Pinya de Rosa by Joaquim Ruyra


Main
- books.jibble.org



My Books
- IRC Hacks

Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare

External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd

books.jibble.org

Previous Page | Next Page

Page 28

L'atmosfera, empolsinada de ruixims fins a una gran al��ria, no
permetia veure l'escarpat paisatge sin� com a trav�s d'un vidre
cobert de rosada. En aquell ambient t�rbol, Vila-Vella destacava en
ombra, sobre el cel, ses cases i muralles vetustes, engrandides per
la refracci�, tremoloses, esbalandrades, estremint-se a cada cop de
mar que envestia la cinglera on estan encimbellades; i una campana,
vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta clara
i plant�vola entremig del tro inacabable de la ressaga.

A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta
amainava: no que fos realment aix�; per� es trobava mar enfora una
tranquil�litat relativa, i el cor s'esperan�ava instintivament. Ja
m'havia fet compte de que no hi havia m�s remei que seguir la marxa
sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada.

Comen�ava a ploure d'una manera estranya. De tant en tant queia una
xafegada de gotarrasses semblant a la que deixa anar sobtadament un
arbre full�s, carregat de mullena, quan alg� el somou de la soca.

El pare va venir cap a mi.

-Au, Marianna: ja n'hi ha prou, de badar. Tenim pluja llarga. Fica't
a la cambra.

Vaig fer que no amb el cap.

-Que no?... B�! Aix� s� que �s bonic!

-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb
angoixa. -�Ah, si sab�ssiu lo que patiria! �No vos ho poseu al cap,
home de D�u!... Tingueu pietat de mi!

-Fora, fora... Estaries millor. Per�... tu mateixa. Per ara no t'ho
mano. Ja et porto un vestit d'aigua. T�: posa-te'l, marinera, i
cala't b� la caputxa.

Se tragu� de sota l'aixella un capot que tenia un pes de plom,
enquitranat per defora, i per dedins d'un teixit m�s rasp�s que una
rusca. A l'agafar-lo se m'esquitll� de la m�, cuidant pelar-me els
dits. El pare l'arrepleg� abans que la ventada se l'emport�s, i ell
mateix me'l va posar despr�s d'haver-me tret la capeta de llana, que
estava ja com un xop.

-Voleu fer com els homes i no sou m�s que un emb� de canyes-
rondin�. -Vaja, t�: ja est�s gomboldada. Ara, al mencos, v�s-te'n a
sota el treu.

I veient que jo no gosava separar-me del ca�aescota, al qual m'era
arrapada temerosa de caure, enrotll� el seu bra� a la meva cintura i
m'an� conduint amb pas estudiat i segur.

-El treu �s una canal de vent, per� sempre et guardar� un xic de la
pluja- va dirme- Mira, asseu-te ac�.

En el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre
patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart. Vaig ajocar-m'hi amb
les cames encreuades. El piloc de farda em resgardava del vent i em
servia de respatller.

Vaig reparar que el pare estava m�s p�l�lid que d'ordinari, que el
cap li tremolava sobre el coll, i que sa bocassa closa i els plecs
de ses galtes tenien aquella contracci� que solen afectar quan s'ha
paladejat alguna beguda amargant. Els seus ulls fugien de trobar-se
amb els meus. Va llucar-me d'escallimpantes i se n'an�.

De seguida va compar�ixer l'avi Mauva.

-Hola, noa valenta!- exclam� esfor�ant la veu perqu� no l'ofegu�s el
brogit de la maror, i usant, sens dubte per encoratjar-me, un to m�s
gai que el que tenia per costum. -Es mestre s'�s encarregat de sa
canya, i un hom aprofitar� sa vaga per a trencar una becaina. Si no
et sap greu, m'endegar� es llit aqu�, as teu davant. Avui rai,
encara que ronxu no em sentir�s pas. Com ballem, noa! Es all� de sa
dansa de Lloret: toquen a c�rrer, toquen a c�rrer... saps?... No
est�s pas espantada: oi?

-Jo... tant com espantada... per�...

-Per� qu�?

Previous Page | Next Page


Books | Photos | Paul Mutton | Mon 1st Dec 2025, 21:30