|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 29
-No estic pas ben tranquila. �Sabeu lo que penso? Que aix� pot anar
molt llarg: tant, que no s� com s'acabar�. Perqu�... veureu...
nosaltres caminem amb el vent; i, com que el vent porta el temporal
l'anirem seguint, seguint...
-Ui, ui, pubilla! quins comptes treus! A sa teua manera, fins a sa
fi des m�n no acabar�em sa mala andan�a. No tingus por, careta: es
vent corre trenta vegades m�s de pressa que nosatros i no pot trigar
a deixar-nos endarrera. Ell calmar�, pubilla; ell calmar�.
-�Vos hi heu trobat altres vegades amb un temps aix�?
-Unes contes... Aix� no �s res. Sa barca �s forta, i, mentres que no
topu en sec, ella reeixir� de tot, per sots i tosses que hi hajun en
es nostre cam�. I, mira, potser dem� ja tindrem es temps canviat: no
t�hi encaparrus. Sa turbonada ve des golf de Li� i agafa un rem. Tal
volta part d'all� de Barcelona s'afrau sigu m�s serena.
Mentre parlava, havia agafat d�entremig de la farda un sarri� buit,
l'havia est�s a la vora dels meus peus i s'havia ajagut.
-Ara provar� d'enganxar es son- va dir tot acotxant-se amb el
tapaboques. -Quan passem per Blanes desperta�m: �sents, bona miona?
Vui veure sa vila. Me gorda tants records! �s una fal�lera que un
hom t�. Encara que dormu, tinc s'esperit som: toca�m amb sa punta
des peuet, i de seguida estar� en doina.
Va callar i no s� si s'adorm�; per� en l�aband� de sos membres, en
la quietud de ses parpelles aclucades i en la dolcesa de son respir
hi havia un descans tan plac�vol, una tranquil�litat tan vera... D�u
meu! qui pogu�s tenir una calma com aquella, en mig de les
tempestes! All� arribava a fer mal�cia.
Com roncava la mar! I �quin cruixir la barca! quin balandreig, quin
desllorigament de totes les coses! Sens dubte la revoltura
augmentava. A cada davallada semblava que ens an�vem a enfonsar per
sempre m�s. Baix�vem, baix�vem... Per entre el treu i les bordes no
es veia m�s que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques. I
avall! El ventrell s'encongia amb una sensaci� de buidor, com sol
succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d'una
timba. Tal volta un cop de mar descarregava sobre coberta, i la
barca s'aclofava amb l'exc�s de pes i es decantava perillosament
sota la riada, que s'agombolava a la banda, tot vora vora de l'una o
de l'altra de les orles; i se sentia el borbolleig dels escorredors,
el colpejar dels bosells en els arbres, l'escatainet d'alguna
xarnera que s'obria o plegava, la cantadissa grinyolenca de les
cadenes del batiol remogudes per l'onatge: un chor indescriptible de
sorolls gemegosos. Per fi passava una estremitud de revifament de
llarg a llarg de la nau, i la nau s'al�ava com un pit al qual torna
el respir perdut, i... amunt, amunt... El ventarr�s ens arreplegava,
arborant-nos amb nova for�a: se diria que l'ascensi� an�s a
convertir-se en un vol; i reeix�em arruixats, lleugers, botant per
damunt de les encrestades aig�es. Aleshores veia la grisor del cel
ratllada per la pluja, i llambregava algun detall mig conf�s de la
costa.
Amb les balan�ades, alguns pilots de rodells s'eren deslligats i es
desencastellaven, caient a peces, que rodolaven per la coberta. Ja
feia estona que en Vad� Set-trossos, en Pau Ternal i en Cadernera,
regalimant per tots els plecs de la roba d'aigua amb qu� anaven
vestits, se movien en mig d'aquell desordre, maldant per recompondre
les estibes; per� no en podien sortir, perqu�, quan les fermaven
d'un cap, se'ls afluixaven d'un altre, i, quan acabaven d'assegurar
la d'ac�, ja la d'all� s'assorollava i la de m�s enll� es comen�ava
d'esgavellar.
El pare va cridar, des de la canya: -Fora! Via rodells a mar!
Coberta neta!- I, reparant que no el creien a l'acte, repet� el
manament.
-Malaguanyat b� de D�u!- vaig sentir que exclamava en Pau.
-No llencem res nostre- respongu� filos�ficament en Vad� posant-se a
la tasca.
Els altres dos el secundaren, i en poca estona rest� la coberta
desembarassada.
Vaig aixecar-me per seguir amb la vista aquells feixos de c�rcols de
castanyer que suraven en les revoltes aig�es. �A on anirien a parar?
Segurament serien escopits a la costa, i tal vegada servirien a un
terrassanet per a refor�ar son pobre botam esventat. Era una almoina
ben involunt�ria per la nostra part; per� la volgu� acompanyar amb
un sentiment de caritat, besant de cor la m� que ens prenia aquelles
coses i desitjant que fossin de bon profit a qui les reb�s.
Previous Page
| Next Page
|
|