|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 32
La remor del mar i del vent enfosquia o embarbollava moltes
d'aquestes paraules, massa rogalloses per a no confondre's amb ella;
mes jo les entengu� totes, per malament que les sent�s. No se'm va
acudir pas contradir-les. Comen�ava de compendre que la meva fallera
de suara no era sin� una bogeria ben inconvenient, filla de la
tensi� del meu esperit. Al principi anava somicant. Despr�s ja no:
escoltava enfavada, amb la boca oberta, i experimentava aquell
consol que solen trobar els malalts en l'enraonament d'un metge que
sap encoratjar-los. Aquella seguretat, aquella energia amb qu�
s'expressava el pare, exercien una influ�ncia sanitosa en els meus
nirvis. La seva fortalesa obrava com un t�nic sobre el meu cor.
Quina fe posava l'home en el seu art! I que es veia que no eren
com�dies, no. Inspirava confian�a perqu� en tenia. Tot escoltant-lo,
la meva pensa descansava en ell amb un rep�s!... I, quan don� per
acabat el seu parlament i em deix�, vaig sentir, s�, la pena sorda
que l'apartament d'una influ�ncia beneficiosa produeix sempre, per�
ja sense neguit. Vaig restar encantada, amb el cap tot buit, i, amb
una gran lentitud cerebral, vaig pensar que era bo que el pare
treball�s per salvar-nos, i no que s'engorron�s al meu costat
amoixant els meus rampells.
Se sentia una remor fonda, que creixia i i decreixia a estones
estones. No es veia res. La pluja, esparpallada pel vent, formava
arreu una espessa polsaguera, en la qual amb prou feines s'obirava
l'estuf de l'onatge amb sos llengots d'escuma voleiadors.
L'avi Mauva va tornar, moix i preocupat, acompanyat d'en Cadernera,
que, venia tremolant de fred i bategant de dents. El vell s'ajagu�
en el sarri�, i el xicot s'agemol� en un panyet que en sobrava,
recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai, tot mirant-me
desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la
simpatia d'una dolor semblant a la seva.
-Qu� ha passat?- vaig preguntar. -�On s�n, en Pau i en Vad�?
-S�n a sa teua cambra- contest� l'avi. - Hi han baixat perqu� all�
hi ha sa bit�cola: saps?... es rebost, que digu�ssim. En Pau ha
rebut d'un bra�, i necessitaven draps i benam. A sa bit�cola hi ha
de tot.
Va callar, enrotll� una m� entorn del p�mpol de l'orella, i escolt�
cap a estribord. La remor creixia.
-Pobre Pau!- va fer en Cadernera sospirant.
-Ha pres molt mal?
-S'onada furienta li ha tombat s'armariet sobre un bra� contra sa
borda. �Podeu comptar!... T� es bra� aixafat.
-Qu� saps tu, llengut?- salt� l'avi Mauva incorporant-se sobre un
colze.
-S�, s�-barbotej� el xicot abaixant el cap. -V�s tamb�, ho sabeu. No
hi remenar� m�s cassoles.
-Aviat que et vento un rev�s!- digu� el vell. -I ara! No el cregus,
pubilla: aquest marrec avui ho veu tot amb vidres de multiplicar.
M�s valdria que callessis i dormissis, castanyola: has perdut
s'oremus. Mira, aqu� ve en Pau. No deu pas estar tan mal parat com
aix�.
La remor anava en augment.
En Pau duia el bra� en suport dintre un mocador, del qual li sortia
un tros de m� embenada. Caminava a poc a poc i procurava
escapolir-se d'en Vad� Set-trossos, que el seguia amatent com per
ajudar-lo, i que en realitat no li causava sin� mol�sties amb les
topades que li donava amb sos membres esgarriadissos i son cos
esbalandrat.
Ambd�s s'assegueren a prop meu. En Pau estava groc i embotornat, i
no podia arribar a obrir els ulls, de la pru�tja que li feien al
caure en ells les gotes de la gran suor que li amarava la cara.
-V�s-te'n a jeure as teu pallet, home- li va dir en Vad�.
-No- contest� en Pau amb un ronc.
-I b�, qu� �s aix�?- pregunt� l'avi Mauva.
Previous Page
| Next Page
|
|