page
| Next Page
|
|