|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 34
Aix� pass�rem; i, quan un x�fec de ruixims i un tro eixordador ens
assabentaren de que l'onada es rebentava en el roquer, ja nosaltres
la faldej�vem en plena mar, i no pogu� sin� engolfar-nos, amb sa
moridora empenta, unes quantes braces endins de l'ensenada de
Blanes.
All� un espectacle interessant ens retingu� abocats a la banda.
Entremig dels cabdells m�s revolts de la ressaga, una barca de
mitjana, sorpresa a la fonda pel mal temps, rompudes les cadenes de
les �ncores, mig tombada i de trav�s, era empesa pels rompents cap a
les roques de garb�. M�s no estava pas desemparada: uns quants braus
li havien portat un cap, que la unia ja amb la terra. El llagut de
qu� s'eren servits reganyava son negre costellam desfolrat entre les
escumes, llan�at d'ac� d'all� per les ones, que l'alzinaven i se'l
prenien com embriaga soldadesca que juga amb una senyera de
l'enemic. Les campanes tocaven a sometent: -Nang! nang! nang! -De
tots els carrers sortia gent a glopades.
-Si no s'afanyen no la salven- va dir en Vad�. -�s sa _Llarga_.
L'avi Mauva va fer que s� amb el cap. Tant ell com els seus companys
estaven seriosos i miraven sense parpellejar.
Una gernaci� immensa omplia la platja. Hi havia acudit tot el poble,
rics i pobres, tomant el ruixat. Tothom s'havia llan�at fora de
casa, com una sola �nima, a l'av�s de les, campanes: -Nang! nang!
nang!- El formiguer hum� vibrava i ondulava sota la veu del bronze
sagrat, i... au! al treball!... Cent tr�mecs caven el sorral,
obrint-hi un ample solc per fer l'escar. Si un bra� se lassa o �s
maim�, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina. I mentrestant hi ha un
estol que enseua pals, i un estol que en tragina. -Nang! nang!
nang!- Els caps de colla s'improvisen, l'ordre s'estableix per si
sol, les obres se realitzen amb la rapidesa del pensament.
Els desvagats, homes i dones, ansiosos d'atansar-se al lloc de la
feina per pendre-hi part, cercaven pas pel trencall mateix de
l'aigua, ficant-s'hi, a voltes, de peus sense mirament. Tots
desitjaven ser �tils. I, quan el cap de treure els fou cedit, s'hi
enforc� de seguida una muni� de persones de tots estaments, que
s'estengu� en tirallonga cap a la boca d'un carrer.
-Hi s�n tots, mares i cries! tots fora els que venten ses campanes!-
exclam� en Vad� Set-trossos amb emoci�.
En Pau se va descuidar d'estrafer els seus renecs.
-Recarai, quin poble! Aix� no es necessiten argues. Una muntanya,
arrossegarien!
-Au, aqu�, gent de b�! au!- crid� l'avi Mauva tot traspostat. -Poble
de bona nissaga! Bene�des ses mares que ens hi varen infantar! Au,
aqu�, a sa lluita! as jornal de sa paga de D�u!
A manera que el cap de treure anava sortint del mar, m�s i m�s gent
s'hi aferrava. All� era un deliri. A un senyor de casaca i trona
(aquestes dues peces en aquell temps eren d'�s quotidi� entre
persones de certa posicioneta) el vent se li endugu� el barret; per�
el bon senyor no desempar� la corda: segu� tirant amb la pluja sobre
la testa nua.
A pesar de la fressa atabaladora del temporal, se sentia el crit de
-Hissa! hissa!-; perqu� no el proferien solament els que
treballaven, sin� tot el poble alhora, que, no podent contribuir
d'altra manera al salvament, l'estimulava i s'hi afegia almenys amb
la seva veu. I l'-Hissa! hissa! hissa!- sonava m�s fort a manera que
la barca, objecte dels generals esfor�os, s'acostava a la riba. I
quan, a l'atracar, la quilla prengu� els primers pals, i els
tripulants brandaren en l'aire llurs gorres en senyal de xardor�s
regraciament... Reina del Cel!... aleshores aquell crit de treball,
aquell -Hissa! hissa!-, fou repetit amb un accent de vict�ria que
s'emportava l'�nima. Era un himne grandi�s, corprenedor. Els
elements l'orquestraven amb llurs trompes i baixons de gegant.
Pujava, creixia... fonia la m�sica terrible de la naturalesa dintre
un sentiment excels. Jo m'havia oblidat de mi mateixa... Els cabells
se m'enri�aven.
-Visca!- clam� l'avi Mauva, p�l�lid com un mort i amb un reguerany
de ll�grimes a cada galta.
I tots agit�rem els bra�os i esclatarem en una salutaci�, que en la
meva boca no fou sin� un aliret hist�ric, agut, inarticulat. Ah!
Segurament la nostra veu no pogu� pas arribar a la bona gent a qui
anava endre�ada, ni, enc que l'haguessin sentida, podien ells
figurar-se que els vinguessin aplaudiments d'uns m�sers navegants
mig perduts en la revoltura, per�, sigui com vulgui, mai un poble ha
sigut saludat amb m�s ver i gener�s entusiasme.
Previous Page
| Next Page
|
|