|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 33
-No res- va respondre en Vad� Set-trossos: -carn esqueixada i nirvis
agraviats. Sin� que en Pau �s un delicat d'en Tendre, i per res
carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.
-Jo!- exclam� en Pau. I pruint de dents amb escarritx, i aixecant un
puny clos que tremolava, afeg�: -�Nom�s voldria regalar-te amb sa
meitat des meu mal, i ja et sentir�em, gran lladre! Afigureu-vos que
m'ha pastat sa llaga viva, resseguint-me sa ossada de nu en nu, a
veure si emmetxa, a veure si no emmetxa... �puny... alada!
Unes quantes capbussades violentes, que ens obligaren a cuidar de
que els nostres ja�os i seients no fugissin de lloc i se'ns
emportessin, trencaren l'enraonament.
El soroll era paor�s. La pluja s'havia aclarit. Vaig llambregar una
extensi� de mar tota revolta i escumosa. All� les ones s'alzinaven a
tall de brolladors, arramant-se en l'aire i blanquejant a la manera
d'un ametllar florit. Entremig torrejaven altes penyes, i al darrera
d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant
sentir aspre trontoll de pedregalum rossegad�s, i de vegades uns
esclats com de barrinades subterr�nies.
L'avi Mauva s'esver�.- Per Maria Sant�ssima! �sembla que sa terra
ens cossa! A on som?
-No li coneixeu es rumbai?- va cridar en Vad� Set-trossos. -�s sa
Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa
seua llengua de trucs.
-Llampus!- exclam� el vell al�ant-se esborneitat. -Aix� s� que no
m'agrada! �D�u ens ajut! Encara embarrancarem!... I jo en tinc sa
culpa: �m'hai deixat caure a sa deriva, i estem engolfats!... En
Saura, amb es treu... �Alerta, alerta! A ont �s, sa punta de Santa
Anna? �Ai, Maria Sant�ssima!
Encara no havia acabat de parlar que corria adalerat cap a la borda.
Tots el segu�rem. No s� pas com fou possible que jo, que, serena, no
hauria donat quatre passes sense perdre l'equilibri, hagu�s, amb
l'alarma, creuat la coberta sense ni tan sols trampolejar: no m'ho
explico; per� lo cert �s que ni em vaig adonar de que no trepitg�s
pis ferm, i, corrent com els mariners, vaig arribar juntament amb
ells a l'escollat de proa i em vaig arrapar als bitons, al costat de
l'avi Mauva.
El perill no era gaire lluny. Dues tosses, semblants a dos punxeguts
edificis g�tics mal esbrollats de llurs agulles i torricelles,
desgastats i malmesos, se destacaven de la costa, quasi dret a dret
de la nostra derrota. Eren les penyes de Santa Anna, a les quals les
ones s'enfilaven a escarpir esbojarradament llurs cabelleres de
F�ria. �Malaurada la nau que hagu�s sigut llan�ada contra aquells
caires i esgardissos! Dif�cilment cap tripulant n'haguera escapat
amb vida.
Al primer cop de vista cregu�rem anar per bon cam�; per� el nostre
goig no fou de durada. Amb el reflux l'aigua s'enfons� entorn dels
penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se,
ens xucl� cap a sa balma, modificant la nostra situaci� i
acostant-nos al perill. Aleshores, per una il�lusi� d'�ptica, sembl�
que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar,
sollevant-ne ses culasses arrosegallades. Se diria que tenien �nima
i desig, i que ens abordaven somoguts per una fonda i trontollosa
respiraci�. Per llurs crestes, que es despullaven d'escuma, anava
davallant la negror, i l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps.
Quasi no vaig tenir temps d'emocionar-me ni de pensar en res. La
m�quina del meu cervell s'havia aturat. Talment me sentia atreta
pels dos monstres amb una aspiraci� d'engoliment. Per a mi eren sers
vius, ferotges... Ja el nas percebia llur aspra tufarada, semblant a
la d'un vell crustaci. No s� quin malefici, que ullpr�n i paralitza,
s'exhala de les coses terribles. Tots est�vem inactius i encantats.
El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la
barca, que amb el treu no �s manejable sin� vent en popa, va orsar a
la desesperada. Sofr�rem tan fort recalcament, que la banda on
est�vem arrambats se submerg� per complet, i els xarbots me cegaren.
Quan v�rem redre�ar-nos, vaig veure que corr�em de dret vers un
niell, que grunyia basardosament a curta dist�ncia. Sens dubte ens
hi an�vem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un
moviment instintiu. Per� no: l'evoluci� havia sigut ben calculada
pel timoner. Revingu� el flux, una ona muntanyosa que corria cap a
la costa ens empeny� i aixec�, i en un obrir i tancar d'ulls ens
esmuny�rem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria
entre el niell i la punta de Santa Anna.
Previous Page
| Next Page
|
|