|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 27
La maror anava creixent per graus, per� de pressa, de pressa,
eixamplant ses panteixades a cada instant; i la Santa Rita, pujant,
baixant, reversejant, perdia ses forces, s'enlle�a a
l'enclotarar-se, i els xarbots l'assaltaven per la popa,
precipitant-se amb patacs secs sobre coberta, on bullien i
bombollejaven remorosament com la plorima dels tions verds sobre la
llar.
L'avi Mauva va cridar al pare:
-Saura, Saura! Portem poc drap! Amb sa correntada tan forta fa de
mal governar: �ens cossa i ens ven�, sa condemnada! �Drap, drap, mal
que s'estripu! No hi podem anar, amb s'abre mestre despuiat. Jo hi
endegaria una pollacra, a sa bouera.
-No, millor ser� un treu- replic� el pare. -Vaig, vaig, avi: preneu
paci�ncia. Aix� �s una ventarrada maale�da que no d�na temps de res,
per� al mencos ser� ferma. L'hem de seguir de llarg, ja ho veig: no
hi ha remei. �Aguanta. i fora, l'avi!... Oh�! oh�!... Pau!...
Vad�!... ��nsia, a la maniobra!... Oh�! oh�!...
Se n'an� corrent, i durant molta estona el vaig sentir, a intervals,
maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell
desitjava.
Per� tu ara no saps de qu� et parlo, i ser� prec�s que t'ho
expliqui. El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre
mestre, s'est�n, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on
se lliga per dos caps a borda i borda.
Mentre el desplegaven, el vent li peg� una sacsejada tan forta que
es pet� una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, rest� lliure
d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada,
se defensa dels llebrers. Amb una de ses ventallades haguera pogut
matar un home. Tots fugiren del seu dessota. No s� pas de quin
enginy se valgueren per a subjectar-lo, perqu�, amb tot i presenciar
l'operaci�, no me'n vaig fer c�rrec. Crec que l'anaren eixalant
cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; per� no
n'estic pas segura. No m'ha restat d'aquella escena m�s que un
record mal conjuminat i conf�s com el que sol deixar una visi� de
desvari. Me represento uns homes que floten entremig de ruixims,
anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el
torb esbulla la cap�ada del pi en el qual filaren llur niu en hores
de bonan�a: bracegen, treballen... Per� de llur maniobra no trobo en
la meva pensa sin� impressions deslligades. Ni pot ser d'altra
manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire esp�s
i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me,
tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els
ulls, no era pas possible seguir cap observaci�. Pobres mariners! No
s� com podien arribar a treballar; per� lo cert �s que ells es
sortiren amb la seva i que el treu fou fermat, comunicant m�s
vigor�s impuls a la nostra marxa.
Vol�vem. El vent aixollava els rompents de les ones i se'ls enduia
polvoritzats, convertits en bromes ombr�voles que s'acorruaven com
mals esperits en fant�stica desfilada. Passaven a escamots amb un
silenci sinistre, mes a voltes la imaginaci� els atribu�a la
udoladissa que sonava, i llavors no semblava sin� que aquells fills
del mal temps xisclaven amb fer�stega alegria, tot corrent cap all�
on el mar i el cel barrejaven llurs tempestes. I nosaltres hi
corr�em tamb�, mig de tomballons per les aig�es negrenques i
revoltes.
En un moment v�rem assolir la punta de Tossa. Un bram espant�s i
creixent omplia l'aire a manera que ens hi acost�vem. Lo que vaig
veure no s� com explicar-ho. M'haur� de valer de lo petit per donar
idea de lo gran. Tu posa-hi les dimensions. Tal com l'oli roent, al
tirar-hi certes viandes sucoses, se foragita de la paella amb
baladrera remor, aix� el mar fugia del seu llit, i es llan�ava,
bramulant, a les penyes.
De seguida vaig compendre que era impossible abordar terra. All� el
perill era m�s gros que enlloc. A la boca de la badia, les ones
s'agegantaven a l'engolar-se, cabdellant l'aigua com grans torns, i
emportant-se-la de tal manera que llurs faldes se perdien en
veritables abismes. Al davant de Tossa hi ha un niell en el qual
s'estavellaven en bona part; i, a l'esqueixar-se en ses aspreses,
s'al�aven formant una garba de brins de cristall que s'allargaven en
arc i queien a feixucs borrallons a la banda oposada. Per a un
esperit tranquil, certament aquell espectacle hauria sigut
espl�ndid; per� ja pots comptar que jo no estava per engojaments: no
desitjava sin� allunyar-me d'aquells paratges, que solament amb
llurs sorolls ja m'estemordien.
Previous Page
| Next Page
|
|