|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 30
�rem davant per davant de Lloret, la gentil�ssima vila que ha pres
son nom del llor que enflaira ses hortes i jardins. Tota molla,
blanquejava amb sordes llu�ssors d'argent, i son vidrim perlejava.
Com una joia en un estoig obert, presentalla de nuviatge que la
terra sembla oferir al mar, descansa en una fresca i arramada vall
que les penyes de la costa deixen obirar, entrebadant llur cortina
fer�stega. Lo mal �s que de tant en tant el nuvi es desvetlla i,
revolcant-se en son llit immens, allarga la barroera grapa per
cerciorar-se de que el joiell no s'aparta de son cap�al; i aquesta
�s la pena dels lloretencs, que a voltes han vist amena�ada alguna
de llurs cases. Que D�u els do bonan�a i els multipliqui les hores
de primavera, que s�n les que m�s escauen a llur bell sojorn.
Tota la platja estava coberta de rompents, que pel cant� de garb�
s'estenien fins al carrer. Les barques negrejaven agombolades a la
reconada de llevant, en la part m�s alta, al peu mateix de les
parets. La pluja es menjava quasi tota la vila i el paisatge. De la
costa no es descobrien sin� els roquers de m�s a prop, unes masses
informes, desperfilades. Per� hi hagu� un moment en qu� l'espessor
del ruixat s'aclar� una mica, i aleshores s'acoloriren feblement en
la grisor alguns pujols i tosses llunyans, que semblaven flotar en
l'aire amb un efecte d'acostament, banyats d'una flamarola de sol
esmortu�da: all� el ros promontori de Fanals, amb son quarter de
torre prim i dentellut; m�s enll�, com una blanca magn�lia al cim
d'una toia verda, el santuari de Santa Cristina damunt de sa
muntanyola revestida d'aulets i pinedes... Era una nota ben
simp�tica, mes no vaig pas tenir temps d'encantar-m'hi: a la manera
de les colors d'un arc de Sant Mart� que s'apaga, va esblaimar-se
r�pidament en el cel, i la trista grisor s'atape� per tot arreu.
Jo coneixia aquells paratges per haver-los recorreguts en la meva
infantesa quan passava temporadetes a Blanes, a ca les meves ties.
Ne conservava un record amarat de sol i de bones flaires. En quines
circumst�ncies els tornava a veure! Un m�n d'imatges llarg temps
oblidades, impressions d'un passat ple de vida i esperan�a, se
revif� de sobte en la meva pensa. Les cares eixerides de mes
companyones blanenques; els rostolls on cerc�vem cosconilles i
m�stecs; la fontanella del torrent, tan fresca i cantadora; el
caminal del bosc, on el rossinyol, com �nic amo, ens dava la
benvinguda amb una refilada; la capella dintre la qual tir�vem
ramells de mata i roman�, per calcular, pels trets errats, els anys
que trigar�em a casar-nos; la platjeta enflorada de lliris blancs;
les tardes llargues i plac�voles; els vespres daurats... tot me
venia al pensament. Records de pau i ventura, �com contrastaven amb
la meva present situaci�! �Com gemegava la meva �nima! �Ja en seria,
de llest, qui em don�s entenent d'embarcar-me mai m�s de la vida!
Hauria volgut reveure el temple de Santa Cristina, pendre'n
comiat... En va el cercaren els meus ulls a trav�s de la pluja
cendrosa que entelava l'espai.
La massa obaga d'una ona s'aixec� per damunt del meu mirador, i una
forta balan�ada em f�u caure de boca terrosa sobre el munt de farda
en el qual m'estintolava. Vaig restar imm�bil, esternellada, amb els
ulls clucs, sense gosar obrir-los per por de presenciar una
cat�strofe. En canvi escoltava amb tota la pot�ncia de la meva
audici�. Vaig sentir carriqueig de fustatges que es rompien, el ronc
de l'aigua brava que corria per damunt de la barca, i... un crit de
dolor... un crit bramul�s... Qui l'hauria llan�at? Les palpitacions
del meu cor m'assorollaren de tal manera, que s'enterboliren i
apagaren en les meves orelles les sensacions de l'exterior. I, sorda
i anguniosa, tota jo vaig tornar-me palp. A trav�s del piloc de
cordes molles al qual s'emmotllava el meu cos amb estreta abra�ada,
la meva sensibilitat s'estenia a tot el bastiment, i jo el sentia
fluctuar i somoure's com si fos un membre viu del meu cos. Ara
s'enclota, ara s'encalla, ara es redre�a... pega espolsada, borneja,
s'emmandreix, s'aixeca, puja, bota... Me vaig girar i vaig obrir els
ulls.
L'avi Mauva estava dret al davant meu.
-Qu� ha succe�t?- vaig preguntar-li.
-No ho s�- va respondre. -Es barracot d'en Pau se n'�s anat en
orris; per�...
-Alg� ha d'haver pres mal: jo he sentit... I el pare? on �s, el
pare?
-No, pes teu pare no t'apurus: no �s ell qui ha carinat.
Previous Page
| Next Page
|
|