Pinya de Rosa by Joaquim Ruyra


Main
- books.jibble.org



My Books
- IRC Hacks

Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare

External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd

books.jibble.org

Previous Page | Next Page

Page 31

-Voleu dir?

-El veig a sa canya que governa, i... vaja... est� sencer com una
poma sense corc.

Aquesta resposta m'alleuj� del pes que m'oprimia el pit. Vaig fer un
gran respir, i la gargamella se m�ompl� de sanglots, que esclataren
a borbolls.

-I ara!- exclam� el vell. -Qu� tens? �T'hai donat una bona not�cia i
te'm trastornes!...

Jo plora que plorar�s.

-Vui el pare! vui que el pare vingui!

-Per�, santa cristiana!, si t'asseguro que...

-Jo el vui! el vui aqu�, aqu�!... El vui tocar! Vui el pare! vull el
meu pare!...

El bon mariner no sabia qu� fer-se. Ajup� el cap, se grat� el
clatell, brand� de dalt a baix l'estesa manassa amb un aire que
volia ser un recomanament de calma, i obr� la boca com per dir-me
algun mot aconhortador; per�, veient que el meu desfici creixia i
que els meus crits eren encara m�s forts, renunci� de cop i volta a
persuadir-me.

-Anem, calla, calla: ja vaig a cercar-lo- mormol� posant-se en
marxa.

Al cap de poc va compar�ixer el pare, i em vaig abra�ar a ses cames
i li vaig besar els genolls. Estava com boja. Li vaig dir que no
permetria que se separ�s de mi; que jo no tenia m�s emparan�a que la
seva; que mai s'afiguraria l'�nsia que jo passava per ell; que all�
no era viure; que, ja que ens hav�em de perdre, no em negu�s almenys
el consol del seu amor i de la seva abra�ada; que si ell m'hagu�s
estimat no m'hauria abandonada com m'abandonava; que era un pare
sense entranyes; que... �Qu� s� jo, lo que li vaig dir, en mig d'un
davassall de gemecs i de ll�grimes! Coses que jo mateixa coneixia
que eren injustes; per� la rauxa me les gitava a la boca i... v�s,
atura-les!

Ell, a cada una de les meves paraules, me passava sa m� pel cap,
amanyagant-me'l, i mormolava, amb sa veu fosca: -�Vatua, vatua,
vatua!... -I jo, tornem-hi cop i recop: vinga estr�nyer ses cames
contra el meu pit, i plora que plora, i debatega que debategar�s
desficiosament, picant de front sobre els seus genolls. -Anem, prou;
anem,no... -anava dient ell amoixant-me; i de tant en tant
taconejava impacient. Per �ltim, quan repar� que m'aquietava una
mica, s'inclin� sobre meu i rondin� asprament a la meva orella: -On
som, Marianna? �Que ha de durar molt, aix�?- I, trencant-se-li la
veu, afeg� baix, molt baix: -�A qui vols que estimi, jo, sin� a tu,
que ets el meu d�u?

M'aixec� suaument, me tomb� sobre el pallet d'espart, i es plant�
dret al meu davant, amb els bm�os plegats i les cames eixancarrades.

-Vaja, s'ha acabat!- exclam�. -�Si fem el plaga, aix� se'n va al
botavant! Ja em sembla que sento la ressaga. No m'estranyaria que
l'avi Mauva s'hagu�s deixat caure a la deriva. Ell no hi veu massa,
ni �s fi d'orella; i, amb aquest temps tan assarre�t... llamp,
llamp!... i tan a la vora com passem de la costa!... Marianna, ja ho
veus: no m'hi puc estar, amb tu. Tingues enteniment; no siguis
rampelluda... aplaca els teus nirvis: fes llei de la necessitat.
Plorant i espeternegant no s'adoba el temps. La llevantada �s
forta... Oh! i encara pot ser que es desplegui m�s, perqu� ara el
ruixat l'aixafa una mica; per�... eu! res de negar-nos, ni morir, ni
tots aqueixos disbarats que barrines. La Santa Rita n'ha aguantats
de m�s forts, de tr�mpols. Deixa-la per a mi, que jo li conec el
g�nit. Negar-nos! Encara que hagu�ssim de navegar a capbussons,
entre dues aig�es, arribar�em a port: �n'estic tan segur...! Aix�
s�, jo m'he de menar la canya: no em fio de ning� m�s. Jo s� el que
tinc entre dits: ho s�, Marianna. Tu aqu�: paci�ncia i... moixoni!
Si et mous, te faig lligar i... �abaix a la cambra, com un farcell!
Aqu� no en ser�, de pare peda�: no t'ho pensis. Aqu�... D�u i jo!:
no hi ha m�s amos. I si el mar referma, no t'hi voldr� pas a
coberta. Mira, en Pau ja s'�s esguerrat d'un bra�: vet aqu� lo que
s'hi guanya. Au, ara ja ho saps. Escabella't i rebequeja, i fes lo
que vulguis; per� recela't. Me'n vaig a la meva, a salvar-ho tot.
Responc de sis vides.

Previous Page | Next Page


Books | Photos | Paul Mutton | Tue 2nd Dec 2025, 1:12